Aturem l’extrema dreta i la repressió franquista!

El passat dissabte 16 de març més de 120.000 persones vam inundar el Paseo del Prado de Madrid, en una manifestació històrica del moviment d’alliberament nacional a la capital de l’Estat espanyol. Al desplaçament des de Catalunya de desenes de milers de treballadors/es, pensionistes i famílies s’hi van sumar milers de companys/es de lluita de Madrid, Andalusia, Galicia i Euskal Herria, entre d’altres, amb els quals ens vam mobilitzar braç a braç. Aquesta nova demostració de força expressa la correlació favorable per impulsar la lluita contra el règim capitalista del 78 i per la República catalana dels treballadors/es i el jovent. La gran manifestació del 16M va ridiculitzar la concentració espanyolista del bloc reaccionari de PP, Cs i Vox del 10F a Colón, i de ben segur va remoure els budells de Casado, Rivera i Abascal.

El règim del 78 en crisi: tombem-lo!

El judici de l’1-O segueix avançant. El relat farsa segueix prenent la forma que desitgen l’alta prefectura de l’Estat i els capitalistes per condemnar per rebel•lió a almenys alguns dels presos polítics, procurant alliçonar així el poble de Catalunya i bloquejar les aspiracions profundes de canvi social i econòmic.

El final de la legislatura de Pedro Sánchez i l’avançament electoral reflecteix la completa inestabilitat que corroeix el règim del 78. Una de les seves principals característiques és la dificultat que troba la classe dominant per formar un govern durador i sòlid, que mantingui i aprofundeixi les polítiques contra la classe treballadora i, al mateix temps, sigui capaç de frenar les seves lluites, i que evidentment no concedeixi cap baló d’oxigen al moviment d’alliberament nacional de Catalunya.

Eleccions 28A: No passaran!

Els resultats de les Eleccions andaluses i particularment l’ascens de Vox ha recordat a amplis sectors de la classe obrera i el jovent que allò que s’ha vist a altres països d’Europa es pot repetir aquí. Per a milers de famílies treballadores la pregunta és molt concreta: podem permetre que la dreta s’alci amb el triomf? L’arribada del Bloc reaccionari a La Moncloa equivaldria a, de nou, l’aplicació immediata de l’Article 155 de la Constitució espanyola, l’eliminació de facto de l’autonomia catalana i una ofensiva neofranquista encara més forta contra els drets democràtics més bàsics com d’associació, manifestació i llibertat d’expressió. No podem permetre-ho! Hem de derrotar a les urnes el bloc reaccionari!

Existeixen factors poderosos per pensar que el pròxim 28 d’abril la mobilització de l’esquerra es farà visible amb força. Si aquesta hipòtesi es materialitza, la recuperació electoral del PSOE agrupant el “vot útil” és molt probable entre amplis sectors de la classe treballadora. Tenint en compte a més la crisi que travessa Podem, una part gens menyspreable dels seus vots poden retornar a la socialdemocràcia tradicional. Fins i tot a Catalunya podríem apreciar aquesta dinàmica, amb una recuperació del vot al PSC que, tot i el seu paper nefast de suport al 155, pot veure’s com el “mal menor” per una part de treballadors/es que veuen ara amb més claredat el caràcter reaccionari de Ciutadans o expressen desencant amb la direcció de Podem per la seva adaptació al sistema, la supeditació al PSOE, el respecte a la legalitat injusta i la conversió completa en la socialdemocràcia clàssica. Molts treballadors i treballadores, davant el perill que suposa l’ascens del bloc de la dreta, escolliran —com en altres ocasions ha succeït—, l’original (PSOE-PSC), en lloc de la còpia (Podem), per frenar-lo.

