Feminisme

La pandèmia del coronavirus ha deixat en evidència, a l'Estat espanyol i arreu del món, la catàstrofe social provocada per la crisi d'un sistema decadent. Un sistema que a més de tota la misèria ja coneguda per la classe treballadora i el jovent, porta aparellada una gran xacra per a milions de dones, joves i treballadores: la violència masclista. Una xacra que amb les ordres de confinament actuals davant de la crisi sanitària del coronavirus, s'està veient agreujada amb la complicitat de governs, forces de l'ordre i jutges i jutgesses al servei d'aquest sistema patriarcal i masclista que abandona les víctimes.

Llegeix més...

No passaran!

El passat 6 de març més de dos milions d'estudiants secundaven la vaga convocada pel Sindicat d'Estudiants i Lliures i Combatives i més de 100.000 prenien els carrers de tot l'Estat en més de 40 manifestacions contra la violència masclista i l'ofensiva franquista de Vox , el PP i Cs. Sota el crit de No passaran! donàvem el tret de sortida a les mobilitzacions del 8M amb una força aclaparadora.

Llegeix més...

La vaga convocada pel Sindicat d’Estudiants i Lliures i Combatives ha estat un èxit!

La marea lila del jovent ha tornat a prendre els carrers. A Barcelona, ​​Tarragona i la resta de les capitals catalanes, més de 60.000 joves han abarrotat les principals artèries. Més de 15.000 a Madrid marxant des de la Puerta del Sol fins el Ministeri d'Igualtat; més de 10.000 al País Valencià (València, Alacant i Castelló); altres 15.000 en les vuit manifestacions andaluses que hem organitzat; més de 3.000 a les ciutats d'Euskal Herria, més de de 2.500 a Astúries, milers a Galiza, Castella-Lleó, Castella-la Manxa, Canàries, Balears i, per descomptat, a Múrcia.

Llegeix més...

Aquest 8 de març vam fer història amb una mobilització multitudinària mai abans vista en un Dia Internacional de la Dona Treballadora a Mèxic. Al menys 100 mil dones vam sortir als carrers de la Ciutat de Mèxic, algunes en contingents o de manera individual; dones de totes les edats amb el suport dels nostres companys de classe, nenes i nens es van sumar a una demanda molt sentida per les oprimides: la violència masclista. Les demandes eren moltes: prou feminicidis i desaparicions, el cessament de l'assetjament a les escoles i centres laborals, per una recerca efectiva de les desaparegudes, per igualtat salarial i un lloc de treball digne, ja n'hi ha prou d'agressions físiques i verbals, no més masclisme institucional i impunitat, etcètera. Aquest 8 de març ha marcat un abans i un després en la lluita feminista, vam conquistar els carrers, vam demostrar la nostra força i deixant un missatge ben clar: no pararem i estem disposades a organitzar-nos per confrontar la violència que ens colpeja.

Llegeix més...

Un any més les dones treballadores i joves, acompanyades pels nostres companys, hem tornat a prendre els carrers de tot el món en el Dia Internacional contra la Violència Masclista. Des de l’Amèrica Llatina fins a les places de desenes de ciutats d'Europa, milions vam exigim la fi d'aquesta xacra que ens assassina, oprimeix i explota.

A l'Estat espanyol, com ja és tradició, les manifestacions van ser multitudinàries. 60.000 a Madrid, 15.000 a Barcelona i Bilbo, 10.000 a Iruña, 7.000 a Sevilla, 7.000 a València, 2.500 a Màlaga… La força irresistible que la marea feminista va tornar a demostrar és imparable. Durant hores vam cantar contra la justícia patriarcal i de classe que protegeix a violadors i culpa a les víctimes (Nos violan en Manada y la justicia no hace nada!), contra els assassinats masclistes (No estem totes, falten les assassinades!), contra l'assetjament (No vull ser valenta, vull ser lliure!) i contra el sistema que sustenta la violència contra la majoria de les dones: el capitalisme.

A moltes ciutats, pancartes amb la consigna “Abolició de la prostitució, la pornografia i els ventres de lloguer” obrien les grans manifestacions del 25N. El moviment feminista va tornar a demostrar per la via dels fets que no només és abolicionista, sinó que no permetrem que es blanquegi l'esclavitud sexual i a les màfies proxenetes a les nostres mobilitzacions. Com des de Lliures i Combatives hem explicat una vegada i una altra, és absolutament inacceptable que certs sectors que es denominen feministes advoquin, en la pràctica, per legalitzar l'abús i les violacions contra les dones més vulnerables. El 25 de novembre lluitem contra tot de tipus de violència masclista, entre les quals es troba, de forma destacada, l'esclavitud sexual. “Abolicionistes, anticapitalistes!”

