La lluita dels treballadors de l’aeroport del Prat (Barcelona)
Els treballadors estem cansats de perdre tot el que havíem aconseguit. En els últims anys hem tingut reduccions de més d’un 25% als nostres salaris. Per cert, els recordo que no tots som pilots d’aquests que guanyen més d’un milió de les antigues pessetes al mes. A tots se’ls oblida que hi ha varis milers de treballadors amb contractes eventuals fraudulents (rotació de llocs de treball) que treballen 12 hores a la setmana. Hi ha treballadors que incompleixen la legislació en matèria de salut laboral només perquè puguin enlairar tots els dies amb uns retards mínims. Ningú se’n recorda d’aquests treballadors que carreguen les seves maletes a les bodegues pujats a la cabina d’un camió perquè les cintes que haurien de fer servir estan espatllades. Ningú pensa en el difícil que és que les maletes estiguin puntualment als avions quan els vehicles que haurien de transportar-les no funcionen o van perdent peces per la rampa perquè ningú s’encarrega de reparar-la per les polítiques d’estalvi de costos.
Això és una altra Iberia. La Iberia que tots (empresa i sindicats CCOO i UGT) s’encarreguen d’ocultar. Les condicions de treball són a l’actualitat deplorables. Saben que som l’única companyia de Barajas els vehicles de la qual no tenen aire condicionat? Saben que a més de 40 graus de temperatura un operari no té cap possibilitat de beure aigua? Els sembla acceptable que un vehicle sense frens s’utilitzi “perquè no hi ha cap altre disponible”? Pujarien vostès durant 8 hores en un vehicle sense portes i amb la calefacció avariada al mes de gener… perquè segons ens diuen (amb el beneplàcit de CCOO i UGT) funciona correctament? Després, quan aquest vehicle va fer impacte contra l’ala d’un avió perquè no té frens, s’acomiada el treballador. I si els contés que un administratiu, amb un curs de quatre hores, es qui dóna la última volta de reconeixement a l’avió abans de l’enlairament? Saben que els “comandaments” de la companyia obliguen de forma sistemàtica als treballadors a no respectar les normes de circulació en plataforma perquè les seves maletes estiguin, gairebé sempre, carregades a les bodegues? El millor de tot això és que a l’hora de buscar culpables dels errors i retards a peu d’avió, s’encarrega un administratiu denominat “coordinador”, se’ns obliga a mentir. No podem dir que falta personal o que un vehicle ha arribat tard perquè no funciona correctament. La culpa dels retards s’imputa de forma sistemàtica a les tripulacions, a la torre de control o a qualsevol altre, però mai es reconeix, excepte en casos flagrants, que alguna cosa no funciona. Quan algun d’aquests coordinadors decideix no mentir és cridat per qualsevol comandament per donar explicacions o se’l despatxa, com va passar recentment amb una companya. Si a això li afegim que els comandaments són totalment ineficaços (els nomenen els sindicats oficials, no un equip de recursos humans preocupat per les seves capacitats organitzatives i no per ser amics d’aquest o d’aquell…), una política d’estalvi de costos sense sentit i una absoluta complicitat dels sindicats majoritaris CCOO i UGT potser podrem comprendre perquè un nodrit grup de treballadors paralitza l’aeroport. Per a mi, que suporto diàriament tot el que s’ha dit i molt més, només era un qüestió de quan i on saltaria la tapa d’aquesta olla a pressió.
No estic d’acord amb el que ha passat al Prat, però ho comprenc. Com a treballador d’Iberia sabia que això passaria. Tard o d’hora les persones acabem per explotar. Després d’anys de sacrificis econòmics i no econòmics per treure endavant una empresa amb pèrdues, ens diuen que després dels millors resultats econòmics de la història d’Iberia ens congelen els sous. Què passarà un mal any econòmic? Prefereixo no pensar-ho perquè si ho faig és possible que acabi assegut en una de les pistes del nou T-4…
D’altra banda, la pèrdua del handling a tercers a Barcelona no ha estat cap sorpresa per a ningú. Mirin de raonar amb mi: Iberia vol reduir vols a Barcelona i posar en marxa allí una nova companyia de baix cost anomenada Clickair (també de baixes condicions laborals, per descomptat). Els sindicats oficials, per no variar, es queden parats. Han d’arribar els pilots i obligar a l’empresa a donar garanties per escrit que això no repercutirà en els seus llocs de treball i se’ns assegura que el handling a Clickair i Air Nostrum serà fet pels “cars” treballadors d’Iberia. En una maniobra astuta Iberia fa extensiva a tota la plantilla aquestes garanties. En canvi l’oferta amb la que Iberia es presenta al concurs de Handling a Barcelona és tan dolenta que no se’ls adjudica aquesta llicència, amb el que les garanties donades als treballadors no es cumpliran. Ja té l’excusa per subcontractar un handling a baix cost. Si això no ha estat planificat per la companyia deu ser que la sort els somriu, perquè no pot haver-los sortit millor. L’empresa ofereix als treballadors de terra el que els seus sindicats mai s’haurien atrevit a demanar i després no pot acomplir-ho, no per culpa seva, sinó per que s’ho impedeix la legislació.
Amb aquestes premisses, els pregunto, senyors passatgers i periodistes, què haurien fet vostès ? Després de l’engany de l’empresa i dels sindicats CCOO i UGT els treballadors s’han vist obligats a dur a terme una acció que serà qüestionable, però que no pot estranyar ningú que conegui la situació real a Iberia. A Madrid, on jo treballo, no va passar el mateix que a Barcelona per covardia o pel pèls (des de fa gairebé un any està firmat el corresponent expedient de regulació per als treballadors de Madrid als que se subrogarà a una altra empresa, uns 150), perquè el comentari general era “ja era hora”. Els nostres companys de Barcelona han fet el que tots els altres voldríem fer, estigui bé o malament. Han defensat els seus llocs de treball al marge d’uns sindicats que no poden ni volen mossegar la mà que els alimenta de l’única forma que poden. La vaga haurà estat ilegal, salvatge o com vulguin titllar-la, però no ha quedava altra opció… o és que creuen que podem seguir confiant en les negociacions d’uns sindicalistes a qui Iberia els paga el sou i que porten anys sense aparèixer pels seus llocs de treball?
Ara l’empresa ens dóna, amb la ja suport habitual de CCOO i UGT, que es representen només a ells mateixos i no als treballadors als que no dubten a fer pressió o amenaçar, unes tristes garanties a canvi d’una pau social que no aconseguiran i, sobretot, no es mereixen. Saben com qualsevol que no se’ls permetrà fer el Handling ni a la Clickair, on acabarem en pocs anys si els treballadors no ho impedim, ni a Air Nostrum, perquè senzillament i amb la llei a la mà no és factible. Amb quina cara CCOO i UGT, veient l’actitud valent encara que inconscient actitud dels treballadors del Prat, renegaran ara de les conseqüències del conveni del sector que ens van vendre com la solució de tots els problemes? Què passarà amb els directius que van elaborar la proposta per al concurs de Handling a Barcelona? Els despatxaran com als coordinadors que es neguen a mentir? Potser haurien d’acomiadar-los, amb el suport ferm de CCOO i UGT, per “baix rendiment” com a aquells treballadors eventuals que van secundar fa uns mesos una vaga no oficial…
No passarà res. En uns mesos els treballadors del Prat estaran de nou a la mateixa situació. Iberia haurà aconseguit treure’s de sobre a uns 600 treballadors “cars” només a Barcelona a canvi d’eventuals contractats en frau de llei i haurà aconseguit un Handling barat per a la seva Clickair. Tot això es farà gràcies a un conveni de sector que sembla negociat per neanderthals (per part dels sindicats) o cecs, perquè si no van ser capaços de veure el que passaria és que estan cecs… o és que la mà que els alimenta els han donat un bon menjar.
Senyors passatgers i periodistes, abans de cordar-se els cinturons pensin un moment en tot el que està passant al voltant de l’avió en el que es troben. Pensin en l’esforç dels milers de treballadors que diàriament ens deixem la pell (i ho dic seriosament) perquè tot surti el millor possible i pensin que, com vostès, volem unes condicions laborals dignes i estem disposats a lluitar per elles. Pensin que quan reclamen la maleta que no ha arribat a l’avió perquè el vehicle que hauria de dur-la té avariat el canvi de marxes, estan sent atesos per un eventual contractat una setmana abans i que cobra poc més de 500 euros al mes. La propera vegada, si volen enviar l’exèrcit, donin l’ordre que ens prestin algun dels seus vehicles per poder arribar a temps als avions, i si volen escampar les pistes i punt, pensin que si en un parell de mesos em puc quedar a l’atur, doncs, resultarà que el trànsit aeri o la imatge exterior m’importa ben poc comparat amb el pa dels meus fills.
En el meu nom i en el de molts, els demano disculpes pel que ha passat al Prat però els demano que aquesta tardor, quan torni a succeir el mateix, pensin que farien vostès si després d’anys de treball a la seva empresa els donessin l’opció de rescindir els seus contractes o de ser venuts com a esclaus a una altra empresa amb unes condicions laborals pitjors. Pensin que, excepte algun malalt mental, tots, vostès i jo, treballem per a viure i quan a través del treball ens canvien les condicions de vida reaccionem com persones civilitzades, és a dir, defensant els nostres drets.
Per difícil que els sembli des de fora, els asseguro que tots vostès haurien fet el mateix que els treballadors del Prat.
Gràcies per la seva atenció.
