Entre aquests medicaments que els grecs hauran de pagar de la seva butxaca estan els destinats a guarir el càncer. Això, en la situació d'empobriment a la qual s'ha sotmès als treballadors grecs amb les contínues retallades, significarà que la majoria no podrà pagar aquests cars medicaments. No és demagògia: el capitalisme mata. 

El director general de Roche va assegurar que la seva empresa es planteja prendre mesures similars contra altres països com l'Estat espanyol. Encara que el Ministeri de Sanitat ha negat aquesta possibilitat dient que són situacions totalment diferents les dades estan aquí: els hospitals públics tenen un deute de 5.400 milions d'euros i la demora mitjana en el pagament és ja d'un any i dos mesos. De fet, fa un any Roche va insinuar amb deixar de servir a centres públics de Cantàbria (una de les comunitats amb més deute amb el sector farmacèutic) per falta de pagament, encara que finalment es va aconseguir un acord amb la Conselleria de Sanitat.

Beneficis a costa de la nostra salut

Aquesta decisió d'una multinacional farmacèutica no hauria d'estranyar-nos. Al cap i a la fi, sota el capitalisme les empreses privades busquen el màxim benefici, venent cotxes o aspirines. Per això hi ha 2.000 milions de persones al món que tenen dificultats per accedir a fàrmacs bàsics per a la supervivència. Per la mateixa raó aquestes empreses no desenvolupen tractaments per guarir malalties que afecten principalment al Tercer Món ja que allí no poden pagar els medicaments.

Però no és només qüestió del Tercer Món. Recentment el premi Nobel de Química de 2009, Thomas Steitz, ha denunciat que els laboratoris farmacèutics no inverteixen a investigar en antibiòtics que puguin guarir definitivament, sinó que prefereixen centrar el negoci en medicaments que sigui necessari prendre durant “tota la vida” (2). Un altre exemple. El càncer, pel qual Roche no distribuirà medicaments en hospitals grecs, podria tenir una cura barata i eficaç. Uns investigadors canadencs han aconseguit guarir el càncer usant dicloroacetat. No obstant això, aquesta substància no requereix patent i és barata, per la qual cosa no representa negoci per a les farmacèutiques i segurament no s'aplicarà (3).

La salut no pot ser un negoci

En aquesta època de crisi la política de la burgesia respecte a la sanitat (igual que respecte a tot el públic) és simple: que deixi de ser-ho i que el que vulgui que ho pagui. El primer pas és el copagament sanitari, ja introduït a Itàlia. Davant això, és impotent defensar l'actual sistema o una major regulació de les multinacionals farmacèutiques (tan quimèric com la regulació de les transaccions bancàries). Si volem que l'accés als medicaments i a la salut en general sigui un dret universal l'única forma efectiva d'aconseguir-ho és exigir un sistema de salut completament públic, que inclogui també la investigació, fabricació i distribució dels medicaments; és a dir, la nacionalització de les multinacionals farmacèutiques sota control obrer.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA