1-O. El poble de Catalunya té dret a decidir PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Esquerra Revolucionària   
divendres, 1 de setembre de 2017 20:52

Catalunya-1O

Pel dret d’autodeterminació, per una Catalunya socialista

Contra la repressió de l’Estat i les retallades de Rajoy i Puigdemont: mobilització de la classe treballadora i la joventut!

 

El govern del PP, la burgesia espanyola i l’aparell de l’Estat han llançat una campanya repressiva sense precedents per a impedir la celebració del referèndum de l’1 d’Octubre, inclosa l’amenaça d’aplicar l’article 155 de la Constitució i suspendre l’autonomia catalana. Tot val contra el dret del poble de Catalunya a decidir democràticament quines relacions volem mantenir amb l’Estat espanyol, inclòs el dret legítim a la independència.

Prou espanyolisme ranci i repressió!

Un dels episodis més indignants d’aquesta campanya és la utilització des del govern i els mitjans de comunicació capitalistes com El País, de l’atemptat terrorista a les Rambles per a exigir que es posi fre a la mobilització en defensa del dret a decidir i evitar la celebració del referèndum de l’1 d’Octubre. Quin cinisme! Els hereus de la dictadura franquista i autors de la Llei Mordassa, els campions de les retallades, els que tenen les mans tacades amb el terrorisme d’Estat i duen a terme guerres imperialistes que sembren la barbàrie a l’Orient Mitjà, desqualifiquen a tots aquells que defensem que el poble català pugui decidir el seu futur com una “amenaça a la democràcia”.

Des d’Esquerra Revolucionària ens oposem frontalment a qualsevol intent d’impedir la celebració del referèndum de l’1-O per part d’un govern i un aparell de l’Estat (tribunals, policia i exèrcit) que segueix dominat per tot tipus d’elements reaccionaris. Com a marxistes revolucionaris reiterem el nostre compromís en la lluita contra l’opressió nacional que pateix Catalunya i fem una crida als treballadors i joves catalans i de la resta de l’Estat a mobilitzar-nos massivament contra qualsevol mesura repressiva que obstaculitzi el dret al vot.

En aquesta ofensiva llançada per la dreta és completament escandalós que el PSOE, i particularment Pedro Sánchez, plantegin que qualsevol decisió sobre el futur de Catalunya no li correspon prendre-la al poble català sinó als habitants del conjunt de l’Estat, com diu el PP. Això és tan absurd com si per a exercir el seu dret al divorci un home o una dona haguessin d’aconseguir l’autorització obligatòria de l’altre cònjuge. En el fons, amb aquest posicionament se segueixen afirmant els valors més rancis del nacionalisme espanyolista que la dictadura franquista es va consolidar després d’una guerra i una repressió sagnant, i que l’anomenada Transició va perpetuar quan va negar a Catalunya com a nació i seguí trepitjant així els seus drets democràtics. Per què tanta por a les urnes? Per què les votacions són bones a Veneçuela i dolentes a Catalunya?

També representa un error la posició de la direcció estatal de Podemos o Catalunya en Comú. Després de manifestar que el govern el tindria enfront si recorria a la repressió, Pablo Iglesias ha fet una crida a no participar en el referèndum, proporcionant així munició a la dreta. Tant ell com Ada Colau han renunciat a la mobilització de masses per a defensar el dret a decidir i insisteixen que qualsevol referèndum ha de ser “pactat” amb l’Estat. Però, amb quin Estat? Aquest Estat reaccionari que ha proclamat per boca de diversos ministres que impedirà el referèndum “per tots els mitjans”? El del Fiscal General Maza, que amenaça amb perseguir a aquells que participin com a voluntaris? El mateix Estat que garanteix la impunitat dels corruptes i maltractadors mentre elimina el dret a vaga dels treballadors de El Prat?

Cap suport a la burgesia catalana

Defensar el dret d’autodeterminació de Catalunya no implica subordinar-se a la burgesia catalana, ni justificar les seves polítiques contra la classe obrera i la joventut. De la mà de Mas i Puigdemont, dels mateixos que han saquejat els recursos públics a Catalunya i aixecat una trama de corrupció endèmica- com el PP a la resta de l’Estat-, i enriquint a l’oligarquia catalana a costa d’aplicar les mateixes receptes neoliberals que els governs centrals, mai aconseguirem l’alliberament social i nacional de Catalunya.

El suport que Puigdemont va brindar a la monarquia i a la burgesia espanyola per a assegurar la seva presència a la manifestació del 26-S no és nou. Convergència (avui PDeCAT) sempre ha sostingut amb els seus vots els governs en el parlament espanyol a governs com els d’Aznar i Felipe González i aprovat totes les mesures antiobreres de la burgesia espanyola. Les seves polítiques a Catalunya són les mateixes que les de Rajoy: han reduït un 17% la inversió social entre 2010 i 2015, un 17% l’educativa, un 14% la sanitària... i un 60% els fons dedicats a habitatge! I utilitzen als Mossos d’Esquadra per a reprimir la mobilització social amb la mateixa virulència que el PP.

