Corrent Marxista Internacional

Què som i què defensem

Contra l’opressió social i nacional del capitalisme,

internacionalisme proletari i revolució socialista!

 

 Ja poden presentar els defensors a sou d’aquest sistema les xifres macroeconòmiques que vulguin. Que el capitalisme és un sistema injust, decadent i criminal és un fet que malauradament en tenim proves cada dia de la nostra vida. Ho patim en pròpia pell quan anem als nostres llocs de treball mal pagats i precaris, en els instituts i universitats sense recursos suficients, quan ens veiem impossibilitats d’emancipar-nos en condicions dignes o simplement quan veient el resum del telenotícies o la portada d’un diari de qualsevol dia: Iraq, Palestina, Líban, Afganistan, Àfrica, Amèrica llatina,...: misèria, guerra i opressió. El capitalisme s’ha tret la màscara de “rostre humà” darrera de la que s'amagava en el passat i és mostra tal com és: un sistema brutal en el que un nombre insignificant de magnats posseeixen recursos equivalents al PIB de varis països, mentre, la immensa majoria de la població mundial viu amb mancances insuportables.  

 

L’opressió nacional sota el capitalisme 

 

La crisi orgànica del sistema capitalista agreuja la opressió de les masses i ataca els drets democràtics més elementals, en especial els drets de les nacionalitats oprimides.     

En la lluita pel mercat mundial les classes dominants no dubten, per obtenir més ingressos, en enfrontar pobles sencers, en fomentar l’odi nacional, en sotmetre nacions, en practicar exterminis físics i genocidis culturals, o en envair països. Cada burgesia nacional vol introduir com sigui els seus productes en altres països en una guerra sense treva. Vivim en l’era de l’imperialisme i tot val per aconseguir nous mercats i més vendes.  

 

Quina classe lluitarà contra l’opressió nacional? 

 

La classe obrera de qualsevol nació no té cap interès real ni podrà treure cap profit en oprimir a ningú. En el període senil del capitalisme tan sols els treballadors i els joves són la classe decididament revolucionària que pot transformar la societat. Això no són fets del passat. A l’Amèrica Llatina les masses estan mostrant el camí amb la lluita revolucionaria que estan duent a terme.     

A Veneçuela les masses oprimides han salvat la revolució en varies ocasions de les agressions de l’imperialisme i la oligarquia veneçolana. En cada moment decisiu (cop d’Estat 11-A-2002, aturada patronal 2002-03, Referèndum Revocatori del 15 agost 2004,...), les masses oprimides són les que han fet avançar la revolució. Quina millor demostració de la vigència de les idees revolucionaries hi pot haver?     

La revolució és declarada de caràcter socialista tant pel president com per milions de veneçolans humils. Després de l’aclaparadora victòria electoral del mes de desembre, s’han nacionalitzat algunes empreses i s’ha aprofundit en la construcció d’una societat socialista. A la crida per part de Chávez de formar un partit revolucionari, el PSUV, el Partit Socialista Unit de Veneçuela, per culminar la revolució socialista, les masses han respost massivament, afiliant-s’hi més de cinc milions de persones. El moviment revolucionari està topant amb els sectors reformistes i burocràtics del moviment bolivarià que volen aturar la revolució, no aprofundir en les nacionalitzacions i expropiacions ni en el poder obrer i popular. Com ha remarcat Chávez, la importància de que els joves i treballadors, el PSUV, es dotin del programa del marxisme revolucionari i les idees de Marx, Engels, Lenin i Trotsky, és cabdal.      

En aquesta lluita per culminar la revolució socialista a Veneçuela, contra les maniobres dels sectors reformistes del moviment bolivarià que volen detenir la revolució, és molt important que els joves i treballadors s’armin amb el programa i les idees del marxisme revolucionari de Marx, Engels, Lenin i Trotsky.     

Les ocupacions de fàbriques són també molt significatives. A Veneçuela com aquí, els capitalistes estan tancant empreses. Els treballadors de certes empreses en aquesta situació, les ocupen i les posen a funcionar sense gerents ni directius. Això mostra com els empresaris necessiten als treballadors per fer funcionar el sistema i per obtenir beneficis, però els treballadors no necessitem als burgesos per a fer funcionar la societat. Experiències d’empreses ocupades sota control obrer com Inveval o Sanitarios Maracay,  coordinades pel FRETECO (coordinació de fàbriques ocupades creat a iniciativa de la Corrent Marxista Revolucionari de Veneçuela) són un exemple i una inspiració.      

