Any rere any podem veure els desastrosos efectes de la política del PP al País Valencià. La precarització i privatització dels serveis públics (ensenyament i sanitat, especialment), la depredació del territori, l’especulació amb l’habitatge, la utilització dels diners públics per a subvencions de mil tipus als empresaris i a obres faraòniques (i espectacles reaccionaris, com la visita del Papa), la demagògia anticatalana i anti-immigrant, la impunitat de les agressions feixistes, i per suposat el menyspreu de la cultura pròpia i de la llengua, estan arribant a un nivell que posa en perill els interessos de la majoria de la població, dels joves, dels treballadors, no només a curt termini, sinó a llarg termini. Si els deixem, acabaran amb tots els paratges naturals, condemnaran els municipis a massificar-se sense control o a ser depòsit de residus i indústries contaminants, deixaran les institucions totalment endeutades (la qual cosa algun dia pagarem durament), destrossaran la indústria i l’agricultura, i mantindran els serveis públics al nivell de la beneficència del segle XIX! Fins a quin punt són perillosos els representants dels rics ho demostra l’accident de metro del 3-J; 43 persones, en la seua major part treballadors, han mort per la falta d’inversió a Ferrocarrils de la Generalitat.

Hem de fer fora el PP! A les pròximes eleccions, ni un sol vot a cap partit de la dreta! Però això no és suficient. Cal una alternativa clara que, hui per hui, cap dels principals partits d’esquerra està defensant. Una alternativa que posa els interessos de la majoria per damunt de qualsevol altra consideració. Que passe per la inversió massiva als serveis públics, una oferta generalitzada d’habitatge social (expropiant a les grans constructores si no volen fer-la), i a preu que no supere el 10% del salari, la reindustrialització en mans de l’Estat, la prohibició de les ETTs, el foment del valencià per a la seua normalització, l’abandó radical de l’anticatalanisme oficial (restablint els vincles naturals que tenim amb Catalunya), i en definitiva posar l’economia i els recursos públics al servei de la majoria.

Això només es pot aconseguir trencant amb el capitalisme. És a dir, expropiant les grans empreses, posant-les baix control dels treballadors, i utilitzant eixos recursos per a millorar la vida de milions de persones. Ja n’hi ha prou de que el nostre treball vaja a engreixar la butxaca de quatre paràsits!

Si veiem el que passa al món, és evident que el capitalisme no pot solucionar els problemes de la humanitat. Que cada vegada més hi ha una reacció a aquest sistema, especialment a Amèrica Llatina. Ara mateix, a Mèxic, milions de persones lluiten contra el frau electoral i contra les institucions oficials del sistema, mentre intenten crear unes institucions noves, que donen resposta a les seues necessitats; a l’Estat mexicà d’Oaxaca, una assemblea popular inclús ha pres el poder! Però també podem veure la força de la lluita, la ràbia, la recerca d’alternatives al capitalisme, a França (milions de joves i treballadors al carrer, fa pocs mesos), als Estats Units (els immigrants, mobilitzats contra l’explotació), a Veneçuela i Cuba..., a gairebé qualsevol lloc. Quan l’experiència de la gent siga que el problema no és tal o qual governant, tal o qual mesura, sinó el sistema que està darrere, i que hi ha una alternativa, que és el socialisme (el control democràtic dels recursos econòmics), els rics no tindran res a fer.

Solucionar els problemes d’ací ens exigeix veure la situació globalment. Al món un sistema malalt es resisteix a morir, mentre l’alternativa del socialisme encara no ha nascut. El futur del País Valencià està totalment connectat amb el futur de tot el món, el socialisme serà mundial o no serà. Lluita amb nosaltres, a nivell internacional, per rematar el primer i fer possible el segon!



 

PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01