El moviment dels "armilles grogues", tal i com se'l coneix perquè els seus participants porten l'armilla groga reflectant obligatòria per als conductors, ha provocat un autèntic terratrèmol polític i social a França.

El desencadenant és l'anunci d'un nou impost per a principis d'any que incrementarà 6,5 cèntims el preu del litre de gasoil i 2,9 cèntims el de la benzina. A França la majoria dels automòbils utilitzen gasoil, un 80% del consum total de carburant, i ja l'últim any el preu ha augmentat un 23%, arribant al seu nivell més alt des de principis dels anys 2000. Cada dia 17 milions de persones van a treballar fora del seu municipi de residència, dos terços dels treballadors actius, i el 80% utilitza el seu mitjà de transport personal, per tant, és normal que la pujada del carburant sigui un motiu de preocupació per als treballadors.

L'anunci ha provocat la indignació popular. Ràpidament les xarxes socials es van omplir de missatges d'indignació i van sorgir iniciatives de protesta espontànies que han desembocat en un gran moviment de masses que ha col·locat el Govern Macron contra les cordes. Les protestes duren ja gairebé un mes i el 17 de Novembre centenars de milers de persones, segons el Govern 285.000, però es parla d'una participació superior a les 300.000 o 400.000 persones, van organitzar més de 2.500 bloquejos de carreteres, autopistes, refineries... a més a més d'altres accions de protesta a tot el país. Des d’aleshores, s'han mantingut diàriament els bloquejos i les protestes.

Dissabte 24, de nou hi va haver multitud de protestes en què van participar més de 100.000 persones provocant més de 1.600 bloquejos. La més impactant es va desenvolupar als Camps Elisis parisencs on es van produir enfrontaments molt violents amb la policia; els convocants van denunciar la presència de provocadors feixistes i altres tipus d'elements lúmpens que amb els seus actes violents van intentar trencar la manifestació. El moviment fins ara s'ha orientat a la protesta directa però ja comencen a celebrar-se les primeres assemblees per a discutir les reivindicacions i coordinar totes les accions.

Recolzament massiu de la població

El moviment és socialment heterogeni. Sense cap mena de dubte, entre els participants hi ha elements políticament reaccionaris, quelcom inevitable en aquest tipus de moviments, però aquests constitueixen una minoria. La majoria són treballadors amb baixos salaris, també participen estudiants, pensionistes, camioners, autònoms, en general aquells sectors de la població que han vist com durant els últims anys les seves condicions de vida es deterioraven inexorablement. La protesta s'ha estès com la pólvora i segons les enquestes gairebé el 80% de la població dóna suport a la lluita.

Macron i el seu Govern, com ja és habitual, van mostrar tota la seva arrogància classista i menyspreu qualificant als participants de ‘palurdos’. A més pretenen desacreditar acusant els feixistes de Reagrupament Nacional (antic Front Nacional) d'estar darrere de tot. I tot i que és veritat que el partit de Le Pen va ser un dels primers a donar el seu suport, aquest no ha passat de les xarxes socials. Els mitjans de comunicació, com és habitual, s'han acarnissat amb alguns vídeos d'incidents de caràcter racista o sexista en algun bloqueig, obra d'algun individu o petit grup, però han estat casos aïllats tallats ràpidament pels propis manifestants, fins i tot expulsant als elements ultradretans, i la majoria dels organitzadors del moviment ràpidament s'han desmarcat del partit de Le Pen. El coordinador del moviment va llegir una declaració en la qual deia: "És important que tota persona que vulgui participar en aquest moviment pugui fer-ho, no importa el seu color de pell, país d'origen, orientació sexual, gènere o religió... Les armilles grogues no són nacionalistes, ni feixistes ni de cap moviment extremista... Denunciem al Govern per posar impostos als més pobres per a enriquir als ultra-rics. Denunciem les mesures repressives que està realitzant l'Estat. No a la violència policial ".

Insurrecció a l'illa de Reunió

El moviment s'ha estès als territoris d'ultramar i a l'illa de Reunió s'ha produït una autèntica insurrecció popular. L'illa està pràcticament paralitzada, no es pot proveir combustible, els col·legis i aeroports estan tancats, hi ha escassetat d'aliments i medicines, el president de la regió en la seva petició d'ajuda al Govern va dir que estaven vivint una "situació de guerrilla urbana". El Govern ha enviat a militars i forces especials per a intentar controlar la situació i està aterrit davant la possibilitat que s'estengui a la resta de territoris d'ultramar. Precisament la radicalització de les protestes a Reunió reflecteix la situació d'extrema pobresa que pateixen la majoria dels habitants de les possessions franceses a ultramar.

L'escandalosa posició de les direccions sindicals

En contrast amb les simpaties i el suport que té el moviment de les "armilles grogues" entre la majoria de la població, hi ha la posició de les direccions sindicals, que estan desaparegudes o no donen suport, com succeeix amb la CGT, amb l'argument que contenen "elements d'extrema dreta".

Afortunadament, els treballadors i la base dels sindicats sí que han comprès la naturalesa del moviment, moltes agrupacions i seccions sindicals s'han sumat a les 'armilles grogues'. Per exemple, la CGT a Reims, Le Havre o Chimie han convocat vaga i han demanat als seus afiliats que se sumin, igual que la federació de transport de Força Obrera.

Tampoc han pogut evitar la confluència de moltes de les empreses que estan en vaga. El 23 de novembre van ser els treballadors en vaga d'Amazon, però el més destacat són els treballadors de les refineries franceses que estan en vaga per qüestions salarials i malgrat l'oposició de la direcció de CGT s'han unit al moviment de les 'armilles grogues', ocupant i bloquejant conjuntament les refineries i magatzems de combustible. Però no són els únics conflictes laborals, precisament aquesta setmana hi ha vaga en la sanitat de tot el país, la setmana passada hi va haver de professors i coincideix amb la negociació col·lectiva en moltes empreses del sector privat.

Les direccions sindicals en lloc de posar-se de costat o no donar suport al moviment, haurien d'impulsar-lo, posant a la seva disposició els seus recursos, aprofitar el potencial que té aquesta rebel·lió per a unir la classe obrera i lluitar fins a aconseguir la derrota de Macron, d'aquesta manera no es deixaria espai perquè la dreta o extrema dreta pugui maniobrar i dividir el moviment. Per la seva banda, França Insubmisa, que ha mostrat el seu suport i ofert la seva ajuda al moviment, hauria de jugar un paper important en aquest sentit, intervenint en ell de forma decidida proposant un programa i una estratègia que unifiqui les lluites dels diferents sectors.

Ara la direcció de la CGT pretén recuperar el control de la situació convocant manifestacions per l'1 de Desembre.

El moviment de les "armilles grogues" és una rebel·lió contra Macron i tot el que representa: una societat totalment desigual que aixafa els treballadors, els joves i els més desfavorits per a beneficiar a una petita minoria de privilegiats.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA