Segueixen les retallades

En el document enviat a Brussel·les amb els comptes per 2017 el PP es compromet a contenir les pensions per quart any consecutiu, aplicant la "pujada" mínima que permet la llei (0,25%). Les retribucions dels empleats públics passarien del 11% del PIB el 2016 al 10,6% el 2017. Les prestacions per desocupació de 18.800 milions a 16.600 milions. En general, la despesa pública cauria del 42,4% el 2016 al 41,3 el 2017. Tot això després d'arrossegar un lustre de dures retallades. Mentrestant, el pagament d'interessos del deute serà de 30.700 milions, un robatori a les arques públiques que es ve produint any rere any, ja que la major part d'aquesta quantia va directament a les butxaques de la banca.

 

Pel que es coneix fins al moment, el pressupost també preveu un augment d'impostos sobre el consum i una altra ronda de privatitzacions d'empreses o participacions estatals, defensades públicament ja pels ministres d'Economia i de Foment, entre elles la rendibilíssima Societat Estatal de Loteria i Apostes de l'Estat (SELAE). La venda d'empreses públiques rendibles no suposen un "ingrés" per a l'Estat sinó que suposa que  l'Estat deixi de percebre-(1.800 milions d'euros anuals aproximadament en el cas de SELAE) en benefici del sector privat. Una vegada més queda al descobert el cinisme de la dreta i la seva peculiar forma “d’equilibrar" els comptes públics: omplint la butxaca d'uns quants amiguets a costa d'empobrir la majoria.

 

Aquestes retallades agreugen encara més una dramàtica situació social en què la pobresa provocada per la desocupació crònica, la precarietat i la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris està cada vegada més estesa. Segons dades de l'INE, els treballadors han perdut el 11% del seu poder adquisitiu des de l'inici de la crisi. Gairebé 3,7 milions de treballadors cobren menys de 300 euros al mes, quatre de cada deu jubilats sobreviuen amb menys del SMI. Entre 2009 i 2015, les elèctriques van deixar sense llum més de 7,3 milions de llars. En aquest mateix període Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa i EDP es van embutxacar 46.926.000 d'euros.

 

Es concreta la gran coalició PP-PSOE

S'ha fet molt de bombo del recent acord PP-PSOE sobre l'augment de l'SMI i el sostre de despesa de les autonomies. Que es presenti com un gran avanç un salari mínim de 700 euros al mes és un insult, ningú no pot viure dignament amb aquesta quantitat. A més, pel que fa als pressupostos autonòmics volen fer-nos creure que una diferència d'un ridícul 0,1 punt percentual entre l'objectiu de dèficit exigit inicialment pel govern (0,5%) i l'acord assolit (0,6%) tindrà un efecte miraculós, transformant retallades en un exuberant despesa social.

 

El PSOE intenta utilitzar aquestes engrunes per justificar una reducció del sostre de despesa de 2017 en 5.000 milions d'euros, és a dir, a canvi que el PP pugui seguir retallant a tort i a dret. Els colpistes de Ferraz es converteixen així en còmplices i executors de les retallades del PP, donant-li un valuós suport polític a Rajoy sense que hagi variat gens ni mica els eixos fonamentals de la seva política. El govern del PP és un govern feble. Però en comptes d'aprofitar aquesta debilitat per assestar un cop definitiu a la dreta, a la seva política repressiva i de retallades, la direcció del PSOE torna a situar-se del costat dels capitalistes i contra els interessos de les famílies treballadores. Com ja hem explicat, estem davant d'una gran coalició PP-PSOE de facto.

 

La crisi del PSOE segueix aprofundint-se. La gestora està maniobrant per evitar la celebració de primàries i d'un congrés a curt termini, i està disposada a escindir o destruir el partit abans de donar la més mínima oportunitat a la base del PSOE de canviar l'actual orientació política. La escabetxada pública contra Pedro Sánchez en l'històric Comitè Federal l'1 d'octubre -i les sancions posteriors als díscols- demostra la seva total falta d'escrúpols. La gestora, ajudada i emparada pel poder econòmic, estatal i mediàtic, i conscient del seu paper de guardiana de l'estabilitat capitalista, actua amb decisió i desvergonyiment, sense importar-li el seu total divorci amb les bases i el seu descrèdit social, que segueix aprofundint segons assenyalen les últimes enquestes (el 48% dels votants socialistes consideren la falta de credibilitat del partit el seu principal problema).

 


En el seu primer acte amb la militància Pedro Sánchez, es va encarar amb la gestora llançant-li un missatge: "El vostre temps acabat". Va dir que els afiliats volen "votar en unes primàries i en un Congrés Federal"; va defensar "l'autonomia del PSOE davant els poders econòmics", "un PSOE d'esquerres i no en posició subalterna al PP" i que "reconegui la realitat plurinacional d'aquest país". Però les paraules han d'anar acompanyades d'una actuació pràctica i d'un programa coherents. A Euskadi, el PSE, dirigit per sectors afins a Pedro Sánchez, ha arribat a un acord amb el PNB que inclou la participació en el govern basc. No obstant això, el PNB, igual que el PP i l'antiga CiU, són partits burgesos completament compromesos amb les retallades socials. Això no és coherent amb un PSOE d'esquerres i disposat a fer front als poders econòmics. El reconeixement d'Euskadi com a nació i el dret a decidir, si efectivament es concretés, seria un pas molt positiu. Però el camí per aconseguir-ho no vindrà de l'acord amb la burgesia basca, com estem veient a Catalunya. Si el sector que encapçala Pedro Sánchez vol donar una batalla seriosa i conseqüent, la rectificació haurà de ser molt més profunda que la feta fins al moment.

 

La lluita és l'únic camí

L'única forma de fer front a la política de retallades del PP i dels seus ajudants -la direcció del PSOE i Ciutadans- és amb la mobilització al carrer. La retirada de les revàlides franquistes ho demostra. Aquesta importantíssima conquesta es deu única i exclusivament a la lluita estudiantil, al Sindicat d'Estudiants, a la Marea Verda, a l'energia i al compromís de centenars de milers de professors, pares i estudiants que han sostingut la lluita per l'educació pública durant anys . Aquest exemple, així com les multitudinàries protestes a Andalusia contra la política sanitària de la Junta d'Andalusia de Susana Díaz, són fets que tornen a confirmar que existeix la força i la voluntat de lluitar.

 

CCOO i UGT han convocat a totes les ciutats mobilitzacions el 15 de desembre i una manifestació a Madrid el diumenge 18. La intenció de Toxo i Álvarez és convèncer al govern del PP que els doni alguna engruna amb la qual seguir justificant la seva lamentable política d’acords i pau social. Esquerra Revolucionària participarà en aquestes mobilitzacions, però per dir ja n'hi ha prou de pau social! Oposar-se a les retallades del PP, avalats pel PSOE, exigeix la convocatòria d'una vaga general de 24 hores, tal com ha proposat el líder de Podem Pablo Iglesias. Efectivament, aquest el camí. La tasca fonamental en aquests moments és desplaçar l'acció de l'esquerra militant cap al terreny de la mobilització.

 

Uneix-te a Esquerra Revolucionària!


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA