Fora el govern del PP!

Els pensionistes s'han posat en peu de guerra. El 22 de Febrer centenars de milers van tornar a sortir als carrers de tot l'Estat en defensa d'unes pensions dignes. Des d'Esquerra Revolucionària fem una crida a participar massivament en les manifestacions convocades per la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions el dissabte 17 de Març a tots els treballadors i treballadores, pensionistes i al jovent, que també patim les retallades, l'atur i la precarietat a què ens aboca aquest sistema.

Igual que va passar amb el 15M o les marees ciutadanes, es tracta d'un moviment que sorgeix des de baix trencant amb la pau social imposada artificialment per uns dirigents sindicals més preocupats per mantenir l'estabilitat econòmica i política del sistema capitalista, i donar pilotes d'oxigen a Rajoy, que per la defensa dels més oprimits.

La indignació dels pensionistes està més que justificada. El detonant de la mobilització ha estat l'aprovació per part del govern del PP, per cinquè any consecutiu, d'una escandalosa i ridícula "pujada" del 0,25% de les pensions, aprofundint en la pèrdua de poder adquisitiu d'un dels sectors més empobrits de la població. Els escassos dos euros que suposa aquesta pujada contrasten clarament amb la pujada del 12% del preu de la llum o del 10% del gas.

Tot i així, la ministra de Treball, Fátima Báñez, té la pocavergonya d'afirmar que els pensionistes tenen ara més poder adquisitiu que abans de la crisi. El governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, ha tingut la barra de dir que els jubilats estan millor del que sembla ja que tenen "cases en propietat", i que això s'hauria de tenir en compte en el càlcul de les pensions. Però la realitat és tossuda: dels 9 milions de pensionistes, més del 50% cobren menys del SMI, el 38% viu sota el llindar de la pobresa i hi ha un 34% de famílies l’únic ingrés de les quals són les pensions. A més a més, el mateix FMI estima que els nous jubilats perdran un 30% de la seva capacitat adquisitiva.

Indubtablement, darrere de la força d'aquesta mobilització hi ha la percepció que el govern del PP ha dilapidat la "guardiola de les pensions" -el Fons de Reserva compta amb una mica més de 8.000 milions dels 66.815 que va arribar a tenir en 2011- per fer front al rescat de la banca o de les autopistes. I també que aquest govern de corruptes al servei del sector financer té en la seva agenda com a objectiu central la destrucció del sistema públic de pensions.

Les provocadores declaracions de Celia Villalobos, presidenta de la comissió de seguiment del Pacte de Toledo, recomanant als joves que "estalvien dos euros al mes" i advertint als majors de 45 anys que vagin amb compte i "es preocupin per l'estalvi" tenen un sentit molt clar: les pensions públiques no es poden garantir. En aquesta línia, el 9 de Febrer, el Govern va aprovar noves mesures per incentivar els plans de pensions privats. Efectivament, després de la privatització de l'educació, de la sanitat o de la dependència, ara li arriba el torn a les pensions públiques.

Els pensionistes estan marcant el camí: l'únic possible, el de la mobilització, com més contundent i massiva millor. Cap dels drets socials que tenim s'ha aconseguit sense lluita. A més, la lluita per unes pensions dignes és, sobretot, una lluita per les futures generacions. Aquest és el camí! Cal ampliar la protesta als carrers sumant a cada vegada més sectors, ampliant la plataforma reivindicativa amb l'exigència de no més precarietat, per una treball digne, accés a l'habitatge, sanitat i educació públiques de qualitat, la fi de la repressió de els drets democràtics, i preparar les condicions per organitzar una gran vaga general.

Derogació de les reformes de pensions del PSOE i PP. Restablir la jubilació ordinària als 65 anys.

Revaloració automàtica de les pensions en relació a l'IPC real. Recuperació del que havia perdut des de 2011.

No a la privatització del sistema públic de pensions. Per una pensió mínima de 1.100 euros. No a la bretxa de gènere en les pensions.

Prou retallades socials. Prohibició dels desnonaments per llei.

Derogació de les contrareformes laborals. Per un treball i unes pensions dignes!

Consulta aquí les mobilitzacions del 17M a tot l’Estat


Militant