Contra la seva repressió organitzem la resposta als carrers

El 12 de juny, després de 4 mesos de farsa judicial —mentides i atacs dels fiscals i l’acusació particular de Vox, assetjament i amenaces del tribunal a la defensa i els seus testimonis— quedava vist per sentència el judici de l’1-O. El veredicte fou escrit fa temps i tindrà un únic objectiu: escarmentar el poble de Catalunya per desafiar el règim del 78 i la “España una, grande y libre”.

El règim del 78 trepitja els nostres drets democràtics

El final del judici ha coincidit amb nous atacs a drets democràtics fonamentals com la suspensió de l’acta de diputats o senadors als presos polítics escollits en les eleccions generals o la decisió d’impedir a Puigdemont, Comín i Junqueras prendre possessió dels seus escons en el parlament europeu.

Un cop més, el règim del 78, els seus jutges i aparell estatal, trepitgen el dret a sufragi de milions de persones, impedint que els candidats més votats a Catalunya prenguin possessió. Al mateix temps, utilitza al Tribunal Suprem per impedir l’exhumació de la mòmia de Franco del Valle de los Caídos argumentant que era Cap de l’Estat des d’octubre del 36. En plena guerra civil! Aquell mateix dia, la seva Fiscalia acusava als processats de l’1-O d’executar un cop d’estat per organitzar un referèndum democràtic. Amb això demostren qui són i quines idees defensen, fent honor a la seva condició d’hereus directes del franquisme.

Aquestes actuacions judicials compten amb el suport entusiasta de la ­dreta espanyolista: PP, Cs i Vox. Però la complicitat del govern de Pedro Sánchez també és evident. Els dirigents del PSOE van donar suport el 155 i segueixen actuant com els més ferms defensors del règim monàrquic i la “sagrada unidad de España”. La Fiscalia i la Advocacia de l’Estat, ambdues dependents del govern del PSOE, mantenen els càrrecs proposats pels fiscals del PP i sol·liciten unes penes que han escandalitzat a juristes del món sencer.

Ni un sol pacte amb els defensors del 155 ni amb la dreta espanyolista!

Pel que respecta als dirigents d’Unidas Podemos i Catalunya en Comú, la seva actuació està sent vergonyosa. Després d’abandonar fa temps la mobilització als carrers, estan subordinant-se al PSOE-PSC en tots els aspectes fonamentals. Un exemple escandalós és la decisió de BCN Comú i Ada Colau de mantenir l’alcaldia de Barcelona recolzant-se en el PSC i un reaccionari espanyolista com Valls.

A més de defraudar desenes de milers dels seus votants, aquests dirigents estan actuant com a instruments de l’estratègia de la burgesia i el nacionalisme espanyolista. El propi Valls li digué a Colau clarament: “La felicito. El més important era evitar que Barcelona tingués un alcalde independentista, amb un candidat que anuncià que posaria la ciutat al servei de la causa d’una república inexistent. Per això la hem votat, senyora Colau”.

Els sectors de la burgesia espanyola i catalana als que està vinculat Valls saben que una sentència de l’1-O condemnatòria provocarà una resposta massiva. Un govern municipal amb ERC al capdamunt podria animar aquesta resposta, sobretot, per l’enorme pressió social que tindria i empès per la mobilització de les masses.

No a les retallades del Govern de JxCat i ERC! Per una república socialista catalana!

Els resultats del 28A i el 26M expressaren el rebuig de la immensa majoria de la població catalana a la repressió i la seva exigència de llibertat per als presos polítics i de construcció de la república de l’1-O. Per primera vegada, una força que es declara independentista i d’esquerres, ERC, guanyà les generals i municipals a Catalunya.

Aquest resultat també reflecteix el creixement de l’ala esquerra dins de l’independentisme enfront al minoritari sector de dretes. Així ho vàrem veure també durant l’últim any, amb la xiulada a Torra l’1 d’Octubre de 2018 per la seva renúncia a la república i la repressió dels Mossos contra mobilitzacions dels CDRs, de les bases independentistes i el moviment antifeixista; l’ultimàtum al Govern dels dirigents d’ANC —pressionats per les seves bases—, les vagues generals convocades per CSC-Intersindical o les mobilitzacions de funcionaris, metges, professors i estudiants contra les retallades i polítiques privatitzadores de la Generalitat.

Tant aquestes mobilitzacions com els resultats electorals demostren que milions de persones a Catalunya volem que continuï la lluita per la república i que serveixi per construir una república dels treballadors i el poble que acabi amb les retallades, desnonaments i precarietat i signifiqui ocupació, educació i sanitat públiques de qualitat. En lloc de respondre a aquesta exigència els dirigents d’ERC —en coalició amb JxCat i PDeCAT— intenten tornar a l’autonomisme i estan aplicant una política des del Govern que significa retallades, privatitzacions i retrocessos per als treballadors.

No s’acabarà amb la repressió ni s’assolirà la república fent aliances amb la dreta catalanista per aplicar aquestes polítiques, ni abandonant la mobilització als carrers per negociar “sense condicions” amb el PSOE. Per aconseguir la república del poble és necessari dotar la nostra lluita d’un programa socialista, que permeti que tots aquells treballadors que desconfien del Procés pel paper dirigent del PDeCAT i les seves polítiques de retallades vegin la lluita per la república també com a seva, per acabar amb qualsevol tipus d’opressió i resoldre els seus problemes.

Per la llibertat dels presos, preparar un nou 3-O

Els dirigents de JxCat i ERC esperen un indult o la rebaixa de penes del PSOE a canvi de renunciar a la República. Però Sánchez ja ha deixat clar que mai acceptarà el dret d’autodeterminació ni s’enfrontarà al nacionalisme espanyolista. Com demostra la recent sentència de La Manada, l’únic que pot derrotar aquest sistema judicial i aparell estatal reaccionaris és la mobilització massiva i continuada als carrers.

Per conquerir la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats i avançar cap a la república s’ha de paralitzar Catalunya amb una vaga general massiva com la del 3-O. Aquesta vaga general necessita anar unida a un pla que asseguri la seva continuïtat, estenent i fent cada cop més forta la mobilització als carrers i així vèncer.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA