Davant la falta d'alternativa de CCOO, UGT i USOC, CGT ha d'exigir la nacionalització immediata de l'empresa!

La situació a Nissan ha arribat a un punt crític. L'empresa segueix endavant amb els seus plans de tancament i utilitzen les facilitats concedides pel Govern central per aplicar un ERTO de cara a dur a terme a la pràctica un tancament patronal i sabotejar la vaga indefinida aprovada pels treballadors. Les intencions d'aquests paràsits són absolutament clares: el diari capitalista japonès Nikkei així ho assenyalava, "Nissan tanca a Espanya".

Davant aquest panorama, el divendres 15 de maig els dirigents sindicals de Nissan es reunien amb el conseller de Treball de la Generalitat, Chakir el Homrani (ERC), i denunciaven que "Nissan ha incorregut en un frau de llei i una vulneració flagrant del dret a la vaga" i acordaven un “front comú” de treballadors i administracions “per aconseguir la continuïtat de l'activitat industrial de Nissan".

Sorprenentment, després de denunciar la negativa a reunir-se, l'absència de resposta oficial i constants enganys i incompliments per part de Nissan, el comunicat finalitza assenyalant que queden "a l'espera del 28 de Maig quan es presentin els resultats de Nissan al Japó on s'explicaran els projectes globals" i acaba cridant a la direcció de l'empresa a que “donin la cara” i reprenguin el diàleg. Actuen com si no coneguessin els plans de tancament.

El Comitè d'Empresa ha de deixar de suplicar ajudes i exigir la nacionalització

Hem de ser clars. Si l'estratègia del Comitè d'Empresa i de tots els sindicats presents en el mateix continua per aquest camí serà una recepta acabada per al desastre. En comptes de prendre la iniciativa i respondre amb força a través de l'organització i la lluita amb la major contundència possible, d'exigir la nacionalització, de cridar als treballadors a plantar cara i denunciar amb claredat el que està fent la multinacional -en lloc de tot això- es deixa la iniciativa en mans de Nissan de cara a augmentar encara més els seus beneficis empresarials a costa del que sigui. S'està enviant a la plantilla un missatge de derrota, debilitant la moral i força dels treballadors i sembrant dubtes i desànim en un moment clau.

Els dirigents sindicals han de rectificar i donar un gir de 180°, especialment la CGT que representa l'opció més combativa en el si de l'empresa, i basar-se en l'enorme simpatia i suport que existeix cap a la lluita dels treballadors per exigir al Govern PSOE-UP i a la Generalitat la nacionalització immediata de l'empresa sota control dels treballadors. La nacionalització és l'única alternativa que sí permetria mantenir el 100% dels llocs de treball i garantir el futur de les factories, escometent un pla d'inversions per produir massivament vehicles elèctrics i desenvolupar altres línies de producció rendibles socialment -però que Nissan no està interessada a desenvolupar perquè no li proporciona els beneficis que ells consideren necessaris-.

De fet amb aquesta crisi del coronavirus s'ha demostrat, que la capacitat industrial d'empreses com Nissan pot ser vital per al conjunt de la societat, adaptant-se a fabricar, per exemple, respiradors. Per això mateix aquestes infraestructures no poden ser desmantellades en cap cas i han de ser ocupades immediatament pels treballadors per a evitar-ho.

Estendre la lluita. Avui és Nissan, però demà serà Renault o Seat

La vaga indefinida contra el tancament de Nissan -el qual suposaria la destrucció de 25.000 llocs de treball entre directes i indirectes- ha despertat un suport massiu a la classe obrera de Catalunya i de la resta de l'Estat. Delegats i delegades sindicals i treballadors i treballadores de diferents sectors i empreses, de les comarques directament afectades pel tancament i moltes altres zones, han acudit a la factoria de Montcada i Reixac (que els treballadors mantenen ocupada) o han mostrat per les xarxes socials la seva disposició a mobilitzar-se en solidaritat amb els companys i companyes de Nissan.

Els sindicats amb presència a l'empresa, i especialment CCOO i UGT, han de cridar de forma immediata a tots els seus afiliats i afiliades a estendre la vaga a les empreses auxiliars i proveïdores i Renault, principal aliada de Nissan amb centres productius a l'Estat espanyol. A més, han de convocar ja una vaga de solidaritat en el conjunt del sector automotriu i del metall, començant per Catalunya. Si plantegessin aquest pla de lluita i defensessin la consigna de la nacionalització sota control dels treballadors es trobarien un suport massiu sent perfectament possible obtenir una victòria en aquesta lluita.

