Vaga general per a derrotar el pla d'ajust. Egokitze plana garaitzeko greba orokorra

Per la unitat d'acció de tots els sindicats. Sindikatu guztien batasun sindikalaren alde

 

Cedint a les exigències de la banca i la patronal, el govern del PSOE ha presentat un pla d'ajust salvatge amb les següents mesures: rebaixa d'un 5% del sou als treballadors del sector públic; congelació de les pensions el 2011; supressió de l'ajuda de 2.500 euros per naixement; reducció de la inversió pública estatal en 6.450 milions d'euros, més 1.200 milions que haurien d'assumir les Comunitats Autònomes i els Ajuntaments (el que suposarà la destrucció de milers de llocs de treball); retallada de les prestacions per la llei de Dependència i restricció a l'accés a medicaments subvencionats. Amb aquest atac pretenen reduir el "dèficit" en 15.000 milions d'euros, que se sumen als 50.000 milions ja aprovats al gener per als pròxims 3 anys. En total, 65.000 milions que volen treure'ls de les butxaques dels treballadors, mentre que fa tan sols uns mesos el govern PSOE va aprovar plans per a rescatar a la banca per valor de 150.000 milions d'euros. Aquesta és l'autèntica causa de l'augment del deute i del dèficit pressupostari, i no la despesa social!

Els principals responsables de la crisi capitalista, els banquers i els grans empresaris, no surten per res afectats per aquest pla d'ajust: les principals empreses de l'Ibex han guanyat 12.000 milions d'euros en els primers tres mesos de l'any! Però el govern ni tan sols pretén augmentar els impostos a les grans fortunes, que segons dades dels inspectors d'hisenda van defraudar milers de milions en 2009.

 

NOMÉS LA LLUITA UNITÀRIA DE TOTS ELS SINDICATS, DE TOT EL MOVIMENT OBRER, PODRÀ PARAR ELS ATACS.

SINDIKATU GUZTIEN, LANGILE MUGIMENDU GUZTIAREN, BORROKA BATERATUAK BAKARRIK GERATU DITZAKE ERASOAK.

 

Davant els plans d'ajust del govern, CCOO i UGT han anunciat una vaga general estatal del sector públic per al dia 8 de juny, mentre que ELA, LAB i STEE-EILAS han reconvertint la vaga del professorat del dia 25 de maig en una general dels treballadors del sector públic d'Euskal Herria.

El primer que cal assenyalar és que els treballadors d'Euskal Herria no guanyaran res amb la divisió del moviment obrer i amb la falta d'unitat sindical. Els atacs que hi ha damunt de la taula, afecten al conjunt de la classe treballadora, dels desocupats, de la joventut, i no només a Euskal Herria o a l'Estat espanyol, sinó en tota Europa. Per això, si volem derrotar aquests plans cal respondre amb la màxima unitat d'acció de tots els sindicats, amb la màxima unitat en les fàbriques i les empreses.

És cert que els dirigents de CCOO i UGT tenen una gran responsabilitat en tot el que està ocorrent. L'argument que han esgrimit en aquests mesos que una vaga general afavoriria a la dreta, no se sosté. És la política de contrareformes i atacs a la classe obrera la que encoratja al PP. En el cas d'Euskadi és encara més clar, ja que el pacte del PSE amb el PP i les seves agressions als drets democràtics repel·leix a molts treballadors que els van votar, enfortint tant a la dreta espanyolista com a la dreta basca, el PNB i EA. Durant mesos, els dirigents de CCOO i UGT han apostat per fer concessions al govern i la patronal per a intentar evitar el temporal. Una estratègia que els ha dut a rebutjar l'organització de mobilitzacions contundents i massives, i que es va plasmar en la seva oposició a la vaga general organitzada a Euskadi el 21 de Maig de 2009 per part de la majoria sindical basca, que els treballadors i sindicalistes marxistes del El Militante sí vam donar activament. Aquesta estratègia dels dirigents de CCOO i UGT, com l'experiència ha demostrat, ha estat un error i, lluny d'evitar atacs, ha embravit als empresaris i als banquers. És per tant urgent rectificar i apostar per la lluita unida i contundent.

La majoria sindical basca juga també un paper important a assolir que els atacs del govern siguin derrotats. Per molts arguments que existeixin per a criticar l'acció sindical de CCOO i UGT és un error separar la lluita dels treballadors d'Euskal Herria i de la resta de l'Estat, col·locant dies diferents de mobilització. La unitat d'acció, la mobilització unitària de tots els treballadors, no suposa que ELA, LAB o qualsevol altre sindicat deixin de defensar les seves posicions i plantejar les seves crítiques. Sobre la base dels mètodes democràtics del moviment obrer això és completament possible i necessari. Però la divisió sindical, quan tots els esdeveniments empenyen a la unitat de la classe obrera en la lluita, és una tàctica contraproduent, que només beneficia als nostres enemics.

