El cop de decret de reforma laboral aprovat el divendres 10 pel PP i que entra en vigor el diumenge 12 és un atac brutal que dinamita drets històrics conquerits per la classe obrera al llarg d’una lluita de dècades i tindrà conseqüències gravíssimes. Tots els treballadors sense excepció (aturats i actius, joves i grans, fixes o eventuals, de l’empresa privada, de l’empresa pública o de l’Administració) veiem empitjorar molt seriosament les nostres condicions laborals. Amb l’excusa de l’escandalosa taxa d’atur, a la dreta li ha faltat temps per aprofitar la conjuntura i mira de tornar-nos a les relacions laborals del segle XIX. Com a lacai fidel dels empresaris, el PP abarateix i facilita l’acomiadament, destrueix la negociació col·lectiva, obre la porta a la rebaixa generalitzada dels salaris, destina quantitats ingents de diner públic als empresaris i lliura a les ETTs els serveis públics d’ocupació, entre altres mesures. Aquesta contrareforma no només no crearà ocupació, sinó que la destruirà, provocant un augment de l’atur a nivells insuportables. És la major agressió de la burgesia contra els drets dels treballadors de tot el període democràtic, és una autèntica declaració de guerra.

Les principals retallades són les següents:

-      Eliminació del contracte fix de 45 dies per any treballat i un màxim de 42 mensualitats, en cas d’acomiadament improcedent, que serà substituït pel fix barat (33 dies i 24 mensualitats). Per als contractes en vigor, es manté la indemnització de 45 dies fins a la data d’entrada en vigor de la reforma: a partir d’aquesta, regiran els 33 dies. Com es pot comprovar, es redueix la indemnització real en gairebé un 50%, atenent a les mensualitats, a més a més d’eliminar de forma definitiva un dret històric de protecció del treballador davant de l’acomiadament.

-      Es facilita i generalitza l’acomiadament al considerar procedent (indemnització de 20 dies per any i un màxim de 12 mensualitats) els acomiadaments, tant individuals com col·lectius, per causes econòmiques. S’entendrà per causes econòmiques “quan dels resultats de l’empresa es desprengui una situació econòmica negativa, com l’existència de pèrdues actuals o previstes o la disminució persistent del seu nivell d’ingressos o vendes. En tot cas, s’entendrà que és persistent si es produeix durant tres trimestres consecutius”. És a dir, tot i que l’empresa tingui beneficis, una mera disminució de les vendes justificarà els acomiadaments procedents.

-      Eliminació de l’autorització administrativa dels EROs. Els empresaris no hauran de justificar davant l’autoritat laboral els EROs, per la qual cosa els treballadors només tindran el control judicial. En cas de desacord amb el comitè d’empresa, prevaldrà la decisió patronal. D’altra banda, els EROs es podran aplicar al personal laboral de les administracions públiques. La gravetat d’aquesta mesura salta a la vista i representa un cop duríssim a la protecció del treballador davant de l’acomiadament barat.

-      Les empreses podran reduir unilateralment els salaris per millorar la competitivitat i baixar el sou als treballadors menys productius. A banda de les conseqüències econòmiques, aquesta mesura obre les portes a les represàlies contra aquells treballadors més molestos per a la patronal, que de no acceptar la rebaixa salarial seran acomiadats amb 20 dies per any amb un màxim de nou mensualitats. A més, podran modificar altres aspectes, com jornada, horaris, torns, etc.

 -      Eliminació del requisit del 2,5% d’absentisme global a la plantilla com a causa d’acomiadament objectiu, quedant només l’absentisme del treballador. El treballador podrà ser acomiadat amb 20 dies “per faltes d’assistència al treball, tot i que justificades però intermitents, que arribin al 20% de les jornades hàbils en dos mesos consecutius, o el 25% en quatre mesos discontinus dins d’un període de dotze mesos”. En unes altres paraules, posar-se malalt passa a ser causa d’acomiadament.

-      Els aturats que cobrin prestació seran obligats a fer treball social, esdevenint mà d’obra barata.

-      S’estableix un nou contracte per a empreses de menys de 50 treballadors subvencionant amb entre 3.000 i 4.500 euros per treballador. L’INEM pagarà a l’empresari el 25% del salari del treballador; els beneficis seran privats i les despeses públiques. A més a més, en aquest nou contracte el període de prova s’incrementa de 2 mesos a un any.

-      Desaparició de la pròrroga indefinida dels convenis col·lectius, la vigència dels quals queda limitada a dos anys des de la data de la seva finalització. Després dels dos anys, el conveni desapareix i els treballadors només estaran protegits pel conveni de sector (si existeix) o per la llei general. En un context de crisi i atur massiu, aquesta mesura és una espasa de Dàmocles sobre els caps dels treballadors, forçant-los a acceptar a un empitjorament de les condicions laborals si no volen quedar-se sense conveni col·lectiu.

-      Es facilita la desvinculació dels convenis col·lectius per part de les empreses. L’empresari podrà deixar d’aplicar el conveni per causes econòmiques.

-      Prevalència del conveni d’empresa sobre qualsevol altre. Molts empresaris, amb amenaces, forçaran els seus treballadors a firmar un conveni d’empresa que rebaixi substancialment el conveni d’àmbit superior en que actualment es troben.

-      Entrada de les ETTs als serveis públics d’ocupació. De la forma més descarada, la dreta fa de la desocupació un negoci per als capitalistes.

 Amb aquest cop de decret, el PP ha mostrat la seva veritable cara i l’engany massiu al que va sotmetre a la població a la campanya electoral passada. La dreta vol implantar el terror a les empreses i reduir salaris, amb una desprotecció brutal dels treballador. L’objectiu d’aquesta reforma és incrementar escandalosament els beneficis empresarials. Aquesta reforma concentrarà encara més la riquesa en unes poques butxaques, deixarà en la indefensió als treballadors i estendrà la misèria entre capes de la classe obrera. Per això la CEOE està encantada i considera que “va en la bona direcció” i que fa “passes endavant importants”, igual que els partits burgesos, com CiU.