No obstant això, les direccions de CCOO i UGT a nivell estatal i a Catalunya estan fent exactament el contrari. Descarten totalment aquesta alternativa. El mateix passa amb els dirigents de les seccions sindicals amb representació a l'empresa (USOC, CCOO, UGT i CGT), que també han renunciat fins al moment a plantejar la nacionalització i un pla de lluita concret i decidit per aconseguir-la. Tota la seva estratègia se centra a demanar més ajudes a fons perdut a les administracions per a convèncer l'empresa perquè segueixi. És a dir: el mateix camí seguit durant els últims anys i que ha conduït al desastre actual.

Cedir al xantatge de Nissan no és cap "alternativa viable"

"El futur de Nissan a Espanya ha de tenir una solució en clau aliança Nissan-Renault-Mitsubishi o no hi haurà solució". Aquesta afirmació, realitzada pel secretari general de CCOO de Catalunya, i ex dirigent sindical de Nissan, Javier Pacheco i el secretari general de la secció sindical de la Factoria de Zona Franca -Miguel Ángel Boiza- en el seu article "Una alternativa viable", publicat el 15 de maig a la Vanguardia, resulta lamentable i demostra fins on porta la renúncia a la mobilització i la defensa d’un sindicalisme del mal menor.

"Què proposem des de CCOO? Impulsar a Barcelona l'estratègia del vehicle elèctric, connectat i autònom de l'aliança (es refereix a l'aliança Nissan-Renault- Mitsubishi). L'empresa ha d'aprofitar que està en una gran metròpoli que és referent mundial de negoci (¡!)” per “ser el centre de la transformació de l'aliança a Europa” i “liderar una reconversió que faci créixer el valor afegit” i “atregui inversions per a l'aliança”. Aquests dirigents sindicals demostren amb aquestes paraules el seu complet abandonament d'un sindicalisme de classe, actuant com a mers gestors o assessors del mercat de Nissan, únicament preocupats per incrementar els beneficis empresarials.

Per a què han servit totes les concessions i "ajudes" a Nissan?

Durant anys el Govern central i la Generalitat (i amb ells els dirigents de CCOO i UGT) han acceptat totes les reconversions, ajustaments i retallades plantejades per Nissan i han concedit totes les ajudes i facilitats exigides per la multinacional. L'argument era exactament el mateix que es planteja ara: "millorar la competitivitat i rendibilitat" i convèncer Nissan que "es comprometés" a desenvolupar noves inversions, fabricar nous models de vehicles i mantenir l'activitat productiva.

Quin ha estat el resultat? Que aquests paràsits s'han omplert les butxaques amb totes aquestes ajudes i concessions mentre -com els propis sindicats reconeixen- els nous models promesos mai arribaven i retallaven la producció de 200.000 vehicles a 40.000, a un 20% de la capacitat productiva, posant l'empresa a la vora de l'abisme.

Fins i tot si, en una hipotètica negociació amb l'empresa (que fins al moment aquesta ni tan sols ha volgut obrir), les administracions i sindicats fessin totes les concessions a l'aliança Nissan-Renault-Mitsubishi, el resultat no seria més que una altra presa de pèl. Farien caixa amb les ajudes a curt termini i exigirien noves reduccions de plantilla i retrocessos en salaris i drets laborals, com ja van fer amb l'ERO imposat fa un any amb suport de la Generalitat.

L'experiència de les reconversions industrials i de moltes altres empreses amenaçades de tancament i acomiadaments massius durant les últimes dècades és molt clara. La posició dels dirigents de CCOO i UGT de renunciar a les nacionalitzacions i buscar la salvació de cada empresa de manera aïllada, mitjançant ajuts públics i concessions per fer-les "competitives", va afeblir la unitat i força dels treballadors, sembrant la divisió i el "campi qui pugui" i facilitant els plans als nostres enemics de classe.

La CGT ha de donar un pas al front. Sí que hi ha alternativa!

Els delegats de CGT a Nissan tenen una enorme responsabilitat en aquest moment crític. Encara que la seva representació és minoritària, una actuació decidida per part seva, plantejant la nacionalització sota control obrer i presentant un pla de mobilitzacions concret per obligar al Govern i la Generalitat a prendre aquesta mesura, actuaria com un revulsiu per al conjunt de la plantilla.

En l'actual context polític i social és més factible obligar amb la lluita al Govern PSOE-UP i al Govern a adoptar aquesta mesura. De fet cal exigir-li, assenyalant que no val amb que es solidaritzin amb les i els treballadors en abstracte, sinó que són necessàries mesures que garanteixin l'ocupació, els salaris i la riquesa que generem les i els treballadors. La classe treballadora ja està vivint en carn pròpia les conseqüències d'aquesta nova crisi, com veiem dia a dia amb les llargues cues de la fam en els barris obrers. Per això mateix, l'única política realista i assenyada per a la classe treballadora passa per tocar els beneficis i la propietat dels capitalistes.