Continuem la lluita per la república dels treballadors i el poble!

Llibertat presos polítics ja!

El passat 2 de novembre la Fiscalia General i l'Advocacia de l'Estat presentaven les penes que sol·licitaran per als presos polítics empresonats per haver organitzat el referèndum l'1 d'octubre de 2017.

La Fiscalia manté l'acusació de rebel·lió fabricada per l'ex-fiscal Maza i els jutges Lamela i Llarena, sol·licitant 25 anys de presó i altres tants d'inhabilitació per exercir càrrecs públics a Oriol Junqueras, 17 anys de presó a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez i penes d'entre 16 i 7 anys de presó i inhabilitació per a la resta d'encausats. L'Advocacia parla de delicte de sedició i no de rebel·lió, rebaixant les penes a la meitat però, sumant l'acusació que també presenta per malversació de fons públics, els anys de presó podrien ser els mateixos.

Persecució judicial a l'independentisme i a l'esquerra que lluita

Amb aquesta decisió l'aparell de l'Estat vol, al més pur estil del Tribunal d'Ordre Públic franquista, donar un dur escarment al moviment d'alliberament nacional català. Un cop més, es revela el caràcter profundament antidemocràtic i repressiu del règim del 78 heretat de la dictadura, capaç d'acusar de terrorisme als CDR, a cantants de rap, o als joves d'Altsasu per una baralla de bar, però que no considera terrorista a Manuel Murillo, el franctirador feixista (i condecorat al febrer d'aquest any per l'Associació d'Amics de la Guàrdia Civil) que planejava assassinar Pedro Sánchez.

Un sistema judicial despietat quan executa els desnonaments o reprimeix als que lluitem per la república o participem a moviments socials, però es mostra enormement "comprensiu" amb els banquers, els violadors de la Manada o els feixistes de Vox, a qui el Suprem permetrà actuar com a acusació particular en el judici de l'1-O desestimant la sol·licitud dels advocats defensors perquè fossin apartats del mateix.

La fiscal general del PSOE avala l'estratègia repressiva del PP i Cs

La Fiscalia designada pel PSOE, fa seus els mateixos arguments que van utilitzar els fiscals generals designats per PP i Cs per a obrir una causa general contra l'independentisme i deslligar la persecució política que tots coneixem. La participació de milions de persones en el referèndum democràtic de l'1-O és considerada delicte i tipificada sota la mateixa acusació que el cop d'Estat feixista del 23 de febrer del 1981.

L'Advocacia de l'Estat rebaixa el to en la forma però mantenint el fons: els que ens mobilitzem pacíficament i patim els cops de porra que van deixar més de 1.000 ferits l'1-O a Catalunya, som culpables de provocar aldarulls i violència, mentre, els guàrdies civils i policies responsables d'aquestes brutals agressions, són tractats com a "defensors de la Constitució" i víctimes. El món a l'inrevés.

Aquests "arguments" han estat considerats escandalosos i antidemocràtics per juristes de tota Europa. Així, després de conèixer-se la sol•licitud de penes, més de 300 de catedràtics i professors de Dret Penal de diferents universitats espanyoles, van signar un manifest rebutjant les acusacions que s'aboquen contra els acusats i demanant la seva llibertat. Al seu torn l'Audiència de Barcelona fa poc qüestionava l'ús de la força per policies i guàrdia civils l'1-O.

El Govern del PSOE prefereix plegar-se a les pressions de la dreta, la monarquia i els sectors més reaccionaris de l'aparell de l'Estat a escoltar la veu dels milions de persones que estem prenent els carrers exigint llibertat per als presos polítics i respecte pels drets democràtics.

Organitzem la resposta als carrers

Després gestos totalment insuficients, com apropar els presos polítics catalans a Catalunya, Pedro Sánchez ja va deixar clares les seves intencions quan va afirmar que el dret a l’autodeterminació estaria fora de qualsevol diàleg sobre Catalunya. Amb això, el Govern del PSOE dóna ales a l'espanyolisme més reaccionari. Els feixistes de Vox ja han demanat penes majors. Casado i Rivera competeixen per veure qui arriba més lluny en la seva campanya d'espanyolisme i catalanofòbia.

Tot i que els dirigents de Unidos Podemos han criticat les penes sol•licitades, és intolerable que segueixin renunciant a la mobilització al carrer i actuant com a ministres sense cartera del Govern de Sánchez. Davant la indignació existent a Catalunya, Ada Colau i altres dirigents de Catalunya a Comú han estat una mica més durs en les seves crítiques, encara que segueixen sense defensar que es porti endavant el mandat de l'1 d'octubre i rebutgen les mobilitzacions de masses per una república catalana dels treballadors i el poble.

Això mateix és vàlid també per al Govern i els líders d'ERC i PDeCAT. Milions de persones a Catalunya comencen a estar fartes de discursos i promeses mentre a la pràctica se les intenta enviar a casa per a negociar a les seves esques i aconseguir col·locar la república al bagul dels records.

Només hi ha una manera de derrotar la repressió, aconseguir la llibertat dels presos polítics i la tornada dels exiliats i fer realitat la república: recuperar la mobilització massiva als carrers. És imprescindible aixecar un pla de lluita que inclogui una vaga general per a l'alliberament immediat dels presos polítics i el reconeixement de la república, com a part d'una estratègia d'accions massives i continuades fins a aconseguir aquests objectius.

Al costat d'això cal desplaçar de la direcció del moviment a la dreta catalanista i als líders que ja han declarat que sense pacte amb l'Estat no hi ha res a fer.

La CUP, els CDR, les bases de ANC i Òmnium, sindicats combatius, col·lectius feministes, organitzacions estudiantils com el Sindicat d’Estudiants, SEPC i Universitats per la República, hem d'organitzar un front únic de lluita per a defensar un programa socialista per a acabar amb els salaris de misèria , la precarietat, les retallades i els desnonaments, combatent el masclisme i totes les formes d'opressió i discriminació de gènere, classe o raça, i fer així realitat la república catalana dels treballadors i el poble.