La decisió dels tribunals de Justícia, seguint les instruccions del PP i l'aparell de l'Estat espanyol, de negar a Jordi Sànchez el seu dret a assistir a la sessió on s’havia de discutir la seva investidura com a President i a continuació, davant la candidatura de Jordi Turull, reprendre l’acusació contra ell per a empresonar-lo i anunciar que mantindran el 155 fins que no hi hagi un govern del seu gust, suposa el reconeixement que a Catalunya la democràcia parlamentària ha estat suspesa a la pràctica.

Rajoy i els seus aliats polítics, Ciutadans (Cs) i el PSOE, no només menyspreen la suposada sobirania del poble de Catalunya i els resultats electorals del 21D, sinó que amb els seus actes autoritaris deixen clar que Catalunya viu sota una semidictadura, pilotada per un règim i un govern que revela obertament el seu ADN franquista.

El règim del 78 cada dia més incompatible amb els drets democràtics

El missatge del règim monàrquic reaccionari del 78 no pot ser més clar: el sufragi universal, el dret a vaga o manifestació, la llibertat d'expressió... conquerits en una dura batalla contra la dictadura, poden ser anul·lats, vetats o tutelats, si la decisió del poble no agrada al monarca, al govern, la judicatura i la resta de l'entramat reaccionari que conforma l'aparell estatal heretat directament del franquisme.

Jordi Sánchez va ser empresonat pel "delicte" de participar en l'organització del referèndum democràtic de l'1 d'Octubre, de manifestacions pacífiques de masses i de la vaga general del 3 d'Octubre contra la repressió, que va tenir un dels seguiments més massius i unànimes de la història recent de Catalunya. Es tracta d'acusacions que demà es podrien aplicar als que organitzen la lluita dels pensionistes, mobilitzacions i vagues com les del 8M i contra les retallades en educació i sanitat, o protestes com la de Lavapiés contra el racisme, la violència policial o els desnonaments .

Els "arguments" utilitzats pel jutge Llarena per a justificar la decisió de no concedir a Jordi Sánchez el dret a assistir al Parlament, i representar als que l'han votat, no poden ser més escandalosos; tant, que fins i tot jutges, advocats i organitzacions de defensa dels drets humans, que fins ara havien mirat cap a un altre costat davant l'empresonament dels presos polítics catalans, com Amnistia Internacional, han hagut de sortir públicament denunciant-ho com una violació de drets democràtics i humans fonamentals.

Els advocats de Jordi Sánchez han recorregut al precedent del pres d'ETA Juan Carlos Yoldi, qui al 1987 va ser autoritzat a assistir al Parlament Basc per a presentar la seva candidatura a lehendakari. El tribunal que va veure aquell cas va decidir que impedir a Yoldi assistir a aquesta sessió hauria violat tant els seus drets democràtics individuals com el dret dels seus electors a ser representats. A més, el tribunal va utilitzar l'argument que l'assistència de Yoldi al Parlament basc no representava risc per a la vida ningú.

Increïblement, el jutge Llarena afirma que aquests arguments no són aplicables a Jordi Sánchez. Segons Llarena, que Sánchez assisteixi al Parlament representa un perill per a la societat. Amb això, a més de portar la seva argumentació a l'absurd, viola els drets de Jordi Sánchez i de tots els que l'han votat, deixant sense validesa -com ja va passar amb la negativa a permetre la investidura d'Puigdemont- el resultat de les eleccions del 21D. On queda la democràcia si un jutge pot passar per sobre de la decisió de milions de persones i anul·lar en la pràctica el resultat d'unes eleccions?

Com explica l'advocat constitucionalista Javier Pérez Royo a una entrevista a El Nacional.cat realitzada el 14 de Març: "Aquí s'ha vulnerat el dret de sufragi passiu del senyor Sánchez i el dret de sufragi actiu de tots els ciutadans de Catalunya". En la seva resposta a la reclamació dels advocats de Sánchez davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, el jutge Llarena justifica aquesta violació de drets democràtics fonamentals, recorrent als precedents de res més ni menys que... d'un mafiós italià i un assassí nascut a França!

El dirigent d'una organització civil legal amb desenes de milers d'afiliats com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que en totes les seves declaracions ha insistit en el caràcter pacífic de les mobilitzacions que convocava, és comparat amb assassins i mafiosos. L'organització d'un referèndum perquè el poble de Catalunya exercís el seu legítim dret a decidir, la celebració de manifestacions de masses i una vaga general, són tipificats com a delictes equiparables a homicidis i massacres, a més de rebel·lió i sedició. Calen més evidències del caràcter reaccionari i franquista del règim del 78, el seu estat i el seu sistema judicial?

Defensar-nos de la repressió impulsant la mobilització de masses

No estem davant d'una sentència aïllada o un jutge més o menys reaccionari. El conjunt del règim del 78 -el govern del PP, l'aparell de l'Estat, Cs i els dirigents del PSOE- han decidit obrir una causa general contra l'independentisme que recorda cada vegada més a la que va posar en marxa el franquisme contra els "comunistes", "subversius" i "enemics del règim", en només acabar la guerra civil.

L'objectiu és aixafar les aspiracions democràtiques del poble de Catalunya i transmetre un missatge que serveixi d'escarment per a aquests més de 2 milions de persones que van votar per una república catalana l'1 d'Octubre, tot i la salvatge repressió de més de 10.000 policies i guàrdia civils, i per a tots aquells que, dins o fora de Catalunya, estiguin disposats a lluitar contra aquest sistema. La burgesia espanyola i catalana ha comprès que aquells esdeveniments van obrir una crisi revolucionària i tracten de tancar-la a qualsevol preu.

Tot i que les eleccions del 21D van ser convocades vulnerant els drets democràtics de les forces que havien defensat proclamar la república catalana, amb els seus principals candidats a la presó o l'exili i un clima d'assetjament, manipulació mediàtica i campanya de la por per part de la burgesia catalana i espanyola sense precedents, el resultat va representar una derrota sense pal·liatius per al bloc del 155. En el cas del PP, el 21D va significar un cop terrible. El partit més corrupte d'Europa, que gràcies al 155 governa Catalunya, va caure de 11 a 4 parlamentaris, quedant com setena força sense si més no poder formar grup parlamentari.

Després d'aquesta derrota, la burgesia espanyola va decidir intensificar l'ofensiva repressiva que va marcar una fita amb la detenció dels consellers del Govern i l'exili de Puigdemont. A més, la pugna entre Ciutadans i un PP cada vegada més debilitat (no només a Catalunya, també a la resta de l'estat) ha tirat més llenya al foc, amb dos partits competint per veure qui és més espanyolista i proposant els atacs més durs contra els drets democràtic-nacionals de Catalunya.

Així, durant les últimes setmanes hem vist l'exili de la dirigent de la CUP Anna Gabriel, i noves persecucions i causes judicials contra professors d'esquerres, membres dels CDR o simplement contra persones que van acudir a exercir el seu dret al vot pacíficament el 1O. També les amenaces contra el català i el model d'immersió lingüística que ha garantit la convivència, la integració i el bilingüisme a Catalunya durant dècades, s'ha intensificat des del PP i Cs, utilitzant la suposada "opressió" del castellà per dividir la població catalana i aconseguir més vots a nivell estatal atiant l'espanyolisme més reaccionari i endarrerit. Per això mateix, cap renúncia a les nostres reivindicacions amb la pretensió d'establir ponts de negociació amb el PP, com han fet els dirigents d'ERC i el PDeCAT acatant en la pràctica el 155, ofereixen una sortida.

En aquests mesos milions de persones a Catalunya hem deixat molt clar amb la nostra lluita que la voluntat d'un poble està per sobre d'unes lleis i una Constitució injustes. El règim monàrquic del 78 només serveix als interessos dels grans capitalistes i banquers que s'estan fent d'or mentre la resta patim les retallades socials, els desnonaments, la precarietat laboral, l'atur, el masclisme i el racisme.

Com les mobilitzacions dels últims mesos estan demostrant també a la resta de l'Estat -des del 8M a les manifestacions multitudinàries dels pensionistes- el malestar social acumulat no es pot contenir més. La burgesia catalana també ho entén i mostra la seva preocupació, com ja va fer abans de l’1O, als seus editorials i articles d’opinió: “Novament, tot porta al col·lapse, com vam poder comprovar el 27 i 28 d’Octubre, quan just després de la DUI tothom qui tenia alguna responsabilitat va desaparèixer (...). El cercle d’indignació i de repressió apareix com una sínia sense final.” (1) 

Avui més que mai només hi ha un camí per a derrotar les polítiques antisocials i repressives de la burgesia espanyola i catalana: unificar tots els conflictes oberts per fer caure el govern del PP, i vincular la mobilització per la república catalana a un programa que reculli totes les reivindicacions democràtiques i socials que afecten el benestar de la majoria de la població. I en aquest procés, la tasca de construir una forta Esquerra Revolucionària a Catalunya i en tots els territoris de l'Estat espanyol es fa cada vegada més urgent.

(1) “President de choque” F.M Alvaro, La Vanguardia, 22-03-18

La burgesia catalana també ho entén i mostra la seva preocupació, com ja va fer abans de l’1O, als seus editorials i articles d’opinió: “Novament, tot porta al col·lapse, com vam poder comprovar el 27 i 28 d’Octubre, quan just després de la DUI tothom qui tenia alguna responsabilitat va desaparèixer (...). El cercle d’indignació i de repressió apareix com una sínia sense final.”[1]



[1] [1]  “President de choque” F.M Alvaro, La Vanguardia, 22-03-18

 


Militant