image image image image
Un poble en peu! Vaga general històrica a Catalunya
Violència policial salvatge i resistència exemplar del poble de Catalunya! Fora el govern del PP!
Per a derrotar la repressió i defensar els drets democràtics: convocar Vaga General ja!
Solidaritat internacionalista i socialista des d’Irlanda
uneteMovilmex 01


El poble de Catalunya té dret a decidir!

Després de dies d’una ofensiva policial i judicial indiscriminada en què els drets democràtics han estat durament atacats, el govern del PP ha decidit utilitzar la repressió massiva per a impedir al poble de Catalunya exercir el nostre dret a decidir. En una operació que recorda els temps de la dictadura franquista, efectius de la Guàrdia Civil han detingut a 14 càrrecs de la Generalitat responsables de l’organització del referèndum de l’1-O. Quan han arribat les primeres notícies d’aquestes accions autoritàries, milers de joves i treballadors hem omplert els carrers de Barcelona i de moltes altres ciutats per a respondre a la repressió i defensar la llibertat i els drets del poble català.

La confiscació de propaganda assaltant impremtes i locals, la imposició d’una massiva censura informativa, les detencions de joves per enganxar cartells, les amenaces penals contra centenars d’alcaldes, els registres indiscriminats a seus del Govern i intents d’assetjaments a la seu de la CUP, la prohibició d’actes sobre el dret a decidir a Madrid, Gasteiz i Gijón, la intervenció de les finances de la Generalitat des del govern central, i l’enviament de milers d’efectius policials a Catalunya per a intimidar a la població i implementar el que de fet és un estat d’excepció…aquesta és la recepta amb la qual el PP, l’aparell de l’Estat, Ciutadans i, molt lamentablement la direcció del PSOE, pretenen impedir que el poble de Catalunya exerceixi el seu dret a votar la relació que vol tenir amb l’Estat espanyol, inclòs el seu legítim dret a la independència.

Un atac sense precedents contra els drets i llibertats democràtiques

L’ofensiva policial ha estat prèviament preparada pel govern central. Tant és així que Rajoy s’ha reunit a primera hora del dimecres 20 de Setembre amb Pedro Sánchez a la Moncloa i posteriorment amb Albert Rivera. Quin escàndol veure als dirigents del PSOE donant suport a aquesta ofensiva franquista contra el poble de Catalunya!

La complicitat dels actuals dirigents del PSOE amb el PP per emmordassar el poble català i impedir que es voti el proper dia 1 d’Octubre, passarà a la història de la socialdemocràcia com una de les seves pàgines més vergonyoses. Aquestes són les conseqüències nefastes d’abraçar durant anys el nacionalisme espanyolista i fondre’s amb la classe dominant en tots els assumptes essencials. No només han abandonat el punt de vista del socialisme respecte la qüestió nacional —que sempre ha defensat el dret a l’autodeterminació de les nacions oprimides—, els dirigents del PSOE encara fan crides retòriques a la “negociació”, s’han col·locat en els fets al costat dels franquistes que neguen que Catalunya sigui una nació i estan disposats a emprendre una nova “croada”, recorrent a la violència i a la repressió de l’Estat.

La idea que el referèndum de l’1-O representa un “cop d’Estat” i una imposició “antidemocràtica” contra un sector de la població catalana és una de les majors mentides que intenten vendre els mitjans de comunicació al servei de la burgesia espanyola. I una absurditat en si mateixa. Si tan segur està l’Estat, el PP i els partits que se subordinen a ells, que els independentistes són una minoria, per què no acceptar les urnes? Per què impedir la votació? Per què a Veneçuela sí però a Catalunya no?

En una votació democràtica sobre l’autodeterminació, tota persona que no doni suport a la independència té l’opció de no votar o fer-ho pel NO. Partits com el PP, Cs o el PSOE, que defensen la legalitat emanada del 78, tenen una gran quantitat de recursos i d’influència per a fer una campanya a favor dels seus arguments i en contra de la independència. Per això mateix, l’autèntica raó que explica l’actitud obstinada de la dreta i de l’Estat no és que defensin la democràcia, sinó tot el contrari: és que neguen que el poble de Catalunya tingui dret a decidir i que Catalunya sigui una nació. La seva posició no és més que la continuació d’una línia de conducta que ha manifestat històricament la burgesia espanyola i el seu Estat centralista, aixafant manu militari la majoria de les vegades les aspiracions democràtic-nacionals de Catalunya, Euskal Herria i Galiza. Això mateix va succeir sota la dictadura franquista, i des de la Transició qualsevol avanç en aquests drets ha sigut sempre el resultat de la mobilització massiva.

