Són les vostres guerres, són els nostres morts!
A la tarda del dissabte 26 d'agost, ja deu després dies del terrible atemptat terrorista a les Rambles de Barcelona i a Cambrils, mig milió de persones vam omplir carrers de la ciutat per mostrar el nostre rebuig i condemna al terrorisme gihadista i la nostra solidaritat amb les víctimes. Però aquesta manifestació no va respondre a les expectatives del govern del PP, de la monarquia i dels mitjans de comunicació capitalistes. Centenars de milers de joves i treballadors van revelar amb els seus cartells fets a mà, amb els seus crits i amb la seva indignació un missatge molt més profund i rotund que el que resava la pancarta de capçalera "No tinc per" (no tenim por). Els esbroncades a Rajoy, al rei i la denúncia de les guerres a l'Orient Mitjà, dels milionaris contractes armamentístics signats pel govern del PP amb règims com el de l'Aràbia Saudita, i el paper que en tots aquests assumptes juga Felip VI, van posar el to a aquesta marxa massiva.
Diferents representants del cos de bombers, metges, comerciants, taxistes i treballadors socials van obrir la manifestació davant les enormes ovacions dels assistents en reconeixement i agraïment per la seva entrega i ajuda desinteressada i solidària amb les víctimes i tots els que van necessitar del seu suport en els moments posteriors a l'atac. Una calor sincer i emocionant amb els que es van jugar la seva pròpia vida per ajudar els seus iguals, a gent corrent i innocent.
Aquesta vibrant acollida res a veure va tenir amb el que va succeir quan el Rei Felip VI i el president Rajoy van fer la seva aparició en la manifestació que els va rebre amb una gran xiulada, esbroncades, amb crits de fora, fora! i amb cartells i pancartes que denunciaven amb claredat la seva hipocresia, la dels qui mercadegen i trafiquen amb la vida de persones innocents per al seu propi benefici. Fotos del Rei en les seves reunions amb alts dirigents de l'Aràbia Saudita, pancartes gegantines que omplien tot l'ample de la calçada juntament amb altres més petites, casolanes, i cartells fets a mà: "Felip qui vol la pau no trafica amb armes", "Les seves guerres els nostres morts", "Imagina un país qui no vengui armes", "Felip VI i govern espanyol còmplices del comerç d'armes ".
Per molt que els grans mitjans de comunicació s'hagin emprat a fons en els primers moments per ocultar el que estava succeint o almenys restar-li importància, i ja quan això no era possible denunciar-ho com un "boicot" de l'independentisme al que se suposava era una manifestació "unitària" contra el terrorisme, la veritat és que la mobilització d'ahir a Barcelona va demostrar que els joves i treballadors a Catalunya estan fermament contra la violència gihadista i el fanatisme, però també saben perfectament per què avui hem d'enfrontar aquests terribles assassinats. Saben que cada dia a l'Orient Mitjà, a l'Iraq, a l'Afganistan, a Síria, al Iemen... moren assassinats nens, dones i homes innocents per guerres de rapinya que els governs occidentals promouen. Saben que darrere d'aquestes guerres hi ha interessos econòmics de persones amb noms i cognoms, les vides no tenen res a veure amb les nostres. Saben que és hipòcrita condemnar el terrorisme i demanar la pau mentre es venen armes a governs com el saudita, que financen a Daesh. Saben que Rajoy i Felipe VI representen això i per això no els volen en la manifestació.
El president de la Generalitat, Puigdemont, va tenir l'oportunitat de passar més desapercebut i fins i tot de poder aparèixer com una certa "oposició" a Rajoy i al Rei per la repressió desfermada des de les institucions de l'estat contra el Procès i el referèndum del proper 1 de octubre. Quan va fer ús de la paraula davant els mitjans ho va fer per referir-se a la campanya que molts mitjans i dirigents del PP han fet després de l'atemptat, utilitzant com a excusa per atacar el dret a decidir dels catalans. Per descomptat que aquesta campanya ha estat completament vergonyosa i que el dret a decidir del poble de Catalunya és legítim, cal defensar-lo i per descomptat no té res a veure amb el terrorisme gihadista. Però per molt que s'amagui utilitzant el sentiment de milions de catalans que defensen el seu dret a decidir, Puigdemont no pot ocultar aquí la seva gran oportunisme i hipocresia: ell i els seus no tenen problemes amb les guerres imperialistes, amb l'Europa del gran capital, amb els negocis del Rei amb l'Aràbia Saudita, amb els acords signats amb el règim d'Erdogan per expulsar els refugiats de la frontera europea, com tampoc els té amb les retallades a la sanitat o a l'educació de Rajoy, ni amb la Llei Mordassa, ni amb les batudes racistes, ni amb els desnonaments. El govern de la Generalitat aplica les mateixes receptes, punt per punt, que el PP en el govern central, defensen el mateix sistema capitalista i les mateixes receptes neoliberals que condemna a la majoria.
Les vostres guerres, els nostres morts
La campanya mediàtica i política dels últims dies per evitar que això pogués veure a la manifestació d'ahir ha estat intensa i lamentable. Recordaven molts mitjans de comunicació que és la primera vegada que Felip VI va a una manifestació com a monarca, però que havia estat en una altra: la de repulsa als atemptats de l'11M a Madrid l'any 2004. Efectivament, tots ens recordem d'allò i és impossible que no se'ns vingui al cap en aquests dies. Va ser tota una experiència en molts sentits. La resposta de centenars de milers de persones que sense por van prendre els carrers per denunciar les guerres imperialistes, per lluitar contra el terrorisme i per assenyalar als responsables va ser impressionant. Tot allò va respondre amb rotunditat als que volien ocultar les seves responsabilitats amb crides a la "unitat", al·legant que en moments així cal deixar banderes i ideologies a un costat. Exactament igual que hem escoltat aquests dies de boca dels dirigents del PP o de Ciutadans. Però ja no enganyen a ningú. No som iguals. Uns pocs privilegiats fan negocis, mentre altres, gent normal i corrent, treballadora, enterren els seus fills, germans, amics.
La resposta dels que van omplir els carrers de Barcelona va ser rotunda pel que fa a un altre dels aspectes que la dreta ha intentat atiar i explotar aquests dies: el racisme i la xenofòbia. Les proclames contra la islamofòbia, contra el racisme i en suport als refugiats també van ser una nota destacada de la mobilització que culminava així una setmana en què a Cambrils, Barcelona i tot Catalunya s'han celebrat multitud d'accions d'associacions i col·lectius socials, antiracistes i de musulmans per condemnar l'atac terrorista, que han estat acompanyats per milers de treballadors i les seves famílies.
Totes aquestes experiències són sens dubte una gran demostració del profund rebuig generalitzat a les polítiques de dretes del PP, no només en la seva política exterior, sinó en la seva essència: atacar els drets de la majoria perquè els de sempre s'omplin les butxaques, dividir-nos als que som iguals amb racisme, amb espanyolisme franquista ... i fer-ho a qualsevol preu. El que va succeir ahir a Barcelona revela que aquest rebuig no és només cap a Rajoy i el seu govern sinó cap a tots aquells que defensen i representen aquest sistema social que no és més que barbàrie per a la majoria.
