Economia

El passat 14 de maig l'IBEX-35 va patir una caiguda del 6,6%, una de les majors de la seva història i la major des d'octubre de 2008. La baixada va tenir repercussions en altres borses europees, en el cost del deute espanyol i en el propi euro. La raó d'aquesta important sacsejada, inesperada per a aquells que confiaven que el pla d'ajustament del govern PSOE tranquil·litzaria temporalment al món financer, va radicar en les dades d'evolució dels preus, publicats per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) a primera hora del mateix dia 14. Segons aquestes dades, la inflació subjacent a l'Estat espanyol (els preus de tots els productes excepte l'energia i els aliments frescos) es va col·locar en terreny negatiu per primera vegada des que es va crear aquest índex el 1986. I a pesar que la caiguda interanual va ser de només un 0,1%, el temor que aquesta dada fos el primer senyal de l'inici d'un procés deflacionista va ser suficient per a estendre l'alarma entre els inversors.

El gener de 2010, José Luis Rodríguez Zapatero va estrenar el seu semestre de Presidència de la Unió Europea proposant una àmplia regulació del món financer que permetés posar límits als excessos especulatius dels últims anys, però amb prou feines unes setmanes més tard, les flamants mesures que anaven a regular el capitalisme per evitar la repetició de noves crisis han anat encallant una després de l’altra, mentre que els especuladors, tan injuriats, continuen guanyant fabuloses quantitats operant amb deute públic grec, que en algun dels seus trams es paga deu vegades més car que el seu equivalent alemany.

La clau de l'operació de convertir el risc de fallida de Grècia en una oportunitat de fer-se d'or rau en un tipus d'actiu financer de la família dels derivats. Aquest actiu és el CDS (Credit Default Swap, o Permuta d'Impagament de Crèdit) que bàsicament consisteix en que un comprador es compromet a pagar periòdicament una quantitat de diners a canvi del compromís del venedor de compensar-lo en el cas que una obligació de pagament d'un tercer resulti fallida en una data determinada.

El passat 4 d'octubre es produïa a Grècia un contundent canvi electoral. El gir a l'esquerra en les urnes no deixa lloc a dubtes: més del 56% dels vots van anar a les candidatures de l'esquerra, mentre que la dreta es va quedar en el 38%, amb una diferència de més de 1.100.000 vots.

La quimera del capitalisme amb rostre humà
El govern propugna un nou "model productiu"

Pocs brots verds i molta mala herba

L'economia capitalista mundial ha viscut en aquests dos últims anys el seu major enfonsament des del crack de 1929. L'esclat del sistema financer i el començament d'una brutal crisi de sobreproducció en el conjunt de les economies capitalistes desenvolupades, ha conduït a la classe dominant a posar en marxa el pla de rescat de l'economia de mercat més important de la història. En poc més d'un any i mig, els governs capitalistes dels EUA, la UE, la Xina i el Japó han compromès més de vint bilions de dòlars de diners públics, gairebé un terç del PIB mundial, en una operació desesperada per evitar la fallida generalitzada de la banca mundial i estimular una economia que s'ha estimbat pel precipici.(1)

No, no és democràcia: és la dictadura del capital financer

"El govern de l'Estat modern no és més que una junta que administra els negocis comuns de tota la classe burgesa"   C. Marx i F. Engels. El Manifest Comunista