En una roda de premsa, i acollit per tots els seus consellers, el President de la Generalitat Carles Puigdemont ha assenyalat la realitat de la situació: “L’Estat espanyol ha suspès de facto l’autogovern de Catalunya i ha aplicat de facto un estat d’excepció”. Resulta realment increïble que el dirigent d’un partit nacionalista burgès hagi de dir aquestes coses. Fins a on ha arribat el PP atacant els drets democràtics més elementals! Ara es veu amb tota claredat per què el partit de Rajoy sempre s’ha negat a condemnar la dictadura franquista i es pot apreciar allò que els marxistes sempre hem defensat: que l’aparell de l’Estat està ple d’elements feixistes i reaccionaris i que l’anomenada Transició no els va depurar sinó que els va protegir i encoratjar.

En efecte, a Catalunya estem vivint la suspensió pràctica de l’Estatut i del Govern, que tenen anul·lada les seves funcions polítiques més importants. El PP i els seus aliats, ovacionats pels mitjans de comunicació de la burgesia espanyolista, es freguen les mans: per fi es compleix la llei, l’Estat de dret i regna la “democràcia”. El partit que està ofegat per casos de corrupció, que retalla salvatgement en l’educació i la sanitat públiques, que ha regalat més de 100.000 milions d’euros als banquers, que ens desnonen de les nostres cases, ens condemnen a la precarietat i a baixos salaris, o dóna suport a règims dictatorials com el marroquí o el saudita i defensa les intervencions militars de l’imperialisme…aquest mateix partit ens vol donar lliçons de democràcia!

S’ha de respondre amb la mobilització massiva de la classe treballadora i el jovent: Vaga General ja!

Aquesta ofensiva franquista ha estat contestada als carrers de manera valenta i decidida per la població catalana, i el caràcter multitudinari d’aquesta reacció exemplar només anirà creixent dia rere dia. Però és completament necessari incorporar a aquesta lluita la classe obrera, i que aquesta es mobilitzi de manera unitària juntament amb el jovent i els sectors de les capes mitjanes que ja ho estan. És també necessari impulsar la resposta fora de Catalunya, ja que aquesta agressió contra les llibertats democràtiques representen una amenaça brutal per al conjunt de la població de tots els territoris, i especialment per als treballadors, els joves i les seves organitzacions combatives.

Des d’Esquerra Revolucionària donem tot el suport a les mobilitzacions que s’estan desenvolupant per tota Catalunya i a l’Estat espanyol, però si volem doblegar l’assetjament autoritari perpetrat des del govern central, és urgent que el conjunt de l’esquerra que lluita, els moviments socials i sindicats de classe (CUP, ERC, Catalunya en Comú, IAC, CCOO, UGT, CGT…) ens posem en marxa organitzant la resposta més contundent possible, i això només es pot aconseguir convocant ja una gran vaga general de 24 hores amb la qual paralitzem tota l’activitat econòmica i social de Catalunya.

Una vaga general a Catalunya que ha d’anar acompanyada d’una crida a la mobilització de la classe treballadora i el jovent de la resta de l’Estat espanyol en suport al poble català i als drets democràtics, però que també ha de ser un punt d’inflexió perquè l’esquerra que lluita prengui la direcció d’aquest procés, i uneixi la defensa del dret a l’autodeterminació amb un programa contra l’austeritat i les retallades socials. Una mobilització d’aquestes característiques és el camí més efectiu per a derrotar al PP i les seves polítiques franquistes, i per a fer fora a la dreta catalanista del Govern de Catalunya.

Per la república socialista catalana

La raó fonamental que ha bloquejat fins ara que l’enorme malestar social existent a Catalunya es transformi en una autèntica rebel·lió social que tombi a l’Estat, al PP i a les seves polítiques capitalistes, és que les formacions parlamentàries a l’esquerra de la socialdemocràcia (CUP, Podemos, Catalunya en Comú, Izquierda Unida), i els sindicats, han renunciat a posar-se al capdavant d’aquest gran moviment de masses amb un programa que vinculi la lluita per l’autodeterminació amb les reivindicacions econòmiques i socials que demana la majoria de la classe obrera, el jovent i els sectors populars.

