El Brasil que va sortir de les urnes el 7 d'Octubre és un país sota un greu risc per al seu futur i per a la vida de milions de treballadors, camperols, joves, dones, negres, indígenes, població LGTB i tots els explotats i oprimits.

L'ascens de Jair Bolsonaro i l'elecció de molts dels seus aliats com a diputats per al Congrés Nacional i com a governadors de diversos estats (1), representa un enfortiment de les forces reaccionàries i de l'autoritarisme, de la reculada dels drets democràtics i l'extensió de la barbàrie. Aquests resultats han estat presentats davant l'opinió pública com un missatge de “rebuig al sistema polític” i de fermesa en la lluita contra el caos i la criminalitat, fet que és una enorme i insostenible farsa.

Però aquesta batalla electoral encara no ha acabat i encara la podem guanyar. Els marxistes revolucionaris de LSR (Liberdade, Socialismo e Revolução) ens situem a la primera línia de la lluita contra l'extrema dreta, tant a les urnes com als carrers, i contribuirem a mobilitzar totes les forces possibles per a derrotar a Jair Bolsonaro el proper 28 d'octubre.

Això implica una crida al vot crític a Fernando Haddad (del Partit dels Treballadors, PT) i a la mobilització massiva del moviment obrer i del poble oprimit contra l'amenaça de l'extrema dreta.

És evident que aquesta lluita no acabarà a la segona volta de les eleccions, sinó que marcarà el proper període polític. Un posicionament ferm i coherent és essencial per a l'altra tasca fonamental del moment: la reconstrucció d'una esquerra socialista de masses a Brasil. El LSR assumeix el seu lloc en aquests fronts de batalla!

Què representa Bolsonaro

Bolsonaro és un defensor de la dictadura i dels seus mètodes repressius, incloent la tortura sistemàtica. S'ha posicionat radicalment contra qualsevol avanç en els drets dels sectors més oprimits de la societat, com les dones, negres i la població LGTB. Els seus posicionaments estimulen de forma deliberada i conscient la violència contra aquests sectors, agreujant encara més un panorama que ja és d’autèntica barbàrie.

Brasil està entre els països més violents del món contra les dones i la comunitat LGBT. Hi ha un autèntic genocidi del jovent negre a les perifèries de les grans ciutats i a les faveles. Els assassinats d'activistes, camperols i militants vinculats a la defensa del medi ambient, són una epidèmia al Brasil. El bàrbar assassinat de Marielle Franco, regidora del PSOL a Rio de Janeiro, i d'Anderson Gomes, mostren com aquesta massacre s’amplia. Amb Bolsonaro, creixerà encara més.

La política econòmica i social defensada per Bolsonaro perjudicarà profundament a la immensa majoria del poble brasiler. Juntament amb el seu possible futur ministre d'Hisenda, Paulo Guedes, i el seu vicepresident, el General Mourão, tots en nom del gran capital, defensen la supressió d'importants drets laborals (com el 13º salari, la paga extra de Nadal) i la precarització total de les relacions laborals.

Tots ells advoquen per una política d'ajust fiscal radical, que implicarà la retallada d'inversions socials, afectant profundament a la salut i educació públiques. Això inclou també la privatització de les empreses estatals i el lliurament del patrimoni nacional, com els jaciments petrolífers submarins, al capital estranger. Es tracta d'un aprofundiment de la ja terrible i odiada agenda de contrareformes de Témer, aquesta vegada aprovant la contrareforma de la seguretat social i intentant fer efectiva la congelació de despeses per 20 anys prevista en l'Esmena Constitucional 95.

Bolsonaro representa la unió d'un neoliberalisme radical amb una pràctica proto-feixista. Es tracta del pitjor dels mons possibles per a la immensa majoria de la població.

No obstant això, no va ser aquest programa d'atacs brutals el que va ser conscientment confirmat per la majoria dels electors. La majoria dels brasilers continua estant en contra la reforma laboral i contra la congelació de despeses, les privatitzacions i la contrareforma de la seguretat social. Una enquesta recent de l'Institut Datafolha apunta que, pel 69% dels brasilers, la democràcia és la millor forma de govern. Aquells que pensen que la dictadura és millor en certes circumstàncies representen el 12% de la població.

Aquest programa autoritari, ultra liberal i antiobrer ha de ser denunciat amb força en tot moment, per tots els mitjans i de forma incansable. Cal aprofundir en la contradicció entre què espera una part de l'electorat i què proposa l'extrema dreta.

Confusió a la consciència i falta d'alternatives

Una part important del vot de Bolsonaro ve d'una elit econòmica i social que tota la seva vida ha après a tenir odi als pobres, als negres, a les dones i a la comunitat LGTB. Un odi que és fruit d'una estructura social extremadament desigual, hereva de l’esclavisme, d'una cultura patriarcal i del procés de desenvolupament del capitalisme perifèric i dependent al Brasil. Aquestes capes socials elititzades estan més obertes a una retòrica i unes pràctiques protofeixistes, principalment quan ens trobem en un context de crisi de les alternatives polítiques tradicionals de la burgesia, com en el cas del PSDB, que ha aconseguit un gran fracàs electoral.

Però darrere d'aquest vot a l'extrema dreta també existeix una manifestació, terriblement deformada, del cansament i indignació d'una part de la població, necessitada d'alternatives polítiques conseqüents, i absolutament desil•lusionada amb el sistema polític i el rumb del país.

Brasil va viure durant els últims anys una de les més greus convulsions econòmiques i socials de la seva història. Això es va donar enmig d'una profunda crisi política que va desembocar en un cop d'estat institucional, col•locant en el poder a una camarilla corrupta, encapçalada per Témer, directament al servei del gran capital.

El resultat va ser més caos, misèria i violència, i una profunda perduda de referències polítiques per part de la majoria de la població. Bolsonaro va créixer en aquest escenari.

El sistema polític instaurat per la Constitució de 1988, després del final de la dictadura, s'ha esgotat. Però les alternatives aparentment disponibles van assumir la forma d'una resposta per la dreta. La resta de les opcions van acabar sent vistes com una continuació de l'ordre i del sistema, inclòs el PT.

L'extrema dreta va saber lligar aquest esperit de rebuig amb tota una gamma de prejudicis, odis i un ideari reaccionari esquitxat per un antiesquerranisme barroer, construït sobre la base de la denúncia hipòcrita de la corrupció i apel•lacions al conservadorisme moral.
Aprendre dels errors perquè puguem derrotar l'extrema dreta

La nostra tasca immediata i urgent és impedir que Bolsonaro guanyi a les eleccions. Cap obstacle pot interposar-se davant aquesta tasca i tota la nostra energia ha de bolcar-se en aquest objectiu.

Però és important que entenguem que la lluita contra l'extrema dreta no acabarà el 28 d'octubre. Continuarà durant el proper període i perquè la nostra victòria sigui definitiva és fonamental comprendre els errors comesos pel PT i l'esquerra fins a aquest moment. Això és una condició per a superar aquests límits, és una condició per a la victòria definitiva.

Els governs del PT no van trencar amb el fonamental de les polítiques neoliberals dels seus antecessors, però van poder aprofitar-se d'un escenari econòmic favorable, amb el boom de les exportacions i les condicions favorables per al crèdit, incorporant a amplis sectors al mercat de consum, juntament amb l'adopció de mesures socials focalitzades i limitades.

Va haver-hi algun alleujament i esperança per a milions durant un període, però cap transformació estructural a les esferes econòmica, social o política va ser promoguda pels governs del PT.

En aquest context va haver-hi una adaptació profunda del PT al sistema polític i als seus mètodes tèrbols de fer política. Les aliances amb partits corruptes de dreta, com el PMDB de Témer, van ser part d'aquest procés. El fang va esquitxar a tots els participants.

Amb l'agreujament de la crisi internacional i de les contradiccions inherents al capitalisme brasiler, la curta fase de bonança econòmica i relativa estabilitat política va arribar a la seva fi i ja no pot retornar. La il•lusió d'un pacte social en el qual totes les classes sortirien guanyant va acabar de forma tràgica. La classe capitalista brasilera va trencar aquest pacte i va exigir un enduriment de les polítiques neoliberals.

Dilma Rousseff va intentar satisfer les expectatives de la burgesia en el seu segon mandat, amb Joaquim Levy en el ministeri d'Hisenda i l'adopció d'un dur programa d'ajust fiscal i tot tipus de contrareformes socials. Però això solament va aconseguir afeblir al govern del PT davant la seva base social i va obrir camí al cop institucional de Témer que la va derrocar al 2016.

Reorganització de l'esquerra

Les jornades de lluita de Juny del 2013 ja havien enviat un senyal evident de l'esgotament del sistema polític i econòmic. En aquell moment, el PT governava el país i, juntament amb tots els altres partits de l'ordre, va xocar amb aquest moviment que va néixer de la defensa dels serveis públics i dels drets socials.

Va ser a partir d'aquest moviment de masses quan vam veure néixer o créixer nous protagonistes de la lluita política i social, com el Moviment dels Treballadors Sense-Sostre (MTST), que va tenir una explosió de creixement, el moviment d'estudiants de secundària que van ocupar els instituts i altres lluites similars. Aquesta força social també es va manifestar en la vaga general del 28 d'abril de 2017. El relatiu creixement del PSOL també va reflectir aquest procés.

