El dia 10 de desembre va morir per fi Augusto Pinochet, brutal dictador i assassí de la classe obrera xilena i llatinoamericana. Davant d’aquest fet la Tendència Marxista Militant expressa el següent:

És una obligació per a tots els treballadors i activistes del moviment obrer no oblidar ni per un instant els crims comesos per la burgesia xilena, amb l'anuència de l'imperialisme nord-americà i la col·laboració del conjunt de
règims civils i militars als anys 70 a l’Amèrica llatina.

Denunciem la hipocresia d'aquestes burgesies al tractar de cobrir amb un mantell d'oblit els crims comesos emprant per a això simulacions judicials i fins i tot "càstigs" a uns quants dels executors de les seves polítiques. Pretenent fer creure a l'opinió publica i als treballadors que amb això es fa justícia a les víctimes de la repressió i als pobles agreujats, res més fals.

La mateixa burgesia que va recolzar mitjançant les seves organitzacions a
portar a terme el cop d'estat contra Salvador Allèn l’11 de setembre de 1973, és la que declara amb un total cinisme a Pinochet com corrupte i repressor, rentant-se les mans de crims comesos per a preservar el seu poder econòmic.

Més de 3.000 assassinats, 30.000 torturats i 700.000 xilens exiliats en tot el món no es poden fer a un costat així com així, la responsabilitat històrica de la burgesia és clara com també ho és la necessitat que els seus crims no quedin impunes.

Encara més quan, com en el cas de Xile, es va establir en el marc de la dictadura una constitució que és la mateixa que avui regeix al país i per mitjà de la qual es creen encara més traves perquè els treballadors no tornin a tenir la possibilitat de, -com en el cas de l'època d’Allende-, emprar els processos electorals per a defensar una política pròpia i d'aquesta manera avançar en la construcció d'una alternativa al capitalisme.

Sota el capitalisme la democràcia sempre es tolera mentre serveix per a legitimar als representants burgesos, quan no és així la burgesia opta per dictadures obertes. No obstant això, Xile ni tan sols té una democràcia comuna, el país viu avui dia, gràcies a la burgesia com a classe i a Pinochet com el seu braç executor, una "democràcia vigilada", on les llibertats de reunió, associació i manifestació estan més limitades que en cap altra de les democràcies burgeses establertes. La societat xilena viu avui dia el xantatge i el trauma dels 17 anys de dictadura i la possibilitat del seu retorn si no es "trien" governants "responsables".

Només el proletariat, en particular la classe obrera pot establir una veritable justícia. Pinochet ha mort però el seu llegat segueix present i la burgesia es basa en aquest per a governar, de tal manera que només sota un govern dels treballadors és possible acabar amb el gran el cúmul de greuges.

La presidència "socialista", al governar sobre la base del marc jurídic pinochetista i les polítiques econòmiques vigents, -des de llavors-, és absolutament incongruent amb el llegat de Salvador Allende que malgrat els seus errors va morir com un militant perfectament diferenciat en les idees i en els fets als polítics burgesos que avui conviuen amb la presidenta
Bachelet

És necessari construir des de les bases del partit socialista, del partit comunista i dels sindicats un corrent revolucionari i classista que rescati aquestes immenses tradicions del proletariat xilè i reorienti les lluites socials en el mateix sentit que els treballadors de Bolívia, Veneçuela i altres països estan marcant, és a dir el de la revolució i la construcció d'un poder dels treballadors.

Pinochet i els seus crims, que són també els de la burgesia xilena, no poden quedar en l'oblit. Donem suport el càstig per a tots i cadascun dels assassins que encara respiren però la mateix temps lluitem per que el seu sistema social, font d'aquests crims també sigui derrocat pels treballadors organitzats.

S'obriran les amples avingudes per on passi l'home construint per a sempre la seva llibertat, així serà, la classe obrera escombrarà tot el llegat pinochetista però no amb concertacions, que traïxen la memòria dels nostres morts, sinó amb lluita de classes fins al final.

La construcció d'una societat socialista és la millor manera de retre-li homenatge a les víctimes de la repressió, en el fons aquesta va ser la raó de la lluita dels milers de militants socialistes, comunistes i sindicalistes caiguts, la reprenem i cridem als treballadors xilens a seguir endavant en aquest camí.




PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

lenin

banner ffe

bannerafiliacion2 01