La ferotge repressió no ha aconseguit aturar el moviment!

El passat 15 de Desembre una enorme mobilització social va posar contra les cordes a la coalició governamental de Mauricio Macri (Cambiemos). Quan el Congrés dels Diputats havia d'aprovar la contrareforma de les pensions, al president de la cambra no li va quedar més remei que aixecar la sessió plenària i suspendre la votació prevista a causa de l'enorme manifestació que es concentrava a les portes del Parlament.

El Govern de la dreta va intentar acabar amb la mobilització per mitjà d'una repressió brutal i indiscriminada: ni més ni menys que 3.000 efectius policials proveïts amb bales de goma, gasos lacrimògens i tanquetes d'aigua a pressió van intentar dispersar la concentració multitudinària, però no van doblegar als milers de treballadors i joves que van respondre a la crida de les organitzacions de l'esquerra combativa i els corrents sindicals de classe.

Dins d'un Congrés militaritzat es podien escoltar amb nitidesa els trets indiscriminats de les boles de goma policials. Les ordres de reprimir a tots aquells es moguessin van arribar a l'extrem que diversos diputats del Front d'Esquerres i dels Treballadors (FIT), que es trobaven al carrer participant colze a colze amb els manifestants, van haver de ser atesos per la infermeria del Congrés per la inhalació de gasos lacrimògens i pels cops rebuts. Mentrestant agents de la intel·ligència argentina fotografiaven els activistes que protestaven iradament dins de l'hemicicle pel que estava succeint al carrer i perquè se suspengués la sessió.

El nivell d'agressivitat desfermada per l'Estat es va poder constatar també en el fet que diversos familiars dels mariners desapareguts en el submarí "ARA Sant Joan" i convidats aquest dia al congrés, van ser colpejats per la policia en intentar entrar a l'edifici. Familiars que només uns dies abans van conèixer que es troba sota investigació la compra de recanvis presumiblement defectuosos per afavorir determinats negocis empresarials i que podrien haver portat a l'enfonsament del submarí.

Molts periodistes també van ser colpejats durant la jornada quan intentaven realitzar la seva feina, i alguns han documentat com, un cop finalitzada la protesta, "una caravana de motoristes" de la policia es van afanyar per aturar arbitràriament a desenes de persones que abandonaven pacíficament el lloc.

Una lluita que es pot estendre durant els propers mesos

Quan el passat mes d'Octubre a les eleccions legislatives argentines Mauricio Macri va vèncer en tretze dels vint districtes del país, no van ser poques les persones que van creure que la nova etapa de polítiques de dretes seria tranquil·la en tot el llarg i ample del país. Les noves contrareformes que presumiblement haurien d'arribar sense grans oposicions van tenir com a preàmbul la celebració de la cimera de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) a Buenos Aires. Un esdeveniment amb el qual el govern de Macri esperava obtenir importants negocis per a la burgesia argentina, alhora que erigir-se campió continental de la "seguretat i l'ordre".

Però el govern de la dreta no va aconseguir evitar les nombroses protestes socials que es van produir aquests dies, alhora que els suculents negocis pels quals ja salivaven els capitalistes tampoc van poder culminar-se satisfactòriament.

Els grans mitjans de comunicació tracten d'allunyar qualsevol paral·lelisme amb les històriques protestes que el mes de Desembre de fa poc més de quinze anys es van donar a Argentina, les quals van provocar la caiguda de 5 presidents en un període de temps de dues setmanes. El fantasma del "Argentinazo" podria estar agafant un cos massa gran per a un govern que formalment compta amb un suport important a les urnes, però que enfrontat al moviment de masses pot fer aigües ràpidament. Com succeeix a l'Estat Espanyol amb Rajoy, la fortalesa de Macri és directament proporcional a les pilotes d'oxigen que la burocràcia sindical de la CGT i el kirchnerisme li proporciona, negant-se a organitzar una vaga general contundent contra les seves contrareformes.

Fa uns mesos, l’Argentina va viure les històriques mobilitzacions populars que demanaven l'aparició amb vida del jove activista maputxe de 28 anys Santiago Maldonado, assassinat per la policia al final d'una manifestació. La protesta en aquests dies contra la reforma de les pensions mostra el camí de la lluita de classes a Argentina i a tota Amèrica Llatina. Si Macri o ara Piñeira a Xile pensen que tenen un aval per fer el que vulguin, aviat despertaran del seu somni. Les tradicions i la combativitat dels treballadors i el jovent argentí cobraran una nova empenta en aquesta dura escola d'atacs i contrareformes.