Si la dreta catalanista del PDeCAT ha convocat el referèndum, després de buscar tot tipus d’excuses per a no fer-ho, és degut a la pressió per sota. Volien arribar a un acord amb el PP, però pel moment no troben com fer-ho sense desacreditar-se i ser totalment depassats. Això explica la seva crisi interna (que ja ha provocat la substitució de diversos consellers) i del seu intent de limitar en la pràctica el referèndum a un nou 9N.

El govern de Junts pel Sí aplica les mateixes retallades i les mateixes polítiques contra els treballadors que Convergència i el PP. Per aquestes raons, el suport dels dirigents d’ERC i la CUP al PDeCAT és un complet desastre. L’argument que per sobre dels interessos de classe està la qüestió nacional és la millor coartada que es pot brindar a la dreta catalanista per a que segueixi fent de les seves, i per a que el dret a decidir estigui cada cop més allunyat.

Un exemple d’això s’ha pogut apreciar a la vaga en l’Aeroport de Barcelona-El Prat. La criminalització desvergonyida d’aquesta lluita ha estat un objectiu central pel Govern encapçalat pel PDeCAT i també pel PP. Ambdós han tancat files contra els treballadors, i l’entorn de Puigdemont s’ha mostrat especialment entusiasmat amb la intervenció de la Guàrdia Civil per a trencar el dret a vaga. Davant d’aquesta ofensiva, era deplorable veure diputats famosos pel seu sarcasme parlamentari, com Gabriel Rufián d’ERC, posicionant-se contra els vaguistes i al costat dels empresaris d’Eulen. A això porta el nacionalisme petit-burgès que suposa que la “pàtria” està per sobre de les classes: a situar-se en els moments decisius al costat dels oligarques i els grans poders econòmics.

 Les tasques de l’esquerra anticapitalista

Només existeix una forma per a fer efectiu el dret d’autodeterminació de Catalunya: aixecant un moviment de masses que agrupi als milions que defensem sincerament aquest dret i estenent aquest moviment a molts que avui recelen del Procés perquè el consideren una maniobra del PDeCAT i l’oligarquia catalana que sempre ha menyspreat als treballadors immigrants i a les seves famílies.

Aquesta és la tasca central de l’esquerra anticapitalista i no n’hi ha prou només amb gestos. Fa falta un discurs coherent amb els fets. En aquest sentit, des d’Esquerra Revolucionària mostrem tota la nostra solidaritat amb la CUP davant dels atacs que han patit arran de denunciar els negocis que uneixen a la burgesia espanyola i la Casa Reial amb els règims reaccionaris com el saudita que donen suport i financen el terrorisme gihadista. Però si els dirigents de la CUP fan aquestes denúncies, per què han sostingut i sostenen al Parlament als governs de Mas i Puigdemont? Mas i Puigdemont no tenen diferències ni amb el govern central ni amb la monarquia en defensa de l’Europa del gran capital, en els negocis amb Aràbia Saudita, en les guerres imperialistes que han arrasat països sencers o en el suport al règim d’Erdogan per a tractar als milers de refugiats com a criminals. Per què aleshores seguir donant suport a Puigdemont? Potser amb Puigdemont i la dreta catalanista es pot aconseguir una Catalunya més lliure i democràtica? Pensar això és una utopia reaccionària.

La CUP ha de mantenir-se ferma en aquesta denúncia, però ha de trencar igualment la seva subordinació a Puigdemont i el PDeCAT. Per aconseguir l’alliberament social i nacional de Catalunya cal posar un punt i final a una política de col·laboració de classes que només pot tenir conseqüències nefastes.

Per la república socialista catalana! Fora els governs de Rajoy i Puigdemont!

La lluita per l’alliberament nacional de Catalunya només triomfarà si va unida a la defensa d’un programa socialista audaç, que combati les retallades i l’austeritat. Fins i tot si s’aconseguís una república catalana en el marc del sistema capitalista, cap dels problemes fonamentals que pateix la immensa majoria del nostre poble es resoldrà.

Per això, a més de fer fora al govern corrupte, reaccionari i espanyolista de Rajoy, tenim la tasca fonamental de fer fora al govern de Puigdemont, igualment corrupte i antiobrer. El programa de la “unitat nacional” per sobre de les classes és un complet frau. Necessitem aixecar un gran Front d’Esquerres que defensi un programa anticapitalista coherent per a conquerir als carrers i a les institucions, a través de la mobilització seriosa, el dret real a decidir.

Des d’Esquerra Revolucionària fem una crida als joves i treballadors a organitzar-nos de manera independent per tal de lluitar per una república socialista catalana, sense retallades, desnonaments ni corrupció, a on la riquesa que els treballadors generem sigui utilitzada en benefici de la majoria i no per a omplir les butxaques dels capitalistes, espanyols o catalans. Una república socialista que inscrigui en la seva constitució la nacionalització de la banca i els grans monopolis sota el control democràtic dels treballadors, i garantir així la creació de milions de llocs de treball amb salaris dignes, amb educació i sanitat públiques de qualitat, amb el dret a sostre per a tots i totes a través d’un sistema d’habitatge assequible. Una Catalunya lliure d’opressió, solidària i amb justícia social que es converteixi en l’avantguarda de la lluita pel socialisme en el conjunt de l’Estat espanyol, d’Europa i del món.

Uneix-te a Esquerra Revolucionària!

 

Darrera actualització de dilluns, 4 de setembre de 2017 23:22