CCOO i UGT han de reaccionar: VAGA GENERAL!

Davant d’aquesta agressió, la resposta dels dirigents sindicals és convocar manifestacions el diumenge 19, participar a una jornada europea el 29 i... fer una crida al PP a negociar! Però en quin món viuen Toxo i Méndez? El PP se’ls acaba de pixar a sobre malgrat les seves mostres de “responsabilitat”, i encara creuen que hi ha marge per a la negociació? Si el PP estigués disposat a negociar ho hauria fet abans d’aprovar la reforma. Els dirigents sindicals confonen la realitat amb els seus desitjos, que no són altres que seguir instal·lats en la tranquil·litat del diàleg social (tot i que això els porti a firmar retallades per als treballadors, com la de les pensions de l’any passat o la dels salaris d’aquest mateix mes).

 Aquesta agressió no pot quedar sense resposta. És massa el que hi ha en joc. El que la situació reclama no és més diàleg social, sinó més lluita de classes. Hem de defensar al carrer, aferrissadament, les conquestes socials que tanta repressió, presó i mort van costar a la nostra classe en els últims cent anys. L’única possibilitat de parar aquesta ofensiva és una autèntica rebel·lió social dels treballadors, una lluita contundent, organitzada, sostinguda en el temps i amb una perspectiva de transformació social.

Les mobilitzacions convocades pels sindicats per als dies 19 i 29 són clarament insuficients, però per descomptat els marxistes revolucionaris hi donem suport i fem una crida a tots els treballadors a participar massivament en aquestes, per deixar patent el rebuig a aquesta reforma i perquè els dirigents de CCOO i UGT no puguin seguir recorrent a l’argument d’una suposada desmobilització dels treballadors per justificar les seves claudicacions davant la patronal. El 19 i el 29 també hem de sortir al carrer i cridar ben alt perquè els dirigents de CCOO i UGT se n’assabentin d’una vegada, que han de convocar ja una VAGA GENERAL DE 24 HORES en unitat d’acció amb els altres sindicats presents a l’Estat, el moviment 15-M, el Sindicat d’Estudiants i la resta de moviments socials d’esquerres. Aquesta vaga general ha de marcar l’inici d’una ofensiva de la classe obrera i la joventut, que s’estengui, es mantingui i s’endureixi fins a doblegar el PP. La gent n’està farta, de sacrificis, abusos, precarietat, salaris baixos, atur... Una crida seriosa a la lluita per part de CCOO i UGT tindria un seguiment massiu pels treballadors. A més a més, fem una crida a tots els afiliats, delegats i seccions sindicals de CCOO i UGT a enviar resolucions a les direccions confederals d’ambdós sindicats exigint-los que convoquin la vaga general ja.

Més enllà del seu contingut concret, aquesta reforma també demostra dues coses:

1-    El sindicalisme de pactes i consensos no serveix per defensar els interessos dels treballadors. Si volem defensar-los, hem de recuperar els nostres sindicats com a eines de lluita contra la burgesia. Avui és més necessari que mai que els treballadors, delegats d’empresa i sindicalistes amb consciència de classe donem la batalla en el si de CCOO i UGT per impulsar un autèntic sindicalisme combatiu, de classe i democràtic, creant una forta corrent d’esquerres dintre seu. Aquesta és l’objectiu pel qual els treballadors i sindicalistes de El Militante hem estat lluitant i al que fem una crida a tots els companys a afegir-se.

2-    El capitalisme és una amenaça per a la humanitat. En ple segle XXI, amb un desenvolupament de la tecnologia, dels coneixements i dels mitjans de producció sense precedents a la història de la humanitat, els capitalistes ens volen fer retrocedir a les condicions socials i laborals del segle XIX fins i tot a Europa. Malauradament, altres zones del món segueixen com al segle XIX. El seu afany de beneficis els porta fins i tot a especular en Borsa amb apostes sobre la mort d’éssers humans. Tot el que està passant té culpables: els grans monopolis, la Banca, els capitalistes i empresaris que controlen les nostres vides. Per això la lluita per unes condicions de vida i de treball dignes ha d’estar totalment lligada a la lluita pel socialisme, perquè la riquesa que els treballadors creem amb el nostre esforç deixi d’estar al servei d’un grapat de paràsits i es posi al servei d’un objectiu molt més elevat: el benestar de la humanitat, que tots els ésser humans d’aquest planeta puguem tenir una vida digna des del naixement fins a la mort. Avui més que mai el dilema és: SOCIALISME O BARBÀRIE.

11 de febrer de 2012

Uneix-te al corrent marxista EL MILITANTE i lluita amb nosaltres per:

-      No a la reforma laboral.

-      Jornada laboral de 35 hores sense reducció salarial.

-      Salari mínim de 1.100 euros.

-      No a la precarietat. Fixos als 15 dies.

-      Subsidi d’atur indefinit fins a trobar una ocupació.

-      Prou de pèrdues de poder adquisitiu. Per una escala mòbil preus-salaris.

-      En defensa de la sanitat i l’educació públiques. Prou de retallades i privatitzacions.

-      Anul·lació de les hipoteques abusives.

-      Expropiació sota control obrer de les empreses que es declarin en fallida o suspensió de pagaments.

-      Expropiació sota control obrer de les empreses en fallida o suspensió de pagaments.

-      Nacionalització de la banca, la terra i els monopolis sota control obrer i sense indemnització, excepte en cas de necessitat comprovada.

 

QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS CAPITALISTES!


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA