Quan vaig decidir escriure aquest llibre (...) m'ho vaig plantejar com una autobiografia política (...) era possible que, després de llegir-lo, molta gent comprengués per què tants d'entre nosaltres no tenim una altra alternativa més que oferir les nostres vides (...) a la causa dels oprimits. A hores d'ara (...) en què s'està fent visible la fallida general del sistema capitalista, hi ha la possibilitat que altres homes i dones -negres, rogencs, pells-roges, grocs i blancs- sentin desitjos d'unir-se a la nostra comunitat de lluita.

Va néixer el 1944 a Birmingham, Alabama, en el si d'una família humil de mestres que militava clandestinament a la National Association for the Advancement of Colored People (NAACP). Des nena va viure en pròpia pell el racisme i el classisme meridionals. El barri on es va criar va ser batejat com "turó dinamita" pels constants atacs amb bombes que patien. El 1955 la detenció de Rosa Parks, a pocs quilòmetres de la casa d'Angela, va impulsar el moviment en defensa dels drets civils. Centenars de milers de joves i treballadors negres van organitzar manifestacions massives i es van sumar al boicot contra la discriminació en cinemes, cafeteries i transport públic. Angela, amb només 10 anys, va participar del boicot negant-se a complir les lleis racistes que la prohibien seure a la part davantera de l'autobús.

El 1963 la Marxa sobre Washington reuneix 250.000 persones, el que suposa un nou punt d'inflexió en la lluita pels drets civils. Malgrat l'intent de moderar el seu contingut per part dels organitzadors, es plantegen consignes de classe al costat de les reivindicacions contra el racisme. La radicalització del moviment, començant per Martin Luther King, que començava a assenyalar al sistema capitalista com el principal responsable del racisme, i especialment Malcom X, que s'aproxima obertament al marxisme i als moviments d'alliberament nacional en els països excolonials, impulsa la lluita obligant el Govern a aprovar la Llei de Drets Civils a 1964 i la Llei del Dret al Vot en 1965.

Militància revolucionària: Che-Lumumba i els Panteres Negres

Durant aquests anys Angela realitza els seus estudis universitaris, viatjant per diferents països europeus. A París queda impressionada per la bretxa que separa la luxosa vida dels rics de la misèria en els guetos. A Alemanya participa activament en les manifestacions de la Federació Socialista Alemanya d'Estudiants (SDS) contra la guerra del Vietnam, desenvolupant un fort sentiment internacionalista.

Després de l'assassinat de Luther King i Malcom X, en un context de creixent repressió policial, sorgeix el Partit dels Panteres Negres (BPP), un grup polític d'autodefensa contra la violència de l'Estat. La irrupció dels Panteres Negres en l'Assemblea Legislativa de Califòrnia el 1967 i el sorgiment del moviment Black Power acceleren la volta d'Angela Davis als EUA. Al costat del enorme potencial revolucionari del moviment, observa el sectarisme entre diferents organitzacions i, sobretot, la manca d'un programa marxista, que dificulten el seu desenvolupament. Decideix prendre partit en les diferents polèmiques polítiques sorgides, i entra en contacte amb el Partit Comunista dels EUA a través de la seva plataforma negra, el grup Che-Lumumba.

Posteriorment, ja com a militant comunista, s'integra dins de l'Student Nonviolent Coordinating Committee (SNCC) -la principal organització política en defensa dels drets civils- realitzant un treball d'agitació i politització a les files del SNCC a Los Angeles, que es converteix en referència a nivell nacional. Posteriorment són purgats per la direcció del SNCC, acusats d'introduir les idees del marxisme i per negar-se a col·laborar amb els burgesos negres.

Va buscar una nova plataforma de masses en la qual poder estendre les idees del marxisme i la revolució, participant en els Panteres Negres. El BPP estava guanyant milers de militants amb les seves patrulles d'autodefensa, el servei de menjadors socials i la seva lluita militant contra el racisme policial. Angela començarà a tenir reunions amb el sector més a l'esquerra, discutint textos de Lenin, Marx i altres revolucionaris, tractant d'introduir una perspectiva marxista.

Contra la repressió i per la llibertat dels presos polítics

L'existència d'una dirigent que no només lluitava contra el racisme i el masclisme, sinó que el vinculava de manera directa a la lluita contra el capitalisme era una cosa que la burgesia no podia acceptar. Igual que va passar amb milers d'activistes negres i de l'esquerra, Angela va ser objecte d'una brutal repressió. El 1969 és acomiadada com a professora de la Universitat de Califòrnia. La seva família i amics són atacats per la premsa i la policia. Angela no cedeix a les pressions. Comença a participar i organitzar comitès de lluita per l'alliberament dels presos polítics, que sorgeixen en un gran nombre de presons i són integrats per familiars dels presos i activistes, portant la veu de les presons als carrers. La mateixa Angela arriba a ser acusada de segrest i assassinat en un escandalós muntatge policial, demanant-la pena de mort. La seva concepció del judici com un judici polític i la vinculació de la seva defensa amb l'organització del moviment als carrers, van obligar a la justícia a absoldre-.

Avui, als seus 74 anys, segueix denunciant incansablement el racisme, el masclisme, el classisme i la repressió del sistema capitalista. La seva lluita va ser una inspiració per a tota una generació de joves revolucionaris, però el seu exemple és ara més necessari que mai.