Motí al CIE d'Aluche

Quaranta anys després, al mateix lloc -perquè el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) d'Aluche està al costat del solar de la presó de Carabanchel-, s'han repetit les imatges: els presos pujats a la teulada de la presó denunciant maltractaments i demanant llibertat. Una cruel metàfora d'aquests quaranta anys de "transició democràtica". Però alguna cosa ha canviat. Llavors la premsa es va fer ressò de les protestes i les seves causes, mentre l'esquerra es desentenia. Avui la premsa menteix, tergiversa i manipula fins a presentar als amotinats com un grup de ingrats acollits. Però aquesta vegada l'esquerra s'ha mobilitzat. Units Podem exigeix el tancament dels CIEs, i des dels ajuntaments del canvi es treballa en la mateixa línia. Sens dubte, això es deu al fet que des de fa anys, nombrosos col·lectius estan denunciant la realitat dels CIEs, mobilitzant-se contra la seva existència i donant suport a les persones allà preses. De fet, el motí d'Aluche no és un fet aïllat. Aquest mateix mes d'octubre, més de 60 companys van aconseguir fugar-se del CIE de Múrcia, i els presos del CIE de Barcelona han realitzat una vaga de fam. Des de fa anys les protestes se succeeixen tant dins com fora.

I tant ahir com avui, la resposta institucional és la mateixa: les protestes són seguides per tortures. La Coordinadora de Barris de Madrid i SOS Racisme (amb el suport de la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura) han presentat denúncia al jutjat de guàrdia perquè s'investiguin les pallisses (sobre les quals hi ha documentació gràfica) posteriors al motí i demanant l'assumpció de mesures cautelars per evitar l'expulsió del territori nacional dels afectats (cada vegada que es denuncia qualsevol abús o irregularitat en un CIE, la norma és l'expulsió del país de víctimes i testimonis, per a paralitzar les causes i com venjança institucional).

 

Què són els CIEs?

Segons la versió oficial, un CIE és un establiment públic de caràcter no penitenciari, on es reté persones estrangeres sotmeses a expedient d'expulsió del territori nacional (on poden estar retinguts en teoria fins a 60 dies). A la pràctica, un CIE no només és una presó per a migrants "sense papers", sinó que és un dels més cruels baules de la cadena repressiva ideada per les polítiques xenòfobes implementades per la Unió Europea (que comencen pel FRONTEX i acaben amb les repatriacions). La seva finalitat no és tant controlar el flux migratori com criminalitzar les persones migrants per inocular el verí racista en els nostres barris i atemorir els treballadors i treballadores estrangeres, per facilitar així la seva sobreexplotació. De fet, més de la meitat de les persones tancades en els CIEs finalment no són deportades.

Per tant, els CIEs són una de les cares més macabres del racisme institucional. Imagina que la teva mare, el teu germà o qualsevol ésser estimat se’n va a treballar o a comprar el pa. I ja no torna. Passen les hores i no en saps res, fins que finalment descobreixes que ha estat detinguda en una batuda il·legal per no tenir els papers en regla. Pelegrines de comissaria en comissaria sense que ningú et faci ni puto cas. Fins que per fi descobreixes que es troba en una presó "especial" a centenars de quilòmetres de casa. Ara imagina que la víctima ets tu ... Què faries? Jo  m’amotinaria. I això que estem parlant de la versió oficial dels fets, perquè segons la policia brinden un tracte exquisit a les persones "acollides" sota la seva custòdia, sempre respectant escrupolosament els Drets Humans, tot i que han de suportar la falta d'educació i la violència dels immigrants que, segons es va publicar en premsa, fins i tot escupen ébola (El Faro de Melilla, 2014.10.16). A hores d'ara ja ni el més ranci fatxes catòlic es creu les versions policials (una altra cosa és que els sembli bé que s'actuï així contra qui "ve a robar-nos la feina i treure'ns a les dones").

Als CIEs es vulneren sistemàticament els drets humans: amuntegament, condicions insalubres en instal·lacions inadequades, deficient i en ocasions inexistent assistència sanitària, plagues d'insectes, cel·les d'aïllament, tracte vexatori, insults racistes, amenaces, pallisses i fins i tot abusos sexuals i violacions. En paraules de Ramiro García de Déu, jutge de vigilància del CIE d'Aluche, "els CIEs són centres de sofriment i espais d'impunitat policial" (eldiario.es, 2016.10.23).

 

Racisme institucional, un lucratiu negoci

A més de les conseqüències positives que comporta el racisme en totes les seves vessants per a la patronal, el racisme institucionalitzat s'ha convertit en un gran negoci. Des de la venda de filats "antipersona" davant la catàstrofe siriana fins a la gestió externalitzada de l'assistència sanitària o el càtering en els CIEs, passant pels "vols de la vergonya". Empreses com Swiftair, Globalia (Viajes Ecuador, Halcón Viajes, Touring Club i Air Europa), Barceló (Evelop Airlines i Orbest) i Air Nostrum obtenen grans beneficis a través de contractes milionaris amb els diferents estats de la Unió Europea per noliejar vols especials per dur a terme deportacions col·lectives. De fet, tot és tan repugnant que els dies previs a aquests vols la policia centra les seves batudes racistes a determinats perfils, per omplir aquests vols (per exemple, si el vol va a Nigèria, doncs busquen "negres") i que les companyies aèries segueixin fent caixa.

 

La lluita és l'únic camí. Tombem els murs!

Però no només els dels CIEs. Contínuament s'està posant l'èmfasi en el fet que en els CIEs es violen els Drets Humans (i, per descomptat, així és), i allí els "interns" no han comès cap delicte. Fins i tot s'intenta negar aquests dies que a Aluche hi va haver un motí, explicant que en realitat va ser una protesta pacífica.

Però no es pot caure en legitimar la defensa de les persones preses en els CIEs exclusivament en el "no delicte", perquè llavors es pot caure en legitimar la tortura i el maltractament al "sí delicte". No podem obviar que són precisament les persones més humils i indefenses, amb escàs bagatge cultural i sumides en la pobresa i l'exclusió social que poblen les nostres presons. Cal ampliar aquesta lluita pels drets dels presos i per la defensa dels drets humans, no pot parcel·lar.

Si diem això, és perquè de forma evident, s'intenta separar en distinta categoria les persones preses en els CIEs de la resta de persones preses, entenc que com a forma de legitimar la lluita pel tancament d'aquests centres. S'obvia així que a l'Estat espanyol altres milers de persones sobreviuen privades de llibertat sense haver comès cap delicte: en centres de protecció de menors, en centres psiquiàtrics, en centres d'atenció a la discapacitat i fins i tot en centres geriàtrics. Cal canviar l'enfocament i entendre que els conflictes socials i els problemes sociosanitaris poden i s'han d'abordar comunitàriament, i no aïllant a les persones que els pateixen. Perquè la institucionalització en si mateixa degrada, genera exclusió social i mata: viure en una residència i no a casa dispara la mortalitat un 51% en les persones grans (Redacció Mèdica, 2016.07.24). I això en cas de funcionament ideal dels recursos, cosa que mai passa fora dels papers i les declaracions de polítics i gestors.

A la Transició es va deixar tirats als presos socials després alliberar els polítics, ignorant que molts d'ells estaven empresonats a causa de la feixista Llei de perillositat i rehabilitació social (hereva de la Gandula), que no va ser totalment derogada fins a 1995. No tornem a deixar tirat a ningú.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

lenin

banner ffe

bannerafiliacion2 01