S’ha cedit la direcció formal de la lluita contra l’Estat i el govern del PP al PDeCAT, permetent que aquests polítics burgesos puguin aparèixer com les úniques víctimes de la política autoritària de la dreta espanyolista. Això ha mantingut una divisió negativa entre la classe treballadora. La direcció del Procés per part del PDeCAT no suma, com defensen els dirigents de la CUP i d’ERC, sinó que resta. Fins i tot des del punt de vista de la defensa dels drets nacionals, els dirigents del PDeCAT van buscar totes les excuses possibles per a no convocar el referèndum. Finalment, la pressió del moviment i l’evidència que no portar-ho endavant podria ser una derrota estrepitosa a les eleccions, els va portar (amb moltes divisions internes) a posar data.

Tot i la grollera manipulació dels fets implementada per part de la reacció, vomitada constantment a través dels mitjans de comunicació, la realitat és que els milions de joves i treballadors que no van votar a la consulta del 9-N o no van participar a la Diada no rebutgen el dret a decidir. La gran majoria d’ells s’han mobilitzat contra tot allò que el PP representa: les retallades, els desnonaments, la corrupció... Si no han fet el mateix donant suport al referèndum fins ara és perquè liderant el Procés estan Puigdemont i Mas, els del Cas Palau i la trama de corrupció del 3%, els mateixos que sempre han estat al costat del PP contra els treballadors, aprovant les reformes laborals, retallades a la sanitat i l’educació, i les privatitzacions.

Però ara tot això pot canviar. És indubtable que la repressió desfermada des del PP és una sacsejada per a milions de treballadors i joves dels barris obrers de tota Catalunya. Les imatges de la Guàrdia Civil practicant detencions, i de Rajoy vanant-se de manera arrogant de les seves mesures repressives, estan impactant en la consciència de milions —dins i fora de Catalunya— perquè són una repetició d’allò que van viure generacions senceres sota el franquisme. No s’ha d’oblidar que els drets democràtics dels qual avui gaudim, incloent l’Estatut i el restabliment de la Generalitat, va ser producte de la mobilització massiva dels treballadors a Catalunya, molts d’ells immigrants que amb les seves famílies van poblar i poblen les localitats del cinturó vermell de Barcelona i d’altres ciutats.

Ara mateix es donen totes les condicions per a unir als milions que ja estem mobilitzats, disposats a defensar als carrers el referèndum, amb els sectors que també volen lluitar contra la repressió però desconfien del PDeCAT. Si els dirigents de l’esquerra estatal i catalana i els sindicats de classe fan una crida a la vaga general i mobilitzen a la classe treballadora, els estudiants i els sectors populars, dins i fora de Catalunya, pel dret a decidir, contra el PP i la repressió de l’Estat, desmarcant-se clarament del PDeCAT —la CUP ho hauria de fer immediatament, trencant el seu pacte parlamentari amb la dreta catalanista— i lligant aquesta batalla a la lluita contra les retallades, per un lloc de treball digne, per la sanitat i per l’educació pública…no només seria possible frenar la repressió sinó a més obrir pas a governs d’esquerres i a la república socialista catalana.

L’únic camí per a fer efectiu el dret a l’autodeterminació és unificant a la gran majoria de la població de Catalunya, i en primer lloc a la poderosa classe obrera catalana, amb un programa que vinculi de manera inseparable, com dues cares de la mateixa moneda, la lluita per l’autodeterminació i la lluita contra el capitalisme. De la mà de la burgesia catalana és impossible un veritable alliberament social i nacional de Catalunya.

Des d’Esquerra Revolucionària fem una crida a tots els treballadors i estudiants de Catalunya a lluitar de manera decidida contra aquest cop autoritari del PP i de l’Estat, pel dret a decidir i per a poder exercir el vot l’1-O, i per una república socialista catalana que acabi amb les retallades, que creï milions de llocs de treball amb drets i salaris dignes, que acabi amb els desnonaments i que nacionalitzi la banca i les grans empreses per a col·locar la riquesa al servei de les necessitats de la majoria.

Aquesta república socialista catalana generaria una simpatia revolucionària entre els treballadors de la resta de l’Estat (que tenen el mateix enemic, la burgesia, i sofreixen els mateixos atacs) i a tota la resta de països d’Europa, obrint pas cap a la transformació social i l’alliberament de tots els pobles oprimits.

Contra la repressió i pel socialisme, uneix-te a Esquerra Revolucionària!