Els esdeveniments revolucionaris a l’Amèrica Llatina són una font de lliçons per la lluita contra el capitalisme aquí.

  

La revolució russa i els bolxevics 

 

Aquest any és el 90 aniversari de la Revolució Russa. Aquesta revolució és una enorme font d’inspiració i un model a seguir per a tots els joves i treballadors que volen lluitar contra el capitalisme.      

L’imperi rus era abans de la Revolució Russa una nacionalitat opressora. Desenes de nacions estaven sotmeses al xovinisme gran rus. Els bolxevics van lluitar sempre contra el xovinisme rus i contra l’opressió nacional de qualsevol tipus. El programa de Lenin sobre la qüestió nacional era molt clar: lluitar contra qualsevol tipus d’opressió i defensar el dret a l’autodeterminació, entenent que la única classe social que podrà garantir aquest dret democràtic és la classe treballadora en el marc de la revolució socialista. Alhora, enfatitzava que els marxistes havien de lluitar per la unitat voluntària i fraternal de la classe treballadora en la lluita contra el capitalisme, que la tasca no era crear noves fronteres, sinó canviar les bases de la societat que portaven a la opressió nacional, enderrocant el capitalisme.     

La Revolució Russa de 1917 és una demostració d’aquesta política. Totes les nacionalitats oprimides van tenir el dret a l’autodeterminació, a decidir el grau de relació que volien tenir amb la resta de l’estat, incloent el dret a la total separació. D’aquesta manera, alhora que es combatia el xovinisme gran rus, es garantia la unitat voluntària dels treballadors i camperols per sobre de diferencies nacionals. Aquest dret democràtic doncs el va portar a terme la lluita revolucionària de la classe obrera i els camperols de totes les nacions que després conformaren la URSS. Posteriorment l’estalinisme va dur a terme una política diametralment oposada a la dels primers anys de la revolució, quan Lenin i Trotsky n’eren al capdavant, tant en la qüestió nacional com en moltes altres.      

No obstant això, estudiar i conèixer la revolució russa, en el seu 90 aniversari, és una necessitat per aquells que volem lluitar avui contra el capitalisme, a Veneçuela o a Catalunya. Aquest és, en la nostra opinió, el camí a seguir. El dret democràtic a l’autodeterminació tan sols s’aconseguirà i es podrà exercir amb totals garanties en una societat socialista. 

 

Organitza't amb nosaltres!

 

 

 

 És més necessari que mai que tots els joves i treballadors que vulguin lluitar contra el capitalisme estiguin organitzats a nivell internacional amb les idees del marxisme. El Corrent Marxista Internacional ja fa més de trenta anys que desenvolupa la seva activitat política en tots els fronts de la lluita de classes. En el terreny sindical lluitant dia a dia en els sindicats i els comitès d’empresa per un sindicalisme combatiu i democràtic, en el polític publicant regularment els diaris Militant, El Mililitante (www.militant.cat i www.elmilitante.org) i la web internacional In defense of marxism (www.marxist.com), en el combat ideològic contra les idees de la classe dominant col·laborant estretament amb la Fundació Frederic Engels (www.engels.org), entre la joventut  impulsant la creació del Sindicat d’Estudiants (www.sindicatdestudiants.org), l'organització que més mobilitzacions ha convocat entre la joventut contra la dreta i contra les mesures regressives que el govern PSOE ha tractat de posar en pràctica tant en el passat com ara. Impulsant la campanya a nivell internacional “Mans fora de Veneçuela” (www.manosfueradevenezuela.org) en recolzament amb la revolució veneçolana.     

La lluita pel socialisme no pot ser en un sol país. Els problemes que afronten els treballadors i joves són similars a tot el món. A més, el propi capitalisme ha unificat tots els processos socials, econòmics i polítics en un sol cos internacional. La sortida a la barbàrie capitalista només pot ser revolucionària i internacionalista, unint als treballadors per sobre de qualsevol diferència nacional.     

Uneix-te a nosaltres en la construcció de les forces del marxisme revolucionari! No hi ha temps a perdre!