El vot massiu a favor de Brexit ha provocat una crisi devastadora en la classe dominant britànica que no deixa d’aguditzar-se. Els dos principals partits estan profundament dividits i la possibilitat que s’escindeixin és molt real. Al seu torn, aquesta crisi també està atiant la qüestió nacional a Escòcia i Irlanda, soscavant els fonaments, i fins i tot les fronteres, del "Regne Unit". Es tracta de la crisi més explosiva del capitalisme britànic en dècades.

La pugna pel Brexit "suau"

La immensa majoria de la classe dominant britànica es va oposar enèrgicament al vot a favor de la sortida de la Unió Europea. Mentre per a la classe treballadora, la UE ha estat una eina clau en l'ofensiva neoliberal contra l'ocupació, els drets laborals i les condicions de vida, per a la classe dominant ha estat i és un instrument útil i important per a accedir a mercats claus i per a imposar la legislació antiobrera comunitària.

Per aquesta raó, la posició dels capitalistes britànics és la de concretar un Brexit el més semblant possible a la permanència a la UE, l'anomenat Brexit "suau". Això implicaria una sortida formal, però la permanència a la Unió Duanera i l'acceptació que les regles neoliberals de la Unió Europea se seguiran aplicant al Regne Unit.

Però els representants polítics de la classe dominant estan molt dividits. En el Partit Conservador, mentre la primera ministra, Theresa May, s'ha posicionat clarament a favor de Brexit "suau", la dreta dura del partit, amb Boris Johnson com a figura més destacada, defensa un Brexit "dur", en sintonia amb les bases del partit, i s'han plantat frontalment. De fet, al juliol, Johnson va encapçalar una cadena de dimissions del gabinet de May.

En aquest context, el problema fonamental de la classe dominant ni tan sols és aconseguir un acord amb la Unió Europea que els satisfaci, sinó que el seu propi Govern ho aprovi, quelcom que sembla cada vegada més difícil.

D'altra banda, les potències europees tampoc semblen donar suport a un Brexit "suau". Amb l'ombra d'una nova crisi a l'horitzó, sobretot amb l'arribada al poder del Govern populista de dretes a Itàlia i les bretxes obertes per a la seva incapacitat de donar resposta a la terrible crisi humanitària dels refugiats, qualsevol acord amb el Regne Unit que no penalitzi visiblement la seva decisió de sortir de la UE genera un gran temor davant un possible contagi, que podria accelerar la fragmentació de l'eurozona.

Nou moviment 'blairista' contra Corbyn

Des de fa temps la primera ministra ha estat considerada una "morta vivent", sobretot després de fracassar en el seu intent de convocar eleccions generals anticipades el 2017. Els únics motius pels quals segueix en el càrrec són: l'absència d'un dirigent alternatiu amb la autoritat suficient per a mantenir unit al partit Conservador en el procés de sortida de la UE i, d'altra banda, que l'altre partit en el qual la classe dominant s'ha basat, el partit Laborista, no els ofereix actualment les suficients garanties. La idea de tenir a Jeremy Corbyn conduint el vaixell del capitalisme britànic en un moment tan tempestuós és el seu pitjor malson.

Aquest és el context i el motiu fonamental de la nova ofensiva burgesa contra Corbyn. Les associacions ultradretanes de la comunitat jueva al Regne Unit, els mitjans de comunicació i l'ala blairista del laborisme estan acusant Corbyn d'antisemita per haver-se “atrevit” a criticar el terrorisme d'Estat practicat per l'Estat d'Israel. Aquesta maniobra reflecteix el caràcter totalment reaccionari dels blairistes i la seva negativa a acceptar la consolidació de Corbyn com a dirigent del partit, així com la desesperació de la classe dominant per a eliminar i reprendre el control total del Partit Laborista.

Corbyn va cometre un greu error durant el referèndum del Brexit al 2016. Va cedir a la pressió dels blairistes i va abandonar la seva postura d'esquerres històrica d'oposar-se al club neoliberal de la Unió Europea. No obstant això, des d’aleshores ha defensat la necessitat d'executar la voluntat expressada pel poble de sortir de la UE, oposant al Brexit tory (sigui "dur" o "suau") un Brexit sota el qual es defensin els interessos de la majoria i la conquesta de nous drets socials.

Per la seva banda, els blairistes estan molt més en la línia del Brexit "suau", i són fidels aliats de May i la branca més proeuropea dels tories. De fet, està implícita la possibilitat d'un realineament polític: els blairistes convergint amb l'ala pro UE dels tories, en un intent de salvar la posició del capitalisme britànic. Aquest desenvolupament dinamitaria totalment els fonaments ja febles del bipartidisme tradicional britànic.

Un segon referèndum?

Destacats dirigents blairistes, com Chuka Ummuna i altres, estan promovent una campanya a favor d'un nou referèndum, que va guanyant cada vegada més adeptes tant en els mitjans de comunicació com entre els tories. No es pot descartar que, si continua la situació d'impàs actual, aquesta posició acabi imposant-se com l'aposta de la classe dominant i els seus representants en tots dos partits. És una proposta que recorda l'exemple d'Irlanda, quan el poble treballador va votar en dues ocasions contra els tractats de la UE capitalista, i simplement va ser obligat a votar una altra vegada fins a aconseguir el resultat desitjat pel gran capital.

El Socialist Party, tant a Anglaterra i Gal•les com a Escòcia, defensem que el "vot popular" que cal no és un segon referèndum sobre el Brexit, sinó unes eleccions generals que podrien servir per donar un cop al Govern podrit i antiobrer dels tories. En unes eleccions generals, un Partit Laborista dirigit per Corbyn i amb un programa que defensi un Brexit basat en la defensa dels drets socials, unes condicions de treball dignes, en definitiva un Brexit socialista i internacionalista, podria guanyar i canviar totalment el rumb de la situació.

Per a dur a terme aquesta política els corbynistes han d'abandonar la línia de passivitat i rendició davant els constants atacs del blairisme, i basar-se en el suport, combativitat i mobilització de la seva base, centenars de milers de joves i treballadors, per a transformar el Partit Laborista en un partit democràtic dels treballadors, fent fora els blairistes a través de la selecció democràtica assembleària de candidats, i obrint el partit de nou a tots els individus i organitzacions expulsats per a defensar una política socialista conseqüent, incloent el Socialist Party.


Militant