Després de 12 de dies de mobilitzacions i una vaga general, el poble porto-riqueny ha donat un fort cop a l'imperialisme i l'oligarquia provocant la dimissió del govern misogin, masclista, homòfob i corrupte de Ricardo (Ricky) Rosselló. Aquesta ha estat una lluita per l'alliberament del jou imperialista, de rebuig a la misèria i l'opressió.

Puerto Rico devastat per l'imperialisme

Puerto Rico, ha estat sempre un país trepitjat per l'imperialisme. Des del domini espanyol i la posterior invasió nord-americana, fins a l'estatus actual com a Estat Lliure Associat, aquesta màscara aparentment democràtica que amb prou feines serveix per encobrir el control colonial que pateix per part dels EUA.

Puerto Rico ha estat durament colpejat pel crac mundial del 2008. Després de 10 anys del seu esclat, a les constants retallades socials es va sumar la devastació de l'huracà Maria al 2017 i la ineptitud, desdeny i corrupció del Govern per a superar-la. El nombre de víctimes mortals exacte encara no es coneix, però s'estima en 4.700 persones. L'huracà va provocar una apagada massiva que va afectar a gairebé la meitat de la població; un any després de la catàstrofe encara existien zones en què encara no s'havia restablert el subministrament d'energia elèctrica. Va haver-hi pèrdues per valor de 140 mil milions de dòlars, augmentant l'endeutament de l'illa amb els EUA que ja era impagable.

La indignació del poble provocada per la catàstrofe i per la gestió que d'ella van fer les autoritats, es va incrementar amb el tracte que els hi va brindar Donald Trump. El president nord-americà, mostrant un absolut menyspreu a la població, els hi va llançar queviures com si fos aliment per a porcs.

Rosselló va declarar el Govern en fallida el 2017

A l'actualitat, la reconstrucció no ha estat conclosa; milers d'habitatges segueixen derruïts i han sortit a la llum diversos casos de corrupció en els quals es troben involucrats funcionaris de l'Estat i empreses constructores.

Producte d'aquesta situació, la majoria dels porto-riquenys viuen fora del seu país. Als EUA, viuen més de 5 milions, mentre no arriben als 4 milions els residents a Puerto Rico.

Puerto Rico és molt més similar a qualsevol país de l’Amèrica Llatina que al gegant del nord.

És un país controlat per una màfia política interna, plena de corrupció i autoritarisme, organitzada entorn del Partit Nou Progressista (PNP) al qual pertany Rosselló, també afiliat al Partit Demòcrata dels EUA. El PNP controla el Parlament.

Aquesta situació podrida està avalada per Washington, qui és responsable de l'assignació del governador a Puerto Rico.

Puerto Rico dins d'un continent en flames

En aquest context, la indignació va esclatar el 13 de Juliol. Aquest dia es van fer públics els gairebé 900 xats d'un grup d’11 funcionaris. En ells aquests personatges expressaven el seu menyspreu al poble porto-riqueny, la seva misogínia, homofòbia i cinisme davant de la situació econòmica del país.

El Centre de Periodisme d’Investigació (CPI), responsable de la publicació del cas ja conegut com "chatgate", va treure a la llum una xarxa multimilionària de corrupció entre Govern i empresaris.

El creixement d'aquest càncer es pot entendre fàcilment considerant el control hegemònic que exerceix el Govern sobre la Junta de Supervisió i Administració Financera que controla l'economia de tot el país. Aquesta està composta de vuit membres dels quals set són escollits pel governador.

L'extraordinària mobilització del poble porto-riqueny va aconseguir en 12 dies enderrocar al seu Govern actual. El cop de gràcia va ser la convocatòria de vaga general, àmpliament secundada.

Milers de treballadors i joves van paralitzar tot el país, els ports, creuers, universitats, centres comercials i una de les autopistes principals.

Un mar de gent va inundar els carrers per cridar ¡Ricky Renúncia!, la consigna principal de les mobilitzacions. Després de dues setmanes de protestes amb concentracions de més de mig milió de persones i el suport de batallons de l'exèrcit i la policia, el moviment va aconseguir la renúncia de 15 funcionaris, entre ells el successor per llei l'actual governador i finalment, la dimissió del governador mateix en contra de la seva voluntat, que es concretarà el 2 d'agost.

El poble de Puerto Rico no només ha tingut un mòbil intern, també s'ha contagiat de l'ambient de rebel·lió que recorre gran part de Llatinoamèrica.

Les masses lluiten per canviar, no només al seu Govern actual, sinó tota la situació de misèria que pateixen i que s'ha vist aguditzada en els últims anys. Les mobilitzacions s'estenen per tot el continent. Des del sud, a Xile i l'Argentina amb cinc vagues generals en els últims dos anys, passant pel Brasil amb el seu poble en resistència contra l'ultradretà Bolsonaro també convocant a vagues generals, fins a les recents mobilitzacions contra JOH a Hondures i les multitudinàries manifestacions a Costa Rica. Amèrica Llatina és un continent en lluita que ha contagiat fins i tot al cor de l'imperialisme nord-americà on s'han produït mobilitzacions de professors, transportistes, estudiants, dones, migrants, etc.

En això resideix la preocupació de Washington, la por del que s'acosta en aquest ambient convulsiu ara també dins del seu propi territori.

El poble de Puerto Rico no marxarà a casa

Com un volcà que desperta d'un llarg període de calma, el poble porto-riqueny no marxarà a casa després de la dimissió de Rosselló. Després d'anys d'opressió, la lluita no acabarà en un canvi accessori a la cúpula del Govern. El poble vol un canvi profund que no s'aconseguirà amb l'assumpció del poder de Wonda Vázquez, actual Secretària de Justícia. Aquesta successió és vista com una maniobra per evitar el judici legal a Rosselló, de manera que el poble ha convocat noves manifestacions per a la següent setmana.

El poble porto-riqueny ha conclòs que no n'hi ha prou un canvi de Govern, i tenen tota la raó. Per acabar amb la crisi a Puerto Rico és necessari enderrocar el sistema mateix, l'arrel de tots els problemes que afligeixen a la majoria dels pobles del món.

És fonamental lluitar per un Govern del poble i independent, amb base en l'experiència de l'organització col·lectiva que va permetre afrontar la crisi després de l'huracà Maria, inspirats i enfortits amb la victòria després de l'enderrocament de Rosselló. Cal vincular la lluita a la dels treballadors i joves dins de territori nord-americà i continuar la lluita fins al final.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA