La lluita de milions de dones treballadores al llarg del món als darrers anys ha despertat una enorme simpatia i solidaritat entre qui, de una forma o una altra, patim l’opressió del sistema capitalista. En resposta a l’enorme moviment d’un dels sectors més explotats de la societat, hem vist l’intent de reconegudes representants de les elits econòmiques de presentar-se com a defensores dels drets de “totes”. Volen llevar-li a la nostra lluita tot el contingut revolucionari, descafeïnar-lo i presentar la lluita de les dones a nivell internacional com a un feminisme buit i inofensiu per a les elits que promouen l’explotació de la dona treballadora. Ens referim a personatges com Cristina Cifuentes, Angela Merkel, la presidenta del FMI Christine Lagarde, o fins i tot Ivanka Trump!
Entre dones també existeixen classes socials
De forma absolutament hipòcrita i conscient es presenten com a defensores dels drets de la dona, fan cimeres i actes internacionals per a escenificar que elles també formen part del moviment per l’alliberament de la dona. Volen fer-nos creure que totes som iguals, que el problema consisteix en el fet que no hi ha més dones als alts càrrecs dels bancs, dels consells d’administració de les empreses i a les institucions. Però res més lluny de la realitat! La veritat és que la nostra vida no té res a veure amb la vida d’aquestes milionàries. El comportament d’aquestes indivídues no és cap sorpresa. Els seus interessos de classe estan per damunt de tot. Al cap i a la fi defensen el sistema que les col·loca en una situació privilegiada i no pateixen cap dilema moral quan desnonen dones amb xiquets, quan retallen les partides per ales víctimes de violència masclista, quan tanquen escoles infantils o aproven reformes laborals per a explotar-nos encara més.
Allò que sí resulta realment increïble és haver d’escoltar de boca d’algunes i alguns activistes, fins i tot de destacats representants d’organitzacions d’esquerra com Íñigo Errejón, arguments a favor de l’anomenada “maternitat subrogada” per a intentar emmascarar allò que realment significa: “ventres de lloguer”. I és que sembla que el fet que les dones puguen llogar el seu cos per a tenir fills per a altres a canvi de diners és una cosa llegítima que entra dins de les llibertats a les que les dones hem de tenir dret!!
No cal, però, ser un gran sociòleg per a saber que ni Ivanka Trump ni Cristina Cifuentes es prestarien a llogar el seu ventre. Únicament les dones colpejades per situacions econòmiques extremadament difícils i víctimes de la necessitat més urgent seran les que es vegen obligades a “exercir eixe dret”. Plantejar que es poden utilitzar dones com a recipients o màquines per a fabricar nadons no té res de feminista ni de revolucionari. Plantejar la legalitat d’aquesta pràctica de la que, com sempre, gaudiran els rics a costa que les més humils venguen el seu cos per necessitat no és cap dret. És una atrocitat i una nova i cruel forma d’explotació.
El nostre cos no és una mercaderia
La lluita per sobreviure no és cap elecció lliure, igual que no estem en igualtat de condicions amb un empresari quan signem un contracte porqueria per a poder pagar les factures. No és gens alliberador vendre la nostra matriu, veure el nostre cos canviar fins a resultar irreconeixible, parir, recuperar-nos d’estrips, cesàries o enyorar el cos que teníem abans, emprar la nostra força i els nostres sentiments i emocions per a que després se’ns arrabassi el fruit de tot això per una miserable quantitat de diners. No pot existir un grau major i més abominable d’opressió i d’explotació per a un ésser humà que el veure’s obligat a vendre el seu cos, la seua sexualitat, a canvi de diners.
L’alliberament de la dona treballadora necessita de la lluita contra el sistema que ens oprimeix, que ens nega allò més bàsic: la nostra independència econòmica. Els que defensen que vendre o llogar el cos de les dones és “un dret individual” o “una opció lliure i personal”, al marge de la societat de classes en què vivim, no fan més que emparar la tracta de persones —és a dir, el comerç d’éssers humans ja siga amb intenció d’esclavitud laboral, explotació sexual o reproductiva, tràfic d’orgues..., amb l’únic propòsit d’obtenir beneficis—, i perpetuar la xacra del patriarcat i del capitalisme en la seua cara més descarnada. No! vendre el nostre cos no és alliberador, és simplement horrible i penós. Lluitar per garantir una societat en què ningú es veja en aquesta situació tan desesperada, en la que les dones tinguen garantit el seu dret a l’habitatge, a l’educació, al treball remunerat en igualtat amb els nostres companys, a la maternitat, a prendre les nostres pròpies decisions sense res que interfereixi per pura necessitat econòmica, és lluitar per acabar amb el capitalisme.
Convertir el nostre cos en una mercaderia no és cap avanç social. No som objectes ni màquines reproductores. Les dones humils i treballadores tenim dret a decidir sobre la nostra maternitat de forma lliure i aliena a qualsevol transacció econòmica. Som éssers humans i exigim drets, llibertats, respecte i igualtat.
