Cas Noos, un altre exemple d'una justícia al servei de l'elit PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Esquerra Revolucionària   
divendres, 24 de febrer de 2017 00:19

iñakicristina-dic17El divendres 18 de febrer coneixíem per fi la sentència del Cas Noos. Després de sis anys d'instrucció l'Audiència Provincial de Palma presidida per Samantha Romero tanca el procés amb la condemna a Iñaki Urdangarín a sis anys i tres mesos de presó i una multa de 512.553 euros pels delictes de prevaricació, malversació de cabals públics, frau a l' administració, tràfic d'influències i dos delictes fiscals. El seu ex-soci Diego Torres és condemnat així mateix a vuit anys i cinc mesos de presó perquè se li atribueix a més un delicte de blanqueig de capitals. També se li imposa una multa de 1.724.000 euros. A l'expresident balear Jaume Matas se li condemna a 3 anys i 8 mesos de presó.

Robar diners públics surt molt barat

Dels 17 acusats 10 han estat absolts. Tots els acusats de la trama valenciana, Mercedes Coghen, Ana M. Tejeiro (la dona de Diego Torres), Marco A. Tejeiro i Salvador Trinxet. Dels condemnats la majoria reben penes simbòliques o simplement ridícules. Fins i tot les condemnes més severes s'allunyen molt de les peticions de l'acusació: els sis anys d'Urdangarín són tot just un terç dels 19 anys i mig que se li demanaven, i els 8 de Diego Torres són bastants menys dels 16 i mig. A Miguel A. Bonet i Juan Carlos Alía els han caigut 1 any i un dia, i 15 mesos i dos dies a Gonzalo Bernal i José Luis Ballester. A Ana María Tejeiro se li ha imposat una multa de 344.000 euros. No està malament si tenim en compte que estem parlant d'una trama de corrupció que porta operant a Balears, València i Madrid des de 2004, saquejant quantitats enormes de diners públics a través d'administracions governades pel Partit Popular.

Però el focus de la notícia estava sens dubte en la Infanta Cristina, germana de l'actual rei, filla de l'anterior i esposa d'Iñaki Urdangarin. La decisió l'absol com a autora del delicte i només la considera com "partícip a títol lucratiu", obligant-la a què retorni 265.088 euros carregats a la societat Aizoon. Una societat de la qual, per a més inri, era titular ella mateixa i que havia estat utilitzada per ocultar diners a la Hisenda espanyola. Amb estupor i indignació general escoltàvem als mitjans com en haver consignat i a una fiança de més de 280.000 euros l'Estat hauria de tornar-200.000 euros! La mateix Estat al qual ella i el seu marit han estafat i han evadit impostos durant més d'una dècada!

 

¿La justícia és igual per a tots?

El descrèdit de les lleis i de l'aparell judicial a Espanya es pot mesurar en com de poc ha sorprès la notícia als carrers del país. El mateix es pot dir de la monarquia. Com va dir en el seu moment Rajoy hagués estat sorprenent una condemna la Infanta, i ningú en el seu sa judici hagués pogut esperar alguna cosa semblant, i això que les proves eren aclaparadores. Però des del principi les més altes instàncies de l'Estat espanyol s'han mobilitzat per protegir la Infanta i de la Casa Reial. El Rei va gestionar sense dissimular la contractació dels millors bufets d'advocats del país, Molins & Silva, i el del "pare de la Constitució" Roca Junyent. Tampoc es va deixar participar al Front Cívic de Julio Anguita com a acusació particular contra la Infanta gràcies a una argúcia legal. I per si fos poc la mateixa advocacia de l'Estat i el Fiscal Anticorrupció de les Balears (Pedro Horrach) van presentar el recurs per "desimputar" a Cristina de Borbó, un terme jurídic desconegut que s'ha creat només per a l'ocasió. Però la corrupció era tan evident que la causa contra la Infanta va haver de continuar de totes maneres. El mateix Pedro Horrach, que ha actuat durant tot el procés com un advocat defensor més - atacant en particular al jutge Castro es vantava diumenge en una entrevista a ABC de com va respirar alleujat al conèixer la sentència, reconeixent a més que "la pressió ha estat molt forta en aquest cas ". Ara Mans Netes, l'única acusació popular a la qual s'hi ha permès actuar, ha anunciat que no recorrerà ... concloent un guió que ja estava escrit per endavant.

Tota la premsa ha d'admetre que les condemnes han estat francament benèvoles, molt per sota de les peticions de la fiscalia anticorrupció. En el cas de la Infanta Cristina hem de creure'ns que mentre s'enriquia amb les activitats del seu marit, signava factures i carregava despeses personals a Aizoon, no s'assabentava que res d'allò fora il·lícit. Però no obstant això els mitjans de comunicació repeteixen insistentment com la sentència demostra que la justícia és igual per a tothom. Així resa El País en el seu editorial del 17 de febrer: "S'imposa l'Estat de Dret", dient sense cap rubor coses com que "ningú està per sobre de la llei" o que "la sentència és justa i equilibrada". És indignant quan es compara amb casos com el d'un jove que fa tres mesos era condemnat a tres anys i mig de presó per robar una bicicleta per la mateixa Audiència Provincial de Palma, el jove condemnat a 6 anys de presó per pagar 79,20 euros amb una factura falsa o la mare de Requena que va comprar menjar i bolquers per al seu fill amb una targeta de crèdit que va trobar al carrer i que va ser condemnada a un any i nou mesos de presó.

El cas Noos s'ha tancat, però tindrà conseqüències. Ha mostrat un cop més tant la corrupció generalitzada i la impunitat amb què operen polítics i empresaris a l'Estat espanyol, així com de quina manera es troba implicada la monarquia en tot aquest merder. El mateix Diego Torres va treure a la llum una sèrie de correus electrònics on es mostraven els llaços entre Iñaki Urdangarín, Corina Zu Sayn-Wittgenstein i el Rei Joan Carles a aquests negocis. Mai van ser presos seriosament, ni molt menys investigats. Però tot apunta que els negocis dels ducs de Palma mai haguessin estat tan rendibles sense el suport de la Zarzuela. No hi ha res de nou sota el sol, són els mateixos negocis a què sempre han prestat Joan Carles I i Felip VI. A poc a poc ens anem assabentant de més coses, però acabarà sent inevitable que algun dia tot aquest cansament, cansament i indignació pel que fa a la Casa Reial espanyola creixi prou perquè li esclati a la cara a l'Estat i al capitalisme espanyol.