La veritable cara del PNB: un partit de dretes, al servei dels rics i contaminat per la corrupció PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Ezker Iraultzailea   
dilluns, 15 de maig de 2017 00:11

Urkullu-y-RajoyL'acord assolit pel PNB per sostenir al govern del Partit Popular, acorralat per l'explosió de corrupció que inunda les seves files amb més de 800 imputats, ha rebut els elogis de la patronal basca i espanyola, de la dreta i del partit socialista basc amb el que governa la comunitat autònoma. Gràcies al PNB el PP podrà tirar endavant una legislatura tremendament complicada per la seva debilitat al parlament i un gran descrèdit a causa dels casos de corrupció que han marcat la seva història. Però el joc no acaba pas aquí. També gràcies al PNB, la gestora colpista del PSOE podrà presentar-se com a oposició i lliurar-se així d'aparèixer de nou com un salvavides per PP en plena campanya d'eleccions a la secretaria general.

 

Aquests acords no són res nou, Arzalluz ja va pactar amb Aznar quan aquest ho va necessitar i també amb Zapatero. El present acord no és una improvisació d'última hora; s’ha estat gestant des de fa mesos. El PNB, distanciant-se del procés català i recolzant-se en el Partit Popular per tirar endavant els pressupostos de la Comunitat Autònoma Basca, ha deixat clar i "sense complexos" -com li agrada dir a Andoni Ortuzar- que és un partit de dretes, representant genuí de la burgesia basca que defensa el mateix sistema que la burgesia espanyola i dels seus homòlegs a Europa als quals els uneix un mateix mercat, interessos i llaços econòmics que prevalen quan arriben moments claus com aquest. No en va, un dels arguments més sòlids del PNB per pactar amb el PP ha estat garantir l'estabilitat del Govern espanyol en plena deriva sobiranista de Catalunya i en el moment en què Podem ha presentat una moció de censura contra Rajoy. Per aquestes raons, el PNB pot presumir que Urkullu serà el primer president d'una comunitat autònoma rebut a Brussel·les -després d'haver signat l'acord - per Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea per escenificar que el PNB és un partit de confiança de l'oligarquia europea.

Tot i que altres països de la UE han estat protagonistes en l'últim període de l'amenaça d'implosió de l'Europa dels 27, l'Estat espanyol continua sent una de les baules més febles de la cadena i l'acord amb el PNB ha estat com una taula de salvació ja que -almenys per un temps- possibilita a la dreta espanyola mantenir-se al Govern, i fins i tot aspirar a estirar-ho, perquè aquest acord amaga en la seva lletra un pacte de legislatura que s'estendrà als pressupostos de 2018. No es tracta d'un pacte conjuntural sinó de llarg abast, en el fons preval un pacte de classe enmig de la crisi aguda del capitalisme, els seus partits i institucions. La burgesia necessita estabilitat per seguir explotant, manant, privatitzant i robant els béns públics.

 

Les xifres de l'acord han estat absolutament inflades, sobretot per la premsa basca en parlar d'"acord milionari a canvi de sostenir a Rajoy" (El Correo) i així donar la impressió que el PP ha pagat un altíssim preu, i de passada rentar-li la cara al PNB. La patronal basca millorarà els seus comptes de resultats amb una electricitat més barata i majors exempcions fiscals i la policia autonòmica millorarà el seu estatus i es contractarà a més policies per sumar al que ja és la quota policial per habitant més alta d'Europa, tot i el desarmament definitiu d'ETA. Quant a la quota i al tren d'alta velocitat, no hi ha molt de nou. Al cap i a la fi el PNB no vol abandonar les obres de la Y basca, vol continuar-per tots els mitjans i la inversió prevista fins al 2025 necessita diferents aportacions, la qual cosa requerirà que el PNB continuï donant noves mostres de suport al PP, i el mateix val per a la resta de partides i per a la pròpia quota. Recordem que quan es va negociar la quota per última vegada, fa 10 anys, també es va parlar d'un èxit històric que garantiria l'estabilitat fiscal durant anys, però no va durar pràcticament ni un any, tot i que van coincidir en el Govern de Madrid Zapatero i Patxi López al Govern Basc. L'excusa per no poder acordar la quota entre els dos governs del PSOE va ser la situació econòmica general. El PP va utilitzar, utilitza i utilitzarà la quota com a mesura de pressió i el PNB ho sap. Sap que les firmes de Madrid, com les seves pròpies valen molt poc. Només cal veure com EH  Bildu després de signar un acord per lliurar l'alcaldia al PNB a l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz, va haver de reconèixer un any després que el PNB quasi no havia complert res del signat.

El president basc del PP i exministre de Sanitat, Alfonso Alonso ho ha dit a la seva manera: Tot canviarà si el PNB "comença a parlar basc amb accent català". La qüestió està molt, molt clara, però no cal donar la culpa el PP de la defensa dels seus interessos de classe de la burgesia basca. La patronal basca Confebask s'ha expressat d'una forma clara i rotunda: volien que el PNB signés l'acord amb el PP i Urkullu, un cop més, no els ha defraudat. La patronal catalana per la seva banda ha utilitzat la signatura d'aquest acord per pressionar, a Catalunya, a favor d'un acord amb el PP, de l'abandó de la consulta sobiranista i de la ruptura del PDeCAT amb ERC i la CUP tornant a la "normalitat", als vells bons negocis. Al cap i a la fi el PNB no està fent sinó substituir el paper que tradicionalment va ocupar durant dècades la burgesia nacionalista catalana que era el de garantir l'estabilitat del govern espanyol a canvi del 3% i molt més; Reforma Laboral, Llei Mordassa, privatitzacions i precarietat.

Aquest acord no portarà cap millora per a la classe treballadora basca ni de la resta de l'Estat en la defensa dels drets socials. Tot el contrari. L'aprovació dels pressupostos del Partit Popular criticats durament per tota la bancada de l'esquerra suposa més retallades i sacrificis per als pensionistes, la sanitat, l'educació pública etc. Aquest mateix mes hi ha convocades dues vagues generals en l'ensenyament basc els dies 16 i 23 de maig i manifestacions per al dia 20 a les tres capitals de la CAPV per frenar i revertir la política de retallades del PNB en educació. Aquestes mobilitzacions coincidiran a més amb la crida de Podem a Madrid per fer fora el govern del PP, en suport a la moció de censura. A Euskadi hi ha convocades també pel 3 i el 6 de juny mobilitzacions en sanitat per les duríssimes retallades. Hi ha 300.000 treballadors bascos sense conveni i el PNB ha creat una administració paral·lela de prop de 50.000 persones que treballen en els sectors privatitzats de l'Administració o com a interins en bosses de treball que sobreviuen amb prou feines entre la pobresa i la precarietat massiva a l'administració .

Tampoc l'acord suposarà cap millora en la defensa dels drets democràtics. Tot el relatiu al procés de pau, l'acostament dels presos malalts a les presons basques, el "nou estatus" autonòmic que propugna el PNB pactat amb el PP, el dret a decidir, les transferències pendents etc, res d'això millorarà amb les noves "relacions de confiança" entre el PNB i el PP. Ja ho demostra que tan sols dos dies després de la signatura del pacte el govern de Rajoy hagi recorregut la llei d'abusos policials que diu que vol reparar a les persones que poguessin haver patit maltractaments per part de les forces de seguretat entre 1978 i 1999.

La dreta espanyola i els seus defensors com Susana Díaz i altres al PSOE també utilitzen l'acord subscrit per intentar dividir la classe treballadora, emfatitzant les diferències territorials i parlant del privilegi que suposa la quota basc i navarresa. No obstant això, es tracta d'una baralla pels recursos que al final són apropiats per una petita minoria aquí i allà. La classe treballadora patim retallades a tot arreu. La corrupció i els guanys multimilionaris dels banquers i les grans empreses per una banda, i les creixents desigualtats entre la gran majoria d'altra, estan creant un gran malestar i un sentiment d'unitat de classe, que traspassa fronteres nacionals per enderrocar aquest sistema incapaç de garantir el benestar i el progrés per a la gran majoria de la societat.

 

El PNB: un partit de dretes i corrupte "sense complexos"

 

En l'article Desmontando al PNB es recopilen alguns casos de la corrupció basca, camuflats en una xarxa clientelar creada pel Partit Nacionalista Basc, amb els seus corresponents escàndols polítics, econòmics i empresarials. Reproduïm aquí alguns dels citats per l'article esmentat com a fidel mostra de la seva trajectòria general en aquest sentit.

Cas Miñano. Va ser una suposada trama de corrupció i espionatge descoberta a Àlaba. Als acusats (entre ells, dos alts càrrecs de l'ex-lehendakari Ibarretexe) se'ls va imputar suborn, tràfic d'influències i blanqueig de capitals. També se'ls acusa de prevaricació, malversació de fons públics, falsedat documental en documents públics, privats o mercantils i alteració de preus en concursos i subhastes públiques.

 

Cas Zambrana. Presumpta trama de corrupció i espionatge en què van estar imputades diverses persones vinculades al PNB. Es tracta d'una polèmica i fallida requalificació urbanística de 120 hectàrees ideada a Zambrana (Àlaba). Aquestes requalificacions anaven a generar una plusvàlua de 65 milions als promotors catalans (Construccions Riera) interessats en els terrenys i que van pagar indirectament 180.000 euros a una empresa "pantalla", Kataia Consulting, entre d'altres pagaments a persones i societats del seu entorn.

 

Cas Noticias. Aquest cas aparentment reuneix els delictes de prevaricació, malversació de cabals públics i frau en la contractació. En ell s'estudia el suposat pagament per part de diversos alts càrrecs del govern al Grup Noticias, propietari entre d'altres de  “Noticias de Guipúzcoa", "Deia" i "Onda Vasca", "Diario de Noticias de Álava" i "Diario de Noticias de Navarra ", una quantitat pròxima als 250.000 euros a canvi de publicar notícies políticament favorables al PNB.

 Cas de Miguel. Es tracta d'una trama de cobrament de comissions il·legals organitzada presumptament per l'ex número dos del PNB d'Àlaba, Alfredo de Miguel, que està acusat d'una desena de delictes, entre els quals destaquen suborn, associació il·lícita, blanqueig de capitals i tràfic d'influències . La instrucció d'aquest cas conté el major sumari per presumpta corrupció instruït al País Basc: fins al moment hi ha fins a un total de 26 imputats i on s'afirma que havia quedat acreditada l'existència d'"una trama organitzada" en voltant de Alfredo de Miguel per a l'obtenció irregular de contractes i adjudicacions de diferents administracions i ens públics regits pel PNB. La pròpia Fiscalia va arribar a assegurar la creació d'un entramat societari i personal organitzat al voltant del propi Alfredo de Miguel per "obtenir un il·lícit benefici econòmic destinat al seu enriquiment personal i de terceres persones".

Cas Epsilon. Epsilon Euskadi va ser un fallit somni automobilístic del Govern del lehendakari Juan José Ibarretxe per introduir un bòlid autòcton a la graella de sortida del gran circ de la Fórmula 1. L'únic administrador d'Epsilon Euskadi, Joan Villadelprat, i el director financer de l'esmentada firma automobilística , Mark Phillip Payne, van ser denunciats per delictes d'administració deslleial, insolvència punible i aixecament de béns. En aquest cas es va estudiar la venda fraudulenta de la divisió esportiva de Epsilon a una empresa de nova creació anomenada Epic Racing, la qual va comprar la branca de competició d'Epsilon després que els expropietaris fossin conscients de la situació d'insolvència en què es trobava la seva ja ex-empresa. En conclusió, un pla malmès que va rebre més de 40 milions d'euros dels fons públics. Cal afegir que el segon veredicte judicial sobre el cas Epsilon va absoldre als seus exresponsables dels tres delictes.

Cas Hiriko (El cotxe més car del món). Fins a quatre Lamborghinis d'altíssima gamma es podrien comprar amb 17 milions d'euros. Fins i tot sobraria per comprar desenes d'utilitaris. No obstant això, amb aquesta quantitat de diners públics una teranyina de societats mercantils lligades al PNB només va ser capaç de construir "un prototip i mig" del cotxe elèctric de suposada factura basca que anava a revolucionar el mercat automobilístic, el Hiriko. Sota aquest pretext es va crear un entramat societari perquè, si el projecte resultava reeixit, tots els beneficis revertissin sobre ells i si fracassava, les administracions que ho finançaven pràcticament en exclusiva no poguessin "recuperar els fons invertits". El fiscal-cap de Vitòria afirma que els sis empresaris querellats en el 'cas Hiriko' i l'associació Afipaida, que no tenien experiència ni infraestructura per a la fabricació d'automòbils, van idear un pla per apropiar-se de fons públics "en el seu propi benefici".

 

El PNB i les portes giratòries

L’article Desmontando al PNB explica l'estretíssima relació entre polítics i empreses, en aquest cas amb les energètiques, en diferents casos que ha tingut lloc. Un exemple més que la suposada "honradesa" de la qual tant es vanagloria el PNB és com a mínim molt qüestionable. Reproduïm a continuació alguns exemples molt clarificadors sobre això dels càrrecs del PNB que han trobat excel·lents negocis i posicions en consells d'administració i posicions de direccions de grans empreses, demostrant que la casualitat brilla per la seva absència pel que a les portes giratòries i el arrelament d'aquesta pràctica en el PNB es refereix:

-         Idoia Zenarruzabeitia: Ex-vicelehendakari i exconsellera col·locada en la comissió Nacional de l'Energia amb el govern de Zapatero.

-         Juan Mari Atuxa: Expresident del Parlament Basc. Conseller d'Iberdrola, Enginyeria i Construcció i exconseller de Badia en Bizkaia Gas.

-         Mario Fernández Pelaz: Ex-vicelehendakari. Ha estat membre dels consells d'administració d'Iberdrola i Repsol.

-         Xabier De Irala Estévez: Exconseller d'Iberdrola i exrepresentant de Enagas.

-         Família Arrieta Heras: exalts càrrecs del Govern Basc, vinculats a la "fontaneria" del PNB. Consellers de Naturgas, Repsol i Petronor.

-         Javier Balza: Exconseller d'interior. Exerceix de secretari en Iberdrola i defensa els interessos de Petronor, petroliera amb seu a Muskiz.

-         Josu Jon Imaz: Expresident del PNB i exconseller d'Indústria. És president de Petronor, conseller de Repsol i expresident del clúster energètic basc.

-         Jose Ignacio Berroeta: Figura al consell d'administració de CAF Beasain i exconseller de Iberdrola.

-         Javier Aramburu Creua: ex-viceconseller d'indústria. Després conseller delegat de Naturgas. Va ser apoderat de Badia de Biscaia Gas.

-         Xabier Sagredo Ormaza: Exresponsable d'Hisenda i finances en el Bizkai Buru Batzar i exconseller de l'Actualitat portuària. Conseller de Iberdrola.Joseba Andoni Aurrekoetxea Bergara: extinent d'alcalde de Pertugalete. Després conseller de Enagas.

-         Roberto Otxandio Izaguirre: Exalcalde de Basauri i conseller de Iberdrola.José Luis Sant Pere Guerenabarrena: Enginyer basc proper al PNB fitxat per Iberdrola.

Fonts: El Mundo, La Tribuna, El Diario, El Correo Español, lahaiane, Wikipedia .Per a més informació consultar: La Casta basca. Màfies i Govern basc en l'última dècada (1972). El llibre editat per la revista Hincapié va ser escrit pel periodista Ahoztar Zelaieta, membre de l'equip d'investigació d'Egin, de les revistes Ardi Beltza i Kalegorria, i col·laborador de fueralacasta.org. Ell és el dipositari de revelacions i denúncies de tot tipus de persones. Aquest llibre, teixit amb el testimoni de diferents denúncies i revelacions, posa de manifest el modus vivendi de la casta basca vinculada a l'administració autonòmica gestionada en l'última dècada per PNB i PSOE. Zelaieta desmunta el mite autocomplaent de la societat basca que la corrupció en el seu si és anecdòtica. No només és estructural sinó que l'eixam d'arnes selectes d'aquesta casta exporta a terrenys com el brasiler, en període de pelotazos constructius així com el seu modus operandi en territori basc. Els casos, que s'acumulen per desenes, es veuen incrementats per noves trames sempre relacionades amb les noves generacions de membres del PNB que comencen a l'administració pública i després es retiren a l'empresa privada.