Amb el govern de Xi Jinping, la repressió, la censura i la vigilància 'Gran Hermano' han arribat a nivells nous a la Xina. En alguns aspectes s'assemblen i sobrepassen al malson de ciència ficció d'Orwell.

Aquest procés ha comptat amb l'ajuda de ciber-tecnologia avançada sovint desenvolupada i venuda per 'democràcies' occidentals. La Xina està invertint enormes sumes de diners en el desenvolupament d'aquest tipus de tecnologies per aplicar-les en l'economia però també per a propòsits polítics, amb l'objectiu de perfeccionar i ampliar les seves capacitats repressives. Té més de la meitat de les càmeres de videovigilància del món, 176 dels 245 milions que hi ha globalment i és líder en la tecnologia de reconeixement facial i de veu.

L'empresari de Google Eric Schmidt també va advertir fa poc que la Xina està en camí de superar els EUA en la pròxima dècada en Intel•ligència Artificial (IA). Aquest empresari va explicar a la revista Time la lluita per a desenvolupar l’IA com "la carrera espacial del segle XXI".

El règim no amaga els seus plans d'incorporar les capacitats de l’IA per als seus programes del que eufemísticament s'anomena 'manteniment de l'estabilitat'.
La Xina s'ha convertit en el model del 'autoritarisme digital' al món, imitat per altres règims autocràtics com Rússia, l'Iran i Etiòpia. Cada vegada més governs copien a la Xina en la manipulació d'Internet i els mitjans socials per a propòsits polítics.

El projecte "Freedom on the Net" (Llibertat a la xarxa), va fer recentment un estudi en 65 països i advertia que: "Els efectes de l'extensió ràpida d'aquestes tècniques són potencialment devastadors sobre la democràcia i l'activisme cívic."

El Govern filipí empra un 'exèrcit de 10.000 teclats' per a ofegar qualsevol oposició a les polítiques del president Duterte. Però això no és res comparat amb els 10 milions d'agents a sou que es guanyen la vida a la Xina bombardejant les xarxes socials amb 'notícies' i comentaris favorables al règim. Aquests formen el grup anomenat col·loquialment '50 cent Party '(dedicat a la propaganda digital i anomenat així perquè es diu que els comentaristes reben cinquanta centaus per cada publicació).

Winnie de Pooh, de debò?

La hipersensibilitat del règim del PCX –Partit Comunista Xinès– es va reflectir recentment en la censura dels dibuixos animats Winnie de Pooh a internet després que els cibernautes assenyalessin l'estranya semblança de l'ós dels dibuixos animats amb Xi Jinping.

La popularitat entre els joves de la paraula 'Xitler' (la comparació, cada vegada més utilitzada, de Xi Jinping amb Hitler) és un altre signe de la incipient rebel•lió contra la dictadura.

L'aixafament de Xi a la dissidència ha estat criticat àmpliament i qualificat com el més greu des de la repressió del moviment per la democràcia de 1989. Durant els recents anys el motor econòmic de la Xina s'ha expandit fins trobar-se en disposició de projectar també el seu poder repressiu a l'exterior, mitjançant el segrest de crítics amb el règim en jurisdiccions estrangeres i l'ús de la coerció financera per a silenciar debats polítics i publicitat no favorable.

L'últim cas ha estat el d'una empresa de publicitat australiana que ha patit la pressió de Beijing perquè cancel·lés la publicació d'un llibre, 'Silent Invasion' (La invasió Silenciosa), escrit pel professor universitari Clive Hamilton on documenta la interferència l'estat xinès en la política australiana.

No obstant, mentre l'establishment capitalista es congracia amb els 'hàbits' del règim autoritari xinès, aquests mètodes provocaran una reacció creixent de les masses al voltant del món. En aquesta línia treballa la tradicional campanya contra la repressió a Hong Kong i la Xina iniciada per Socialist Action (CWI/CIT a Hong Kong), que diposita la seva confiança en els treballadors internacionalment i no en els governs i les elits.

"La perfecta policia de l'Estat"

La pitjor repressió practicada pel règim del PCX està reservada per a la majoria musulmana de Xinjiang p part d’una policia a la qual The Guardian ha qualificat com "la perfecta policia de l'Estat".

La capital regional, Urumqi (amb una població de 3,5 milions persones) ara té 949 comissaries, una xifra monstruosa sobretot si la comparem amb les 180 de Londres (8,7 milions d'habitants) i les 76 de Nova York (8,5 milions de persones).

Més recentment les autoritats provincials del PCX han detingut unes 500 persones de l'ètnia kazakh que han estat incorporades ara a la minoria més gran musulmana, els uigurs, com el focus de repressió.

La brutalitat del càstig prepara una reacció explosiva i a més a més crea nous obstacles per als plans d'expansió econòmica de Beijing a l'Àsia Central i en altres estats musulmans.

Els dos casos recents que segueixen, són exemples que subratllen la realitat de la Xina i l'ambient asfixiant que genera la combinació d'un pressupost il•limitat en alta tecnologia de seguretat de l'Estat i un règim hipersensible i profundament antidemocràtic.

Wang Jiangfeng, resident de Shandong, va ser condemnat a dos anys de presó a principis d'aquest any per haver-se referit a Xi Jinping com un "bollo al vapor", en comentar una visita televisada que el líder xinès va fer a un treballador venedor de menjar de Pequín.

A part de la brutalitat d'aquesta sentència, el que més crida l’atenció és que el "crim" de Wang va ser haver fet aquest comentari només per als seus amics en un grup privat de WeChat i no perquè els llegís el públic en general.

L'enigma de Guo Wengui

Recentment un pagès de la província de Henan va ser empresonat per portar una samarreta amb la frase críptica "tot això és només el començament". Aquesta frases és una de les més conegudes de Guo Wengui, un exiliat blogger milionari que va aconseguir notorietat i desenes de milions de seguidors a les xarxes socials aquest any amb la campanya sensacionalista i críptica d'acusacions de corrupció contra la cúpula del PCX.

Guo probablement ha actuat com un agent d'alguna de les fraccions del PCX que buscaven minar la posició de Xi en el període previ al XIX Congrés. Una altra possibilitat és que aquesta guerra a Twitter pogués ser un intent desesperat per a donar-li publicitat i així evitar la deportació des dels EUA. Però el seguiment de masses que tenen les seves diatribes a les xarxes socials, sembla una mesura del descontent que s'està acumulant contra el règim.

La contra-campanya ferotge de Beijing, que inclou litigis als tribunals nord-americans, mesures contra els socis i familiars de Guo i més recentment demanar el suport de la Interpol i fins i tot Facebook (que va tancar el compte de Guo), fa que milions de persones es preguntin per què el règim de Xi està tan desesperat per silenciar-lo.
Tot i que els motius i la veracitat d'algun dels fets que denuncia Guo no han quedat clars, l'acusació que aquest fa sobre l'existència d'una 'cleptocràcia "que governa la Xina i saqueja milers de milions, per descomptat que no és gens extravagant. Sense anar més lluny aquests darrers dies han aparegut noves informacions sobre les famílies d'alts funcionaris del PCX, inclosa la filla de Xi Jinping, que inverteixen fortunes en béns immobiliaris a Hong Kong. Això per descomptat no és res de nou.


Militant