Una resposta al masclisme i feixisme de l'extrema dreta

Sense cap mena de dubte, el moviment en defensa dels drets de les dones treballadores i joves, que ha mobilitzat a milions de persones en multitud d'ocasions, continua sent un exemple molt poderós. Per això no és cap casualitat que la dreta franquista ens ataqui tan feroçment.

Durant els últims dies hem hagut d'escoltar autèntiques provocacions i insults de parlamentaris i parlamentàries de Vox. Vam presenciar a l'Assemblea de Madrid a la retrògrada Alicia V. Rubio –una vella coneguda del moviment estudiantil que va interposar una querella criminal contra el Sindicat d'Estudiants per lluitar contra la seva homofòbia quan era la cap d'estudis de l'IES Peridis– afirmar que “el feminisme és un càncer” i que “cosir botons empodera molt”. També hem escoltat a Ortega Smith a l'Ajuntament de Madrid, negant de nou l'existència de la violència de gènere i, quan una dona que avui va en cadira de rodes precisament per un atac masclista li va fer front, aquest va contestar que “és el prototip de feminista subvencionada”.

Aquestes mobilitzacions van ser una resposta contundent a tots aquells i aquelles que pretenen robar-nos tots els nostres drets i retornar-nos a la fosca època de la dictadura franquista. El 25N li vam dir a l'extrema dreta que No passaran! i que ens tindran als carrers combatent el seu masclisme, el seu racisme i el seu feixisme. Aquesta és la manera de frenar a Vox: aixecant un poderós moviment feminista revolucionari als carrers que assenyali als i les culpables de la nostra opressió. Aquesta és la nostra major força.

Però el passat dilluns no només vam cridar “¡Vox vuelve al siglo dicisiete!”. També vam aixecar la bandera de lluita contra els ferms defensors del Règim del 78, contra els reaccionaris del PP i de Ciutadans, els qui comparteixen les mateixes tradicions i ideologia que l'extrema dreta: polítics i polítiques, com Díaz Ayuso o Begoña Villacís, que apliquen totes i cadascuna de les mesures que condemnen a les dones treballadores a una vida d'opressió i precarietat.

A la manifestació de Madrid es va viure una escena que reflecteix molt bé què significa el Trifachito pels nostres drets. Quan la manifestació avançava pel Carrer Alcalá, l'Ajuntament de Madrid dirigit per Martínez-Almeida del PP, va decidir activar a tot volum el so de la decoració nadalenca del carrer perquè les nadales tapessin els crits de les milers de persones que cridàvem contra el masclisme i la justícia patriarcal. “Menos villancico y más trabajo fijo! vam començar a cantar. La dreta ens pretén silenciar però només es trobaran amb més indignació, més ràbia i més lluita als carrers.

Feminisme anticapitalista i revolucionari. Uneix-te a Lliures i Combatives!

Les companyes de Lliures i Combatives, el Sindicat d'Estudiants i Esquerra Revolucionària vam participar enèrgicament a les manifestacions que es van celebrar arreu de tot l'Estat. Vam organitzar grans seguicis combatius i vam agrupar milers de persones rere les nostres pancartes i banderes. El jovent i les estudiants van tornar a ser les grans protagonistes de la jornada, com ho han estat el 8M o a les manifestacions contra ‘les Manades’ i el sistema judicial que les protegeix.

Des dels nostres megàfons vam enviar una especial salutació de lluita fraternal a les centenars de milers de dones treballadores, joves, camperoles, juntament amb milers d'homes més, que a l’Amèrica Llatina estan protagonitzant autèntiques insurreccions contra l'oligarquia de dretes, contra les mesures neoliberals o contra cops d'estat a l'Equador, Xile, Colòmbia o Bolívia. Vam recordar la lluita per un avortament lliure, segur i gratuït a l'Argentina o Mèxic i ens vam sentir agermanades amb la revolució que avui recorre el continent llatinoamericà.

En els nostres discursos també vam recordar al nou govern de coalició quines són les reivindicacions i demandes del moviment feminista, que una vegada rere una altra hem defensat als carrers. L'experiència d'aquests últims mesos amb el govern del PSOE ha estat molt clara: malgrat considerar-se “el govern més feminista d'Europa”, l'Executiu “socialista” no ha aplicat ni una sola mesura per a transformar les condicions de vida de les dones. És l'hora dels fets! Però seguirem als carrers perquè la lluita és l'únic camí.

Som feministes i anticapitalistes. Des de Lliures i Combatives sabem que acabar amb la violència masclista només és possible si acabem amb el sistema que la genera. Hem d'impulsar un feminisme revolucionari que posi contra les cordes l'ordre capitalista i patriarcal.

Us convidem a totes a unir-vos a nosaltres per a fer la nostra lluita més forta i poderosa. Aquesta batalla la guanyarem i construirem una societat diferent, una societat socialista, on ningú mai més conegui la violència, l'explotació o l'esclavitud.

Uneix-te a Lliures i Combatives!

El dilluns 25 de novembre és el Dia Internacional contra la violència masclista i al llarg i ample del món se celebraran massives manifestacions en resposta a aquesta xacra. Com ja hem fet en multitud d'ocasions -des del 8 de març fins a les per les mobilitzacions massives contra la justícia patriarcal que empara la Manada de Manresa- a l'Estat espanyol tornarem a exigir la fi de la violència masclista que any rere any ens explota, oprimeix, humilia i assassina.

No tenim por, sí tenim ràbia

La força imparable que ha demostrat el moviment pels drets de les dones treballadores i joves és imparable i segueix sent un exemple molt poderós. Per això no és cap casualitat que la dreta franquista -PP, Ciutadans i Vox- ataqui i intenti desprestigiar la lluita que milions de dones, juntament amb els nostres companys, estem protagonitzant.

A l'Estat espanyol aquestes manifestacions del 25 de novembre se celebraran després de les eleccions generals de el passat 10-N, els resultats dels quals tornen a posar damunt de la taula una qüestió fonamental: que la lluita de la classe treballadora i el jovent en defensa dels nostres drets i contra els i les culpables de la nostra opressió és la nostra major força. Des de Lliures i Combatives no minimitzem ni restem importància a l'avanç electoral de l'extrema dreta de Vox, però sí que volem ressaltar que el bloc reaccionari ha tornat a fracassar en el seu objectiu de fer-se amb el Govern i que la dreta té enormes dificultats per seguir guanyant suports: perden gairebé 900.000 vots respecte a les eleccions del 28A.

La dreta i l'extrema dreta són una amenaça molt real per a tots els drets que hem conquerit en base a la mobilització i a la lluita als carrers. Per això sabem, que l'única manera de derrotar l'ofensiva que representen és precisament aixecant una esquerra combativa als carrers, que defensi un feminisme revolucionari i de combat, un ecologisme anticapitalista, la fi de les retallades a l'educació i la sanitat, la fi de la precarietat i l'explotació, que es garanteixi un sistema de pensions públic i digne... totes les reivindicacions que durant anys hem exigit als carrers.

Aconseguir totes aquestes reivindicacions no és cap utopia. El proper govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem ha estat rebut per amplis sectors del jovent i la classe treballadora com una oportunitat per a això. Això suposa confrontar amb els grans poders econòmics, amb els bancs, amb l'Església Catòlica i els plans d'austeritat de la Unió Europea. No volem paraules, volem fets. Ja tenim l'experiència dels últims mesos de govern de PSOE, que tot i considerar-se el "govern més feminista de la història", seguia respectant, entre moltes altres coses, la justícia franquista i patriarcal que deixa en llibertat a violadors i culpa les víctimes. No vam fer fora Rajoy de la Moncloa ni hem derrotat a la dreta a les urnes dues vegades perquè tot segueixi igual. La lluita ha de continuar!

Som feministes i anticapitalistes

La batalla contra la violència masclista és la lluita contra el sistema capitalista que la genera. És la lluita contra la cosificació i la mercantilització dels nostres cossos, contra la tracta, els ventres de lloguer, la prostitució i la pornografia. És la lluita per uns salaris justos i uns llocs de treball dignes. Per una educació sexual inclusiva en els centres educatius per educar en el respecte, la igualtat i la inclusió. Contra la LGTBIfòbia i la moral podrida de l'Església Catòlica.
El proper 25 de novembre tornarem a prendre els carrers per tots aquests motius. Perquè és als carrers on vencerem aquest sistema i construirem una societat nova on ningú conegui l'explotació, la injustícia ni la misèria.

Uneix-te a Lliures i combatives!

El 25N totes i tots als carrers contra la violència masclista!

CATALUNYA

Barcelona: 18:30h Jardinets de Gràcia

Lleida: 19h Rectorat

Tarragona: 18h Plaça de la Font

Girona: 19h davant la Generalitat

PAÍS VALENCIÀ

Alacant: 19h Plaça de la Muntanyeta

Castelló: 19h Pl. Maria Agustina

València: 19:30h Porta de la Mar

 

Aquest dijous 31 d'octubre la Audiència de Barcelona ha emès la sentència del Judici de la Manada de Manresa, deixant de nou al descobert l'ADN masclista i reaccionari de les institucions judicials. Una sentència que no només absol un dels acusats, sinó que, condemna a la resta por "abusos sexuals" en comptes de per violació.

Llegeix més...

Totes i tots a les concentracions del dilluns!

Tan sols uns dies després que el Tribunal Suprem, fruit de la incansable lluita que el feminisme combatiu ha lliurat durant els últims anys, reconegués finalment el cas de La Manada de Navarra com agressió i no com abús sexual, la justícia masclista i patriarcal torna a fer un pols a les i els que lluitem per una vida digna lliure de violència masclista.

Llegeix més...

Aquest matí després d'una vista pública, el Tribunal Suprem ha condemnat a 15 anys de presó per violació als cinc violadors de "La Manada". Després de gairebé tres anys de judicis i sentències vergonyoses que dictaven que només havia existit "abús", aquest Tribunal s'ha vist obligat a reconèixer la violació gràcies a la pressió de la mobilització social als carrers de tot l'Estat. Aquesta sentència reconeix el que ha estat evident des del primer moment per a les centenars de milers de persones que hem pres els carrers una i altra vegada al crit de "jo sí et crec" i "no és abús, és violació".

Llegeix més...

Milions de dones arreu del món ens alcem en contra d’una realitat d’humiliació, abús, violència i explotació. El massiu moviment feminista, que a l’Estat Espanyol, com en tants altres llocs, ens ha deixat jornades històriques com les del 8 de Març, forma part de la resposta de les oprimides i oprimits contra un sistema polític i econòmic que només suposa misèria per a la majoria.

El paper de la dona en la lluita de classes

La gran recessió de 2008/09 i les continues retallades en sanitat, en ajudes a la dependència, salaris, pensions o els desnonaments, aplicats pels governs capitalistes de tot el món, han colpejat durament a les treballadores, redoblant la càrrega que cau sobre les nostres esquenes. Alhora ha alimentant la polarització i el gir a l’esquerra entre amplis sectors de la classe obrera i el jovent.

En un ambient de rebel·lió, de politització i qüestionament creixent del sistema, la lluita contra el masclisme i per nostre alliberament té una envergadura internacional on les dones de la classe obrera juguen un paper absolutament decisiu. Només així s’explica la seva dimensió de masses i el seu caràcter combatiu i anticapitalista: el meravellós moviment que va rebre desafiant a Donald Trump als EUA i l’Ele Nao al Brasil, contra els feminicidis a l’Amèrica Llatina, per un avortament lliure i segur a l’Argentina, Polònia o Irlanda.

Recentment estem assistint a la massiva participació de dones pobres a les onades revolucionàries a l’Algèria i el Sudan, on es calcula que el 70% del moviment està format per dones. No és cap casualitat. En aquests països s’aplica la llei islàmica de la xaria. Les dones estan sotmeses i no tenen drets. Per això, les més oprimides i colpejades, en un moment d’aixecament social i revolució, es col·loquen a la primera línia de la lluita.

El nostre moviment en el punt de mira de la dreta

Aquestes mobilitzacions han demostrat que un profund sentiment anticapitalista batega en el si del nostre moviment. Hem denunciat la justícia masclista que ens colpeja, unes institucions burgeses que exerceixen la violència sistèmica contra nosaltres, hem assenyalat als empresaris que ens paguen menys i ens exploten, hem donat una forta batalla contra el poder que exerceix l’Església Catòlica en tots els àmbits de la nostra vida. La classe dominant a nivell internacional ha pres nota de la demostració de força que hem protagonitzat en als carrers i la font d’inspiració que hem estat per a moltes altres lluites. Per això han reaccionat amb tanta virulència. 