Tots els estats capitalistes d'Europa estan en crisis i atacant salvatgement als treballadors, des de Grècia passant per Itàlia, Irlanda, França o Alemanya. La burgesia europea s'està unint per a desmantellar les conquestes socials, el que posa sobre la taula la necessitat que el moviment obrer lluiti el més unit possible, fins i tot per sobre de les fronteres nacionals. Com el sindicat galego CIG, ha explicat: "La CIG entén que és necessària una mobilització i una unitat sindical per a frenar la imposició d'aquestes mesures i que s'ha de caminar cap a una vaga general que ha de fer-se extensiva a tots els sectors, donat el seu caràcter regressiu i antisocial, i no limitar-se l'àrea pública."

 

PER UNA VAGA GENERAL DE 24 HORES

24 ORDUKO GREBA OROKORRAREN ALDE

 

És absolutament necessària la unitat d'acció de les organitzacions sindicals a Euskal Herria per a plantar cara als atacs del govern. Si els empleats públics són un dels sectors més greument afectats pels plans d'ajust, aquests perjudiquen al conjunt de la classe obrera. A més, cal tenir en compte que el govern ha pres més mesures com la reforma laboral, que afectaran de ple als treballadors del sector privat. La convocatòria de vaga en el sector públic, encara que hagi estat plantejat en dies separats a Euskal Herria, pot ser un primer pas molt important com pont per a l'organització d'una vaga general de 24 hores en tot l'Estat. Una vaga general que ha de ser convocada unitàriament per tots els sindicats i que serviria per a posar de manifest la immensa força de la classe obrera, exactament igual que han demostrat els treballadors i la joventut grega. Aquest és l'únic camí per a derrotar els plans d'ajust del govern.

Un punt central de la mobilització també ha de ser trencar amb la idea del govern que "no li queda més remei" que prendre aquestes mesures, que no "no hi ha una altra alternativa". De fet, aquest pla no resoldrà la crisi, no crearà ocupació, no beneficiarà en cap concepte a la majoria de la societat, no és, per tant, cap alternativa per a la classe obrera. L'únic objectiu d'aquest pla és garantir que la banca i els empresaris segueixin recolzant-se en la crossa de l'Estat per a fer els seus negocis.

La crisi capitalista ha posat de relleu que és necessària una profunda transformació de les organitzacions polítiques i sindicals dels treballadors. Ni la socialdemocràcia en el terreny polític, ni la política del " mal menor" en el terreny sindical, serveixen per a defensar els interessos de la majoria de la societat. La crisi capitalista, que no és conjuntural sinó que condicionarà tot el pròxim període històric, demostra que l'única política conseqüent amb la defensa dels interessos de la majoria és la mobilització amb un programa anticapitalista i socialista.

 

Els treballadors podem parar els atacs!

Langileok erasoak geratu ditzakegu!

 

-Cap retallada en salaris, sanitat, educació, pensions, serveis socials i inversió en infrastructures

-No a la reforma laboral

-Subsidi d'atur indefinit equivalent a un SMI de 1.100 euros fins a trobar treball

-Increment dràstic dels impostos a les grans fortunes i als beneficis empresarials i a la banca. Davant el menor símptoma de fugida de capitals, confiscació dels patrimonis i dels comptes dels rics

-Suspensió del pagament del deute de l'Estat als grans especuladors

-Nacionalització de la Banca sota el control democràtic dels treballadors i les seves organitzacions

-Els sindicats de classe han d'organitzar la coordinació i confluència de la lluita dels treballadors de tota Europa, començant pels grecs, amb la preparació d'una vaga general europea.

-Nacionalització de totes les empreses en crisis sota control obrer

-Inici d'un pla econòmic per a crear ocupació (inversions en infrastructures, serveis socials i altres indústries) no basat en els interessos dels capitalistes sinó en els interessos de la majoria.

-Contra les retallades als drets democràtics, sindicals i nacionals. Derogació de la llei de Partits. Pel dret d'autodeterminació per a les nacionalitats oprimides.

 

Uneix-te al corrent marxista Militant!

Elkartu zaitez Militant korronte marxistara!


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

lenin

banner ffe

bannerafiliacion2 01