Volem ser com som. Prou d’opressió contra la comunitat LGTBI! PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Paula Mateo Calero (Esquerra Revolucionària/Lliures i Combatives Astúries)   
divendres, 5 de maig de 2017 07:01

LGTBI PortadaEl 1969, el Front d’Alliberament Gai publicava el primer número de la revista Come Out!, presentant-se com a “un grup revolucionari homosexual composat per dones i homes conscients que el complet alliberament sexual sols pot realitzar-se amb la demolició de les actuals institucions socials. Rebutgem els intents de la societat d’imposar papers sexuals i qualsevol definició de la nostra naturalesa, perquè hem renunciat als esmentats papers i als mites simplistes de la societat. Volem ser el que som. Volem crear noves formes socials i noves relacions humanes basades en la fraternitat, la cooperació, el amor i la desinhibició de la sexualitat. Babilònia ens ha dirigit cap a una sola meta: la revolució”.

Karl Marx explicava que el sistema capitalista necessita transformar-se constantment per a poder adaptar-se als canvis que es produeixen a l’economia, i eixos mateixos canvis afecten l’estructura del sistema, encara que la necessitat d’opressió roman. Per això, per als revolucionaris la lluita per l’alliberament LGTBI, de la mateixa manera que la lluita per l’alliberament de la dona treballadora, és inseparable del combat contra el sistema capitalista, i no pot ser concebuda d’una altra manera.

S’inicia el camí de l’organització

El clima de rebel·lió social a finals dels anys 60 i els 70 se sentia amb força també als EUA. Esdeveniments com les revoltes de Stonewall , van fer possible la creació de diverses organitzacions de lluita, com el mateix Front d’Alliberament Gai i l’Aliança d’Activistes Gais, fundades per l’activista transsexual Sylvia Rae Rivera, qui més endavant organitzaria amb la seua amiga, Marsha Johnson, l’Acció Travesti de Carrer Revolucionària. Aquestes organitzacions van lluitar a peu de barri contra l’homofòbia, la discriminació cap als afroamericans i els llatins, contra el capitalisme, i contra la xacra de les drogues i la prostitució. També va haver uns altres casos significatius de col·laboració entre les lluites obreres i les dutes a terme per l’alliberament del col·lectiu gai, com el cèlebre recolzament de l’organització Lesbians and Gays Support the Miners (LGSM) a les vagues mineres del 1984 a Gran Bretanya contra la política reaccionària del govern de Margaret Thatcher. Aquestes accions unitàries entre treballadors i el col·lectiu LGTBI van crear el marc perfecte per a la reintroducció de la lluita per l’alliberament gai al si de l’esquerra.

En concret, el Front d’Alliberament Gai va adoptar una perspectiva més ampla contra el sistema capitalista, i fins i tot va participar amb el moviment dels Panteres Negres combatent i ficant a debat les seues idees masclistes i homòfobes. La seua aportació va arribar fins al punt que Huey Newton, líder dels Panteres Negres, va fer pública la seua solidaritat amb el moviment LGTBI el 1970, argumentant que “els gais no tenen cap tipus de llibertat dins d’aquesta societat. De tots, pot ser que ells siguen els més oprimits...”.

El Front d’Alliberament Gai, com moltes organitzacions similars, va saber veure la necessitat de transformar la societat de forma radical i lluitar de manera organitzada. En unes altres paraules, els membres d’aquesta organització van comprendre que per tal d’acabar amb qualsevol tipus d’opressió i aconseguir la plena llibertat en tots els àmbits de la vida dels éssers humans, era necessari acabar amb el sistema capitalista. És més, de la mateixa manera que en ocasions anteriors, l’evolució del moviment LGTBI i els avanços que en aquella època vam viure en els nostres drets, sols poden entendre’s dins del context d’ascens de la lluita de classes. L’enfrontament artificial d’homosexuals contra heterosexuals, de negres contra blancs, d’homes contra dones… alimentat per la ideologia dominant, promou la desigualtat i la discriminació, i serveix a la burgesia per a dividir la força de la classe treballadora i debilitar així les forces socials que es poden mobilitzar per l’emancipació social. Pel contrari, la unió i la lluita de tots els que som sotmesos per aquesta societat en contra de qualsevol forma d’opressió ens fa més forts.

La reacció intenta alçar el cap

Partint d’aquesta premissa, no és cap casualitat que en el context d’aguda crisi econòmica en què ens trobem actualment, els vells lacais del sistema tornen a arremetre contra els sectors oprimits amb força redoblada. Recordem la massacre d’Orlando en juny del 2016, la major matança als EUA des del 11-S. També tenim presents totes les agressions i assassinats contra el col·lectiu LGTBI, que ens deixen dades tan esgarrifoses com que el 80% dels transsexuals no sobreviuen més enllà dels 35 anys a Amèrica Llatina, que entre el 2008 i el 2014 va haver més de 1.800 persones transsexuals assassinades, o la persecució institucional contra gais, lesbianes i transsexuals a Rússia i nombrosos països d’Àsia, Àfrica i Orient Mitjà, i en molts estats d’EUA. I per suposat, la indignació que va causar a l’Estat espanyol l’autobús de la secta ultracatòlica Hazte Oír, finançada amb recursos públics i recolzada per altes esferes de la burgesia espanyola. Un clar exponent a més a més de la propaganda retrògrada i homòfoba de l’Església Catòlica i aquells partits com el PP que pretenen tornar-li l’hegemonia i la posició de la qual gaudia durant el franquisme.

No podem passar per alt tampoc la doble moral dels defensors del sistema capitalista que ploren llàgrimes de cocodril davant les agressions i els assassinats. Realment s’amaguen darrere d’un discurs buit i políticament correcte per a rascar vots dels sectors del col·lectiu LGTBI més aburgesats, renunciant a denunciar els sostenidors de la ideologia que alimenta aquests crims i obviant que l’opressió no és igual per a una persona acomodada econòmicament que per a una persona de classe obrera. De fet, són aquests mateixos polítics els que afavoreixen aquesta situació de discriminació amb les seues polítiques de retalls als drets socials. Que no ens vinguen els dinosaures del Partit Demòcrata als EUA, Merkel, Rajoy, Rivera, o qualsevol altre lacai dels capitalistes a parlar-nos dels drets de la comunitat LGTBI, quan són ells els primers en recolzar i sostenir règims com el turc, el saudita, el marroquí, l’egipci, o els feixistes d’Ucraïna, on la persecució institucional i social al col·lectiu LGTBI està a l’orde del dia.

La repugnant hipocresia del PP i la jerarquia catòlica

No oblidem que el govern del PP permet manifestacions feixistes i empara els agressors. Ha hagut més de 200 atacs a persones del col·lectiu LGTBI entre el 2015 i el 2016, en els quals sols s’inclouen les agressions notificades a la policia. Exactament igual que ocorre amb la violència masclista, el PP i els seus col·laboradors de Ciudadanos, i també els dirigents del PSOE amb les seues polítiques cada vegada més neoliberals, fan declaracions  ‘políticament correctes’, mentre que la realitat mostra que la discriminació homòfoba i masclista no sols està totalment tolerada, sinó que també es crea el caldo de cultiu per a fomentar-la. El govern del Partit Popular amb la seua política de retalls a l’educació i la sanitat públiques, als serveis socials, etc., i amb la seua ideologia reaccionària i clerical, lluny de millorar la situació per a les persones del col·lectiu LGTBI, ha perpetuat la discriminació en la pràctica de totes aquelles persones que no s’identifiquen ni comparteixen el seu model heteropatriarcal.

Precisament lleis com la reforma educativa de la LOMCE, que el PP ha impulsat —i que va donar peu al moviment de la Marea Verda amb el Sindicat d’Estudiants i Esquerra Revolucionària en primera línia—, pretenen reavivar la ideologia reaccionària de l’Església Catòlica que ja impera als centres educatius religiosos, i introduir-la a les nostres escoles públiques. És el món al revés.

Mentre que aquesta mateixa jerarquia eclesiàstica és contínuament assenyalada i acusada de múltiples casos d’abusos sexuals contra menors, els seus màxims jerarques i els seus portaveus als mitjans de comunicació, públics i privats, criminalitzen i humilien amb total impunitat les persones del col·lectiu LGTBI, tractant-los de malalts, antinaturals, o fins i tot —i irònicament— de pederastes, entre unes altres barbaritats. Per exemple, l’Arquebisbe d’Alcalà, Reig Pla, famós per la seua guia per a curar l’homosexualitat, va arribar a declarar el 2012 a la televisió pública que les persones homosexuals sovint “es prostitueixen” i “van a clubs d’homes” per a “trobar l’infern”. També està l’exemple del Cardenal Fernando Sebastián, qui va dir que “l’homosexualitat és una deficient sexualitat que es pot normalitzar amb tractament". O el Bisbe Casimiro López Llorente, qui va declarar que “les parelles de persones del mateix sexe provoquen el notable augment de fills amb greus pertorbacions de personalitat”. Absolutament lamentable i intolerable.

Fora el negoci i la dreta de l’Orgull Gai

Tots aquells que lluitem per una societat realment lliure, pertanyem o no al col·lectiu LGTBI, no podem passar per alt que ha hagut un intent clar de fer-nos oblidar la vertadera arrel del problema: el mateix sistema capitalista, el qual es recolza sobre l’heteropatriarcat  com a una eina més per a intentar dividir als sectors oprimits de la societat. Per això han tractat de convertir l’Orgull Gai en un lucratiu negoci en el qual els grans empresaris pretenen erigir-se demagògicament com a defensors dels nostres drets. Però realment l’única intenció és extraure un suculent benefici, a més de fomentar una caricatura d’un dia que als seus inicis va ser un símbol de lluita contra l’opressió i el capitalisme.

Avui el neoliberalisme es vol apropiar d’això per a desfigurar-ho i fomentar el masclisme i el classisme dins la mateixa comunitat gai, mitificant la figura de l’home homosexual masculí i elitista, i invisibilitzar la gran diversitat dins del col·lectiu LGTBI i el seu tradicional caràcter reivindicatiu. Exemple d’aquest masclisme i classisme recalcitrant dins dels sector aburgesats del col·lectiu gai masculí és la utilització de ventres de lloguer, que no són una altra cosa que la compra-venda i la mercantilització del cos de les joves dones treballadores. No podem recolzar una pràctica que posa per damunt els desitjos de paternitat d’uns rics a costa de la dignitat i els drets de les dones obreres, que pateixen una doble repressió per la seua condició de gènere i de classe.

És precisament per tot això que els joves i els sectors avançats del moviment obrer hem de treballar junts amb la comunitat gai per a recuperar el caràcter de classe i combatiu del moviment LGTBI. Sols d’aquesta manera podrem convertir de nou les lluites LGTBI en un instrument fonamental contra el sistema opressor capitalista, i per a que homes i dones de tot el món puguem assolir una societat que no trepitge la dignitat i la vida de les persones.

Des d’Esquerra Revolucionària, el Sindicat d’Estudiants i Lliures i Combatives, mostrem el nostre recolzament total al col·lectiu LGTBI, i reivindiquem el caràcter combatiu d’aquest moviment, Rebutgem frontalment l’homofòbia a més de totes les polítiques i ideologies que la fomenten i emparen i advoquem per l’alliberament de tots els sectors oprimits de la societat. No és la raça, la nacionalitat, les creences religioses ni l’orientació sexual el que ens diferencia. La societat està dividida, clar que sí, però en línies de classe, en opressors i oprimits. La nostra emancipació sols pot dur-se a terme amb la unió conscient i organitzada en la lluita contra el sistema capitalista.

PER UNA SOCIETAT SOCIALISTA I VERTADERAMENT LLIURE!

VISQUEN LES LLUITES DE LA COMUNITAT LGTBI!