Pel que fa a ERC, ha anunciat un acord d’acció conjunta al Congrés i al Senat amb EH Bildu, la presentació del qual ha destacat pel seu discurs contra l’extrema dreta i les retallades i per l’autodeterminació i la llibertat dels presos polítics. A pesar que, per una banda, ERC participa en un Govern que segueix aplicant retallades socials i manté una posició tíbia quant a impulsar la lluita als carrers per la república catalana i, per una altra banda, EH Bildu ha centrat la seva atenció en les institucions i deixat de banda la mobilització als carrers i arribant fins i tot a depositar esperances de canvi sobre la base d’arribar a acords i pactes amb el PNB, ERC pot canalitzar una part rellevant del vot d’esquerres arribant fins i tot, com assenyalen diverses enquestes, a superar a JxCat.

Un altre dels aspectes a destacar és la profunda crisi de la dreta nacionalista catalana, el PDeCAT; els pronòstics presentant-se en solitari eren devastadors i s’ha imposat el criteri de Puigdemont d’integrar el PDeCAT dins JxCat, tot marginant la gran majoria de la seva direcció. L’aposta consta en situar en els primers llocs a presos polítics per presentar JxCat com una candidatura combativa en defensa del dret d’autodeterminació i la República catalana, procurant allunyant-se de la direcció del PDeCAT i les seves maniobres per arribar a un acord amb l’Estat en el marc de l’autonomisme i la seva herència de retallades i polítiques antisocials. El vot a JxCAT no serà un vot homogeni de dretes, ni molt menys, sinó que un alt percentatge expressarà un rebuig a la dreta espanyolista i la repressió franquista i la voluntat de complir el mandat de l’1-O.

La lluita als carrers és l’únic camí! Per la República dels treballadors i el jovent!

Milersd’activistesindependentistes i treballadors/es i estudiants que impulsen la lluita contra la repressió franquista i per la República veuen amb claredat la necessitat de, en primer lloc, disposar d’una candidatura pel 28A més combativa compromesa amb el mandat de l’1-O i també trobar la solidaritat activa i estendre la lluita contra el règim del 78 a altres zones de l’Estat, com expressa l’aparició de Front Republicà i, en segon lloc, construir una alternativa sindical a l’esquerra, com reflecteix el creixement vertiginós de la Intersindical-CSC en les eleccions sindicals del sector públic i l’enorme reforçament de USTEC-STEs com a sindicat majoritari a l’educació pública, els dos sindicats que han aparegut amb la postura més combativa en els darrers mesos.

Des d’Esquerra Revolucionària contribuirem amb totes les nostres forces a la derrota del Bloc Reaccionari de PP, Cs i Vox. Però alhora, és clau comprendre que l’actual crisi de Podem i els Comuns, ideològica i de projecte polític, subratlla una idea central: amb votar no n’hi ha prou. Per derrotar la dreta a les urnes i defensar els interessos dels treballadors/es, el jovent i tots els que patim les conseqüències dramàtiques de la crisi capitalista i les retallades, és necessari continuar amb la mobilització massiva als carrers i construir una esquerra de combat, fortament arrelada en el moviment obrer i els sindicats de classe, als centres d’estudi i en els moviment socials.

La celebració d’aquestes eleccions no poden suposar un fre a la lluita per la República catalana dels treballadors/es i el jovent, sinó tot el contrari! Oriol Junqueras s’equivoca greument quan diu que no hi ha força per aconseguir la República i que cal buscar ajut en els governs capitalistes d’Europa. Defensant una República catalana socialista sense retallades ni desnonaments, sense sentències masclistes, sense contrareformes laborals, agermanada amb els oprimits i oprimides de la resta de l’Estat, augmentaríem el suport dels pobles integrats en l’Estat espanyol, no només a través de la solidaritat contra la repressió del dret d’autodeterminació, sinó també amb la seva participació activa en la lluita contra la monarquia i el règim del 78.

Ésl’hora de construir una alternativa republicana, socialista i revolucionària, a Catalunya i a totl’Estat. No hi ha temps a perdre. Uneix-te a Esquerra Revolucionària!


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA