La vaga pel conveni del metall realitzada l’11 de maig va ser un èxit rotund i va demostrar la gran disposició i capacitat de lluita dels obrers del sector tarragoní. No obstant això, aquesta voluntat de lluita no es va veure corresposta per part dels dirigents dels nostres sindicats, que després d'anunciar la convocatòria d'una nova vaga per als dies 31 de maig i 1 de juny, van acabar desconvocant-la i signant el preacord del conveni avui vigent. Davant aquesta decisió, el més lògic i democràtic és que si els treballadors vam ser els que vam fer la vaga, havíem de ser també els que en una assemblea decidíssim si es convocava, o no es desconvocava, o el que es fes amb la vaga.
Quant al contingut del conveni, les direccions sindicals afirmen que “aquest acord conté la reforma més important mai realitzada en una negociació del conveni, ja que suposa importants increments salarials per sobre de l'IPC (del 4,1%), la reducció de la jornada laboral anual en 2 hores (quedarà en 1.754 hores), a més de mesures significatives per a facilitar la conciliació de la vida laboral i personal”. No obstant això en la nostra opinió la realitat de l'acord no és tan esplèndida com ens la presenten:
Vigència del conveni: un conveni de sis anys és un fet molt negatiu, ja que ens lliga de peus i mans i ens condemna a mantenir les mateixes condicions de treball durant un període molt llarg (fins al 2013).
Salaris: L'augment salarial per als sis anys és reduït, ja que es contempla una pujada salarial per al primer any de l'IPC més un 2,3 punts, i per als anys següents de l'IPC més un 0,5%. És a dir estem davant una variació que no compensa la pèrdua de poder adquisitiu que va suposar l'arribada de l'euro, l'augment del preu de l'habitatge i la pujada de les hipoteques, tant en l'últim període com en els pròxims sis anys de durada del conveni.
Jornada laboral: La reducció de la jornada és insignificant. Es reduïx en dues hores el pròxim any i quedarà en 1754 hores fins al 2013.És a dir amb aquesta reducció, els treballadors (si es compleix el conveni) treballariem 32 segons menys al dia, el que suposa un clar abandó de la lluita per avançar cap a les 35 hores de jornada per a treballar tots i en unes condicions millors, que permetin realment la conciliació de la vida laboral i personal.
Flexibilitat laboral: Ara que tant es parla de la conciliació de la vida laboral i personal, hem considerat molt negatiu que s'estableixi un apartat de flexibilitat laboral, on se li concedeix a l'empresari 40 hores anuals per a modificar la jornada de cada treballador, augmentant o disminuint aquesta fins a dues hores diàries. Els treballadors no volem més flexibilitat en el nostre treball, només els empresaris la volen. Amb aquesta qüestió en solitari n’hi hauria prou per a rebutjar la signatura del preacord.
Altres aspectes: Si bé vam valorar positivament l'extensió de la subrogació a altres sectors (cimenteres, cicles combinats…) i l'extinció del vuitè grup professional, vam lamentar que no s'hagin plantejat avanços en el pagament del 100% de les baixes per malaltia o en la lluita contra la temporalitat en els contractes. Considerem, per tant, que estem davant un conveni que no suposa un avenç per als treballadors, i que segueix el model del conveni del metall de Barcelona, on es va establir també una vigència de conveni de sis anys i un augment de la flexibilitat laboral. Aquest conveni va ser signat, igual que a Tarragona, al marge de la majoria dels treballadors afectats, ja que només s'ha consultat als delegats i en algun cas els treballadors sindicalitzats, mai al conjunt dels treballadors. Per tant, el model a seguir per a nosaltres no és Barcelona. El model a seguir per a nosaltres és el que els protagonistes de la lluita del conveni, siguem els treballadors afectats per aquest, amb mobilitzacions al carrer, assemblea general perquè tots els treballadors puguem decidir democràticament sobre les qüestions implicades en la lluita i l'extensió de la mobilització a altres sectors, tal com es va fer en la vaga del conveni del metall de Vigo.