Ho hem viscut de primera mà a l’Estat Espanyol. El bloc reaccionari del PP, Cs i Vox se centra una i altra vegada en atacar els drets de les dones en un discurs profundament masclista i misogin que revela l’ADN franquista que comparteixen les tres formacions. D’una banda, el PP i Vox han carregat frontalment contra el dret a l’avortament. Hem hagut d’escoltar declaracions tan macabres com que “els neandertals també ho usaven, el que passa és que esperaven a que naixés i, aleshores li tallaven el cap” de Suárez Illana (PP) o “als nens de 8 anys se’ls donen cursets en què se’ls diu que han de provar a ser nena, i la nena a ser nen [...]; se’ls convida a provar noves pràctiques sexuals” de Rocío Monasterio (Vox). D’altra banda, Ciutadans i la seva nova “fórmula feminista” ha advocat per l’explotació i l’esclavitud sexual de les dones, demanant regular i legalitzar la prostitució i els ventres de lloguer.

Amb aquesta estratègia de colpejar-nos o de fer-nos creure que totes les dones estem en la mateixa barricada, tots comparteixen una única finalitat: posar fi a aquest moviment que s’ha atrevit a qüestionar les bases del sistema capitalista que tant defensen. Feminisme transversal o dones que exploten dones El moviment d’alliberament de la dona està travessat per un conflicte ideològic entre el feminisme revolucionari i el feminisme del sistema, entre les que distingim entre opressores i oprimides i les que admeten a les seves files burgeses que exploten a dones i homes.

Els intents del conegut feminisme transversal de domesticar la lluita del moviment feminista i desplaçar a la classe obrera de l’escena, han estat infinits i no només s’han dut a terme pels partits de la dreta. La burgesia ha fet servir les seves pròpies portaveus i s’ha bolcat en aquesta qüestió. En 2018 ja vam assistir a la moda de les riques feministes, compartida per Ana Patricia Botín, les polítiques de Cs o fins i tot la Reina Letizia; les declaracions de la multimilionària Ivanka Trump i el seu suposat “feminisme”, el “costat feminista” de la presidenta de l’FMI Christine Lagarde. Però també hem tingut les que intentaven disfressar-se de feministes d’esquerres, com Kate Millet i Silvia Federicci, mentre carregaven contra les posicions del marxisme en la qüestió de la dona amb tota mena de mentides i manipulacions.

Totes elles, pertanyents a la burgesia i la petita burgesia, han assolit o aspiren a ocupar un lloc en l’elit benestant del capitalisme. Defensen les seves regles i no les qüestionen, encara que això suposi aixafar a la majoria de les dones treballadores i joves i als nostres companys de classe. No totes les dones estem en el mateix vaixell. O, potser hem de fer costat sota la nostra bandera a la governadora republicana que ha donat llum verda a la prohibició de l’avortament a Alabama o a les dones que defensen l’Espanya, una gran i lliure?

Trencar les nostres cadenes, lluitar pel socialisme

Les feministes revolucionàries entenem que la lluita per la nostra emancipació no és només una qüestió de gènere, sinó sobretot, de classe. I quan parlem de classe, ens referim a la germanor de totes i tots els explotats pel capitalisme, sense importar el color de la nostra pell o el lloc on hàgim nascut. Combatre el masclisme passa per qüestionar el règim capitalista i les institucions que emparen la nostra opressió, i també la de tots els sectors oprimits.

Defensem un feminisme revolucionari i anticapitalista que basi la seva força als carrers, en l’organització en els nostres llocs de treball i estudi i que posi en el centre la lluita per la nostra llibertat col·lectiva. Això passa per garantir un lloc de treball digne, accés universal a la sanitat i educació, escoles infantils, habitatge públic, garantir les condicions materials per lluitar contra l’explotació sexual, i confrontar amb els grans poders econòmics que fan de les nostres cadenes un lucratiu negoci. El nostre alliberament passa per construir una nova societat, una societat socialista on podrem assolir la plena igualtat

El passat 25 de maig una treballadora d’Iveco a Madrid es llevava la vida per la pressió, assetjament i humiliació insuportable que públicament sofria en el seu lloc de treball, després de la difusió entre la plantilla d'un vídeo sexual en el qual apareixia.