Itàlia • Gran derrota de Renzi al referèndum PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per ControCorrente (CIT/CWI Itàlia)   
dimecres, 14 de desembre de 2016 23:56

La seua dimissió obri l’oportunitat als treballadors i joves per a lluitar per un futur millor

Al gener del 2014, el dia que Matteo Renzi semblava haver iniciat un camí imparable cap a la glòria després de ser nomenat cap de govern, vam escriure que era el principi del final del líder del Partit Democràtic (PD). El resultat del referèndum constitucional, en què Renzi va ser derrotat per quasi el 60% front a un 40%, demostra no sols la nostra previsió sinó l’absència de perspectiva de la classe dominant italiana. Es van basar en un líder que va demostrar ser un cotxe sense frens que més tard o més prompte estava destinat a estavellar-se. En realitat, el 4 de desembre del 2016 els italians van enviar un missatge clar i enèrgic, no sols al govern i primer ministre, també a tota la classe política, inclosa la que es va alinear amb el ‘No’.

Com publicava Sole24Ore (diari de la patronal industrial i financera), els sectors que van votar ‘Sí’ van ser principalment pensionistes, i les capes mitjanes i altes de la societat. Mentre, els treballadors pitjor pagats i es joves —precisament als que el govern ha dirigit la seua retòrica al llarg de tres anys— van assestar al govern un solemne colp. El vuitanta-u per cent dels que tenen entre 18 i 35 anys van votar ‘No’. La idea que seria possible muntar l’ona de ràbia social simplement guanyant debats televisius, prometent uns pocs euros als sectors més pobres de la societat, pronosticant un apocalipsi si guanyava el “no” i tractant de perseguir Bepe Brillo (líder del Moviment Cinc Estreles) i Matteo Salvini (líder de Lliga Nord) al seu terreny “anti casta política” i “anti Europa”, va demostrar ser una absoluta il·lusió. El mateix s’aplica a aquells que es van presentar com a defensors de la constitució, inclòs Grillo.

Els treballadors, la joventut i les classes mitges empobrides no van votar ‘No’ per a defensar “la millor constitució del món”. Ho van fer per a rebutjar aquells que en lloc de “demolir la vella política” (com tots diuen que van a fer) continuen aixafant la classe obrera i es burlaven d’ella parlant sobre un país que no existeix, on suposadament l’economia està millorant, les empreses estan contractant centenars de milers de joves amb contractes fixes i els impostos baixen. Aquesta és la única raó per la qual ha valgut la pena perdre un parell d’hores de treball i acudir a votar.

Una oportunitat

La derrota massiva de Renzi, la seua dimissió i l’aprofundiment de la crisi del PD —l’autèntic “braç armat” dels grans capitalistes durant els darrers cinc anys— representa un esdeveniment positiu i una oportunitat per als joves i treballadors que volen lluitar per un futur millor. No obstant això, per a que una oportunitat esdevinga un pas endavant ha d’anar acompanyada d’un anàlisi realista de la situació política i social. No hi ha una sola força política al camp del ‘No’ que puga ser un punt de referència per als que realment volen canviar la societat italiana. L’entusiasme pel “No” es pot utilitzar per a iniciar una discussió seriosa sobre una alternativa política d’esquerres capaç d’omplir els carrers i no els col·legis electorals. Però també existeix la possibilitat d’utilitzar-ho per a sembrar il·lusió en la idea que la dimissió de Renzi resol els nostres problemes, que pot renàixer un nou ‘centre esquerra’ o que la victòria del Moviment Cinc Estreles en les pròximes eleccions generals poguera ser una solució real als problemes dels treballadors, cosa que no s’ha produït en cap dels ajuntaments controlats pel moviment de Grillo. Òbviament, nosaltres defensem una alternativa de lluita clara.

Pròximament publicarem un anàlisi en profunditat sobre el vot al ‘No’ i les seues repercussions a Itàlia.

