El 26 d'Agost va ser assassinat un home de 35 anys a la ciutat de Chemnitz, a l'estat oriental de Saxònia. Dos homes, un sirià i un iraquià, van ser detinguts per aquest crim, quelcom que va ser aprofitat per nazis i populistes de dreta per a instrumentalitzar-lo. Es va dir que el desencadenant de la baralla va ser una agressió contra diverses dones alemanyes. El diari Bild, en particular, va difondre amb entusiasme la història d'un assalt a dones, que tres alemanys van intentar evitar. Però ni tan sols la policia va poder sostenir aquesta versió. Tot va ser una notícia falsa per a provocar una atmosfera de pogrom. I així va ser.

Connivència de l'aparell de l'Estat amb la ultradreta

Tot just unes hores després del crim, grups nazis com Kaotic Chemnitz o NS Boys, i el partit d'extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD), van fer una crida a manifestar-se a través de les xarxes socials. Al voltant de 1.000 persones van assistir a la protesta, que aviat va veure a migrants i antifeixistes agredits i perseguits sense que la policia fes res per a impedir-ho. A l’'endemà més de 5.000 persones, algunes de fora de la ciutat, es van congregar a Chemnitz. Les imatges van ser impactants: agressions a immigrants, atacs a periodistes, llançament d'ampolles i pedres a aquells van anar a oposar-se a aquesta protesta... tot això amanit amb salutacions hitlerianes i esvàstiques, suposadament prohibides per llei, però que no van tenir cap problema en aparèixer davant la inacció policial.

No es tracta d'un cas aïllat. La simpatia i la connivència de l'aparell de l'Estat i les institucions alemanyes amb els feixistes han quedat retratades. El cap dels serveis secrets alemanys, Hans-Georg Maassen, va posar en dubte la veracitat d'un vídeo en què es veia la persecució de neonazis a estrangers. Després de la polèmica va ser cessat per Merkel, però per a nomenar-lo secretari d'Estat d'Interior. Per la seva banda, el primer ministre de Saxònia, membre de la conservadora CDU, va minimitzar la violència ultradretana i va donar suport l'actuació policial. Ciutats saxones com Heidenau, Bautzen, Freital i Colditz són llocs coneguts per ser l'escenari de constants atacs racistes, incloent incendis i assalts a albergs de sol·licitants d'asil. En cap d'aquests casos la policia ha actuat. La tolerància amb l'extrema dreta contrasta amb el massiu desplegament de forces de l'ordre contra les protestes de l'esquerra.

Tampoc s'actua contra els membres de AfD , els representants del qual al Bundestag tuitegen amb total impunitat missatges com: "Avui és un deure dels ciutadans aturar la letal 'migració de ganivet'!", O "El problema no són les protestes pacífiques dels valents de Chemnitz contra migrants musulmans criminals, són les violacions i els assassinats causats per immigrants il·legals, la violència migratòria!".

Demagògia contra els immigrants

Des que a l’Octubre del 2014 es fundés a Dresden el moviment racista i antimusulmà Pegida les seves accions han estat constants. El posterior èxit electoral de AfD a les legislatives de setembre del 2017 –convertint-se en tercera força parlamentària, amb un 12,6% dels vots, i en el principal grup d'oposició al govern CDU-SPD-, juntament amb els seus discursos i declaracions racistes, ha donat ales i encoratjat als grups i activistes de l'extrema dreta. Un clar exemple han estat les manifestacions de finals d'agost a Chemnitz, al crit de "Fora els estrangers. Alemanya pels alemanys".

Res d'això és aliè al descont social i la polarització política creixent, que arrela en la crisi econòmica -que també assota al capitalisme alemany-, en la crisi dels partits que tradicionalment han sustentat el sistema i, per descomptat, en la incapacitat de la socialdemocràcia i el reformisme d'oferir una alternativa real als problemes quotidians de milions de treballadors.

La bandera de reclutament triada per l’AfD per a capitalitzar tot això ha estat criminalitzar i assenyalar l'estranger com la font de tots els problemes. Això en un país al qual des del 2015 ha arribat un milió i mig de refugiats, i en un context en què la desigualtat i l'empobriment de la població alemanya s'estan aprofundint: gairebé tres milions de nens viuen gràcies a l'ajuda social, en l'última dècada s'ha consolidat el fenomen del treballador pobre, fruit de la precarietat laboral que pateixen més de tres milions i mig d'alemanys... Una situació encara pitjor es viu a l'antiga Alemanya oriental, on la meitat de les llars reben ajudes públiques. I és aquí on l’AfD amb la seva demagògia nacionalista i populista obté els seus millors resultats. Segons les enquestes, si hi hagués eleccions avui la ultradreta seria la força més votada a l'est, amb el 27% de suport.

Cal aixecar un ampli moviment antifeixista

L'altra cara d'aquesta situació són les desenes de milers de joves i treballadors alemanys que estan mobilitzant-se intensament contra els feixistes. Des de la primavera, i especialment aquest estiu, s'han succeït protestes contra les polítiques cada vegada més restrictives cap als refugiats, i contra les accions de l’AfD . El 27 de maig, Alternativa per Alemanya va fracassar en el seu intent de reunir 10.000 persones en una marxa nacional a Berlín, ajuntant només a la meitat. Molt per sota de les seves expectatives i dels més de 70.000 contramanifestants que van sortir al carrers, convocats per diferents moviments, associacions, partits d'esquerra i sindicats, sota lemes com "solidaritat en lloc de racisme" o "mai més", en al•lusió al nazisme. El 7 de juliol, hi va haver 12.000 manifestants a Berlín i milers en altres ciutats contra la criminalització de les organitzacions que realitzen tasques de rescat a la Mediterrània; el 13 de juliol altres 8.000 van sortir a Colònia; i el 22, al voltant de 50.000 van participar a Munic en una marxa amb la consigna "Prou instigació".

L'impacte causat per les imatges de les caceres a Chemnitz ha tornat a aixecar una gran onada d'indignació i protestes, començant per importants contramanifestacions durant les jornades d'agost. Els companys del SAV [organització germana d'Esquerra Revolucionària a Alemanya] vam jugar un paper destacat organitzant el 30 d'agost una protesta a Berlín-Neukölln amb 10.000 persones. També han estat molt importants les manifestacions a Hamburg, que van reunir el 2 de setembre a 16.000 persones, i tres dies més tard a 10.000 antifeixistes; la de Colònia amb 10.000 el 16 de setembre o la de Frankfurt amb 8.000 participants contra la visita del ministre d'Interior, el racista de la CSU Seehofer... Però, el més destacat ha estat el gran concert de solidaritat celebrat el 3 de setembre a Chemnitz amb 65.000 participants. I es preparen ja grans manifestacions pel 3 d'octubre a Munic -contra la instigació racista i contra la nova i més repressiva llei policial bavaresa-, i una manifestació nacional el diumenge 13 d'octubre a Berlín contra la ultradreta.

Aquest és el camí. Els sindicats, Die Linke i els moviments socials tenen la responsabilitat d'impulsar un ampli moviment als carrers, a cada centre de treball, barri, escola i universitat per a defensar-nos de la violència ultradretana. No podem confiar en l'Estat capitalista, en la policia i el poder judicial, sinó que joves i treballadors, nadius i estrangers, hem de basar-nos en les nostres pròpies forces. Cal vincular la lluita contra el racisme i les deportacions amb la defensa d'una sanitat i educació públiques de qualitat, habitatges accessibles i treball digne per a tothom, contra les polítiques capitalistes responsables de l'empobriment de la població, l'atur i la sobreexplotació i de les guerres imperialistes. Aquesta és la forma de soscavar el suport que l’AfD ha aconseguit.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

lenin

banner ffe

bannerafiliacion2 01