L'Esquerra Abertzale, reformisme o revolució

Imanol Aranbarri

El 30 de novembre de 2008, tres mesos després de sortir de la presó, Otegi oferia una entrevista al diari Gara. Havia molt interès en el que pogués dir, doncs durant mesos les remors sobre les seves posicions polítiques s'havien estès. Mentre el PNB va afirmar que "el interviú no porta grans novetats”, el diari Gara replicava dient que "sembla difícil sostenir que fossin un calc mimètic de l'últim comunicat d'ETA o que en les paraules de Otegi no hagués novetats".

Què és llavors el que va dir Otegi?

En l'entrevista a Gara, Otegui va dir haver "percebut indicadors de frustració i escepticisme davant una situació en la qual el moviment abertzale sembla estar gripat políticament", encara que alhora recalcava: "al mateix temps he observat que molts sectors populars estan esperant a l'esquerra abertzale, perquè consideren que només ella -encara que no en solitari- té capacitat per a moure l'escenari polític". Frases com "l'esquerra abertzale ha de fer una profunda reflexió" també deixaven clar que l'entrevista sí reflectia alguns canvis.

Otegi va parlar de la necessitat de "articular un bloc independentista a l'esquerra del PNB que modifiqui la correlació de forces en l'espai abertzale". És evident, que el PNB, ha utilitzat la seva posició per a reprimir durament a l'esquerra abertzale, defensant els interessos dels capitalistes bascos i espanyols. Les declaracions d’Otegi reflecteixen que en la base social de l'esquerra abertzale ha augmentat el rebuig al PNB.

El problema és que els dirigents de l'esquerra abertzale han cridat a EA per a formar un bloc independentista, un Front Democràtic. Encara que EA surti dient coses "radicals", el que és necessari veure és la seva política del dia a dia, quan queda clara quin és la veritable cara d'aquest partit burgès. En les qüestions importants EA sempre ha estat i estarà al costat del PNB.

Repressió contra ajuntaments d’ANV

Una vegada més ha quedat clar que els atemptats d'ETA perjudiquen al conjunt de l'esquerra abertzale. L'atemptat a Azpeitia, contra l'empresari Inazio Uria, amo d'una empresa que està construint el Tren d'Alta Velocitat (TAV), ha estat una excusa immillorable per al llançament d'una ofensiva contra els ajuntaments d’ANV.

Encara que els regidors i l'alcalde de Azpeitia no van utilitzar la paraula "condemna" contra l'atemptat, van afirmar en un comunicat que la seva "aflicció i tristesa és veritable". Segons Gara, per als sis edils independentistes d’Azpeitia, "són ja massa els anys en els quals el nostre poble, Euskal Herria, duu immers en el sofriment", en un "boig remolí que no ens duu a cap lloc". Aquestes paraules, importantíssimes, reflecteixen que els mètodes d'ETA perden suport dintre de la mateixa esquerra abertzale. En aquest sentit, també va ser notícia important que la plataforma AHT Gelditu! (Parar el TAV!), en la qual participa l'esquerra abertzale, digués que "ens desmarquem de l'atemptat d’Azpeitia i queda clar que el camí que emprem cerca la participació social més àmplia possible, per vies merament pacífiques".

Etxerat, l'organització de familiars de presos, havia organitzat des de feia mesos una manifestació per al 3 de gener a Bilbo a favor dels drets dels presos, sobretot d'aquells que fins i tot estant malalts o havent complert les seves condemnes no els deixen sortir. Com és possible que davant aquest esdeveniment que podria moure a desenes de milers de persones ETA posi una bomba en la EITB (televisió pública basca) de Bilbo tres dies abans? A qui li van fer un regal de reis? Per descomptat no als presos ni als seus drets. En canvi sí ho és per al PNB que surt en totes les pantalles escopint llàgrimes de cocodril.

I cal tornar a dir que la repressió salvatge, les brutals tortures de les últimes setmanes, els segrests policials i la persecució policial no acabaran amb el conflicte nacional d'Euskal Herria. La repressió lluny de solucionar res, empeny a alguns sectors a entrar a ETA.

Reformisme o socialisme

Aprofitant el 30º aniversari de la Constitució, els dirigents de l'esquerra abertzale van plantejar abordar, entre tots els sectors independentistes i socialistes, una reflexió i un debat, amb l'objectiu de "construir una estratègia eficaç per a arribar a un escenari democràtic, que obri les portes a la possibilitat de materialització de totes les opcions polítiques, i per a reforçar el projecte independentista i socialista" i "entenent que només des de la negociació i el diàleg serà possible superar en termes democràtics el conflicte polític".

Però parlar de la democràcia en general oculta la diferència entre la democràcia burgesa i la democràcia obrera. Els dirigents de l'esquerra abertzale haurien de defensar un programa revolucionari, haurien de defensar l'expropiació dels capitalistes, haurien d’aprofitar el gran potencial de la seva base social per a unir, organitzar i mobilitzar al conjunt de la classe obrera basca en la lluita contra la burgesia i els seus representants. Això vol dir que PNB i EA estan en el bàndol dels enemics, no en el de possibles aliats. I no serà la negociació, tal com la plantegen també els dirigents de CCOO i UGT per a aconseguir la pau social, el camí per a acabar amb l'opressió nacional. L'únic camí és la lluita revolucionària dels treballadors i la joventut, la lluita unida dels oprimits per sobre de les nacions, races i religions.

Vaga general a Euskal Herria el 21 de maig

Els sindicats ELA, LAB, ESK, EILAS, EHNE i HIRU han convocat una vaga general per al pròxim 21 de maig a Euskal Herria, al considerar que l'actual situació de crisi econòmica exigeix una resposta contundent que planti cara a la destrucció d'ocupació i al "xantatge patronal".

Des del Corrent Marxista Militant recolzem aquesta vaga general. És la via de la lluita la que hem de prendre els treballadors per a evitar que paguem les conseqüències de la crisi. Aquesta vaga general ha de posar sobre la taula reivindicacions molt concretes vinculant aquelles relacionades amb els drets democràtics amb els drets socials i la defensa dels interessos de la classe obrera enfront de la crisi.

La vaga del 21 de maig ha de tenir continuïtat. CCOO i UGT haurien de convocar també la vaga a Euskal Herria i que fos el primer pas per a la convocatòria d'una vaga general a tot l'Estat.