 
Cap mort més per pobresa energètica! Nacionalització de les elèctriques PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Andreu Puig   
dimarts, 13 de desembre de 2016 22:03

enchufeEl 14 de novembre una dona de 81 anys d'edat, Rosa P.V., moria a Reus després de caure a terra ofegada i encegada pel foc causat per una espelma que va encendre al seu llit. Rosa, major i sense recursos, utilitzava aquest mitjà per il·luminar-després del tall de subministrament elèctric ordenat per Gas Natural. La dona recorria als serveis socials de l'Ajuntament de Reus des del 2013 i aquests li ajudaven en el pagament de la factura de l'aigua.

 

Empreses i autoritats es renten les mans

 Davant la indignació social sorgida després d'aquesta mort, tots els responsables del que ha passat s'han rentat les mans. En primer lloc Gas Natural, que va ordenar el tall del subministrament sense comunicar-ho als serveis socials de l'Ajuntament com determina la llei catalana contra els desnonaments i la pobresa energètica. En segon lloc, els governs del PP a l'Estat i de Convergència a Catalunya.

 

 
Standing Rock: La resistència d'una comunitat sioux contra les petrolieres es converteix en bandera de lluita per a milions a Estats Units PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Miguel Campos (Esquerra Revolucionària)   
dilluns, 12 de desembre de 2016 22:57

standing-rock-dic16Després de vuit mesos de protestes contra la construcció d'un oleoducte que representava una gravíssima amenaça per a les seves condicions de vida i pel medi ambient, les comunitats indígenes sioux de Standing Rock (Dakota del Nord) celebraven el passat diumenge 4 de desembre la seva victòria. Standing Rock s'ha convertit ja per a milions de joves i treballadors nord-americans en un símbol del poder de la lluita. Per a la burgesia representa un avís del que els espera.

 La voluntat de lluita dels indígenes sioux de Standing Rock va despertar una ona de simpatia massiva en tot el país que ha mobilitzat a milers d'activistes. Això va forçar finalment al govern federal d'Obama a bloquejar la construcció de l'oleoducte, que representava un projecte important: el seu cost es calcula en 3.8 mil milions de dòlars, està construït ja en més d'un 90 per cent i té com a objectiu transportar 470 mil barrils diaris de cru des de terres petrolieres de Dakota del Nord a refineries d'Illinois.

 
Vaga 24N: Aules buides i desenes de milers d’estudiants als carrers contra les revàlides franquistes! PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Sindicat d'Estudiants   
dimarts, 29 de novembre de 2016 16:56

Vencerem!

vag2

La vaga contra les revàlides franquistes convocada pel Sindicat d’Estudiants avui 24N, ha tornat a ser un rotund èxit. Amb un seguiment superior al 90% a Galícia, Catalunya, Madrid, el País Valencià, Andalusia, Astúries, i més del 80% a Euskal Herria, Balears, Canàries, Múrcia, Extremadura i a la resta dels territoris, més de 1,7 milions d’estudiants han buidat les aules, i desenes de milers s’han mobilitzat als carrers a les més de 50 manifestacions que hem convocat. Destaquen les marxes a Barcelona, València, Donostia, Bilbo, Madrid, Vigo, Màlaga, Sevilla, Granada i moltes altres pels milers d’estudiants que han participat en elles, l’ambient de combativitat i la decisió d’arribar fins al final a aquesta batalla per la defensa de l’ensenyament públic.

 
Mor Fidel Castro. El nostre millor homenatge és resistir contra l’ofensiva capitalista i imperialista PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Izquierda Revolucionaria América Latina   
dilluns, 28 de novembre de 2016 22:14

fidel-castro-nov-16El 25 de novembre, a les deu i vint-i-nou minuts de la nit, moria Fidel Castro. Immediatament, diferents mitjans de comunicació burgesos, no han dubtat en obrir les seues pàgines als contra-revolucionaris feixistes cubans i de tota Amèrica Llatina per tal que celebren aquesta mort i profereixen tota mena d’insults contra l’home que, junt a Che Guevara i un grapat de revolucionaris i revolucionàries va liderar la lluita del poble cubà contra la dictadura corrupta i assassina de Batista.

Des de “fill de puta” (com Juan Abreu en El Mundo) fins a “tirà”, “dictador”, etc. el aquelarre contra-revolucionari ha sobrepassat aquesta vegada totes les fronteres. Fins i tot els aparentment més prudents no han pogut ser més sibil·lins en el seu tractament de la notícia. En TVE 24 hores es referien a Fidel com a “líder del règim socialista cubà, que pateix una greu crisi des de fa dècades”. Aquí queda això!

Aquets tractament “informatiu” contrasta vivament amb el respecte i adulació mostrats cap a un personatge tan corrupte i degenerat com és Rita Barberá, per exemple. Però tots els atacs i calúmnies no han pogut ocultar el sentiment de respecte cap a la figura Fidel Castro, i solidaritat i simpatia cap al poble cubà, mostrats per milions de joves i treballadors en tot el món. Aquest sentiment no és casual. Fidel ha esdevingut per mèrits propis un símbol de la lluita dels oprimits contra el capitalisme i l’imperialisme.

 
Quatre anys de govern PP: una legislatura contra la classe obrera PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Mónica Iglesias   
dimecres, 16 de novembre de 2016 20:25

nuevo-gobierno-pp-nov16Des que l'opció de lliurar el govern al PP es va imposar definitivament al PSOE, amb la seva vergonyosa abstenció el passat 29 d'octubre, destacats diputats i alts càrrecs de la formació s'han esforçat per justificar l'injustificable al·ludint a la necessitat de "desbloquejar" el país, com si el simple fet de tenir un govern, independentment de les polítiques que apliqui, fos en si mateix quelcom tremendament positiu.

 No obstant això, el "desbloqueig" que han fet possible els dirigents socialistes, traint les aspiracions de la gran majoria de la seva base social, té poc a veure amb la possibilitat de "fer avançar l'agenda reformista" com patèticament han repetit en els últims dies. Com ja ha anticipat Rajoy, el seu govern està disposat a fer canvis "raonables" però de cap manera a "demolir allò construït" durant la passada legislatura.

 Per descomptat, la dreta no ha engegat tot un seguit de contrareformes per retrocedir ara davant la "brillant" acció parlamentària d'un PSOE fragmentat, feble i en el pitjor moment de la seva història. Tot el contrari, si fem balanç de com ha estat govern de la dreta en aquests anys, no és difícil comprendre què podem esperar per a la propera legislatura.

 

 
Triomf de Donald Trump · Una presidència de caos i lluites PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Philip Locker i Tom Crean · Socialist Alternative EUA   
dimarts, 15 de novembre de 2016 21:25

trumpLa població als Estats Units i a la resta del món es va despertar amb una de les noticies més impactant que es recorden, l’elecció de Donald Trump com a president. Era la culminació d’un cicle electoral on els nord-americans corrents es van aixecar contra l’establishment polític i els efectes destructius de la globalització i el neoliberalisme. Un procés que es va expressar tant a l’esquerra, amb la campanya de Bernie Sanders que va galvanitzar a milions al voltant de la “revolució política contra la classe milionària” i, d’una manera molt distorsionada, a la dreta amb la campanya de Trump.

Però Trump no tan sols es va presentar com el presumpte defensor dels “homes i dones oblidats” de les comunitats treballadores. També ho va fer amb la campanya més xovinista i fanàtica que ha fet un candidat d’un dels principals partits als temps moderns. Ha obert un espai perquè surtin dels seus forats els nacionalistes i supremacistes blancs i va intentar arribar amb la seva campanya als treballadors i joves descontents. Aquest és un esdeveniment molt perillós.

 
Veneçuela. Tot el poder polític i econòmic als treballadors i el poble! PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Izquierda Revolucionaria Venezuela   
dilluns, 14 de novembre de 2016 20:08

maduro-zapatero-nov16                                                                                                                              

Cap concessió a la burgesia!

Acabar amb el capitalisme i la burocràcia per a salvar la revolució

El darrer 25 d’octubre els partits de dretes i extrema-dreta agrupats en la MUD, que controlen l’Assemblea Nacional des de les legislatives del 6 de desembre del 2015, van aprovar iniciar un judici polític contra Nicolás Maduro. Això significava emprendre la mateixa via emprada a Brasil per a donar el colp d’Estat parlamentari contra el govern de Dilma Rousseff i substituir-lo pel dretà i neoliberal Temer. La MUD va acompanyar la decisió convocant mobilitzacions de masses en tota Veneçuela el 26 d’octubre i un aturament nacional de 12 hores el 28, i anunciant una marxa fins al Palau de Miraflores el 3 de novembre, el recorregut del qual recordava la que va precedir el colp militar contra Chávez del 11 d’abril del 2002. L’objectiu de totes aquestes mobilitzacions era obligar el govern de Nicolás Maduro a cedir en la negociació oberta amb la mediació del Papa i Zapatero, entre d’altres.

 
Donald Trump escollit President · Terratrèmol polític als EUA i al món PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per CIT   
dijous, 10 de novembre de 2016 01:09

Trump victoriaLa victòria final de Donald Trump en les eleccions presidencials nord-americanes ha suposat una sacsejada sísmica del sistema polític nord-americà, però les seves conseqüències afecten també a l'economia mundial i les relacions entre les grans potències. Un candidat multimilionari, amb un programa profundament reaccionari, que apel·la permanentment al racisme i a la repressió per combatre els immigrants i al moviment obrer, que advoca pel nacionalisme econòmic enfront de la globalització i que ha utilitzat dolls de demagògia barata per presentar-com una alternativa "antisistema", ha derrotat Hillary Clinton, una genuïna representant de l'establishment polític, de Wall Street i del complex militar.

 Les dades mostren que Clinton ha superat en paperetes al candidat republicà, 59.354.528 enfront de 59.188.799, 47.7% i 47,5% respectivament, però en tractar-se d'un sistema d'elecció indirecta Trump ha aconseguit 290 vots electorals davant de 228 de la candidata demòcrata (la majoria són 270). A la victòria presidencial cal afegir la derrota dels demòcrates al Senat i el Congrés, que quedaran sota el control dels republicans.

 

 
Turquia. Detinguts els dirigents del Partit Democràtic dels Pobles PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Sosyalist Alternatif (CIT · Turquía)   
dimarts, 8 de novembre de 2016 23:10

turquiaCrida urgent per exigir el seu immediat alliberament

Durant la nit del tres de Novembre la policia turca va assaltar les cases de diferents dirigents i parlamentaris del partit d’esquerres i pro-kurd Partit Democràtic dels Pobles (HDP). Els dos co-líders del partit, Selahattin Demirtas i Figen Yuksekdag, juntament amb al menys nou parlamentaris més van ser detinguts i empresonats.

La seu del partit a Ankara també va ser assaltada amb violència. Aquestes batudes es van dur a terme a la meitat de la nit, acompanyades amb els mètodes habituals de l’estat de tancar els mitjans de comunicació socials, òbviament, un intent d’impedir l’extensió de les reaccions d’ira de la població.

Aquests arrestos arriben després de la detenció, el diumenge passat, de dos co-alcaldes de la ciutat kurda de Diyarbakir. Durant els últims mesos, alcaldes kurds escollits democràticament han estat destituïts arbitràriament pel govern i reemplaçats per administradors anomenats a dit que actuen seguint les ordres del govern central. Tots aquests fets es realitzen sota la cobertura de la lluita contra el “terrorisme”, una etiqueta utilitzada a conveniència pel règim per silenciar qualsevol veu opositora.

 
Irlanda: Un jove activista de 17 anys condemnat per manifestar-se pacíficament contra la austeritat de la Troica PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Esquerra Revolucionària   
dilluns, 7 de novembre de 2016 18:42

Campanya de Solidaritat

jobstown-protesta

El govern de dretes i l'Estat irlandès ha llançat un atac brutal contra desenes d'activistes d'esquerra, incloent un diputat nacional i dos regidors del Socialist Party, per la seva implicació en la campanya contra la pujada de les taxes d'aigua. En concret, han iniciat una infame campanya de judicis polítics amb els quals pretén imputar a aquests companys per “detenció il·legal”. Una maniobra venjativa, que és un clar càstig dels capitalistes irlandesos contra un gran moviment de masses que ha aconseguit derrotar un de les mesures estrella dels plans d'austeritat de la Troica contra el poble irlandès.

 

 
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

Pàgina 4 de 93