Però la dinàmica de reorganització de l'esquerra va ser lenta i contradictòria. Malgrat aquestes expressions de lluita i de les organitzacions que van emergir, el PT i el Lulisme van mantenir la seva hegemonia a l'esquerra i, gràcies a això, va prevaler la cerca permanent de la conciliació de classes i una solució dins de l'ordre capitalista, marca fonamental del Lulisme.

El preu d'això van ser les derrotes de les mobilitzacions contra el cop institucional, de la campanya “Fora Témer”, de la lluita contra la reforma laboral i la pròpia presó de Lula. El PT i les direccions sindicals i populars vinculades al Lulisme sempre van actuar amb el fre de mà posat.

L'experiència amb el terrible govern de Témer, la desocupació massiva i l'empitjorament de les condicions de vida, així com la persecució política que va acabar amb l'empresonament de Lula, van ajudar a la recuperació del prestigi del PT entre els sectors més pobres de la població. La força i el pes del Lulisme van limitar severament el procés de reorganització de l'esquerra, almenys des del punt de vista electoral.

Un exemple d'això és la gran contradicció entre l'enorme simpatia i suport conquerits per la candidatura de Boulos i Guajajara, de l'aliança PSOL/PCB/MTST i altres moviments socials, i el percentatge de vots efectivament conquistats (617.122, el 0,58%). La pressió pel vot útil va acabar desviant gran part del suport electoral potencial del PSOL cap a les candidatures del PT i fins i tot de Ciro Gomes, un candidat burgès de centre-esquerra però que per a molts apareixia, equivocadament, com una opció alternativa al PT.

Malgrat això, la reorganització de l'esquerra segueix. El PSOL va augmentar els seus escons federals de 6 a 10 diputats i va veure créixer molt els seus escons a les Assemblees Legislatives. El partit va sobrepassar la clàusula de barrera recentment creada, al contrari que el PCdoB i Rede, per exemple. Un important punt a destacar és l'èxit obtingut per les candidatures de dones, negres i LGBTs.

L'enorme simpatia i el suport donats a Boulos i Guajajara són un actiu fonamental perquè aquest procés continuï posteriorment, sobre la base de l'experiència concreta de les lluites que vindran.

Però en aquest moment, mentre que la dreta va viure un procés de radicalització i reorganització profund, el camp d'esquerra va acabar amb hegemonia dels mateixos sectors tradicionals, amb tot el desgast resultant.

Derrotar Bolsonaro és possible

Tot això no fa impossible la derrota de Bolsonaro a la segona volta. El caràcter reaccionari de la seva candidatura és tan profund que encara és possible derrotar-ho. Hem de fer-ho evident amb totes les forces possibles.

Votarem a Haddad en aquesta segona volta, amb la convicció que és una acció correcta en aquestes circumstàncies. Però el nostre vot a Haddad no conté il•lusions. Sabem que serem i actuarem com una oposició d'esquerra a un govern del PT. La victòria definitiva solament arribarà quan puguem promoure una renovació radical de l'esquerra sobre bases classistes, anticapitalistes i socialistes.

És per això que, per derrotar Bolsonaro, és fonamental que, juntament amb el vot crític a Haddad, impulsem l'organització i la mobilització de masses. Hem de preparar-nos per a les lluites que inevitablement vindran, independentment del resultat electoral.

Així crearem les bases d'una nova alternativa d'esquerra radical i antisistema. Aquesta és una tasca fonamental que passarà per l'aliança del PSOL amb el MTST, el PCB i altres sectors.

El LSR fa una crida als treballadors i treballadores, dones, joves i tots els sectors explotats i oprimits. No és hora de desànim o desesperança, és l'hora d'actuar.

Prenguem els carrers, per a organitzar comitès de lluita, territoris sense por (moviment veïnal que lluita contra la deterioració dels barris i la repressió policial), grups d'acció. Anem a reconquistar espais perduts. Anem a guanyar els cors i les ments contra l'extrema dreta. I, en aquest procés, construirem les bases per a una nova esquerra socialista de masses al Brasil.

Les nostres vides importen! Votar 13 per a derrotar Bolsonaro!

Organitzar des de la base la lluita contra la dreta i en defensa dels nostres drets! Construir una alternativa d'esquerra, anticapitalista i socialista!

NOTES

(1) Bolsonaro va obtenir el 46% dels vots (49,2 milions de sufragis) enfront del 27,6% (31,3 milions) de Fernando Haddad, candidat del PT. Els resultats dels candidats recolzats per Bolsonaro van ser excel•lents, destacant a Rio de Janeiro i Mines Gerais on els seus aliats, Wilson Witzel i Romeo Zema, van ser els més votats per al càrrec de Governador de l'Estat. A la Cambra dels diputats, el Partit Social Liberal de Bolsonaro conquista 52 escons i es converteix en la segona força del parlament darrere del PT amb 56.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA