uneteMovilmex 01
bannerafiliacion2 01


Les rodes de premsa i compareixences públiques de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias insisteixen obstinadament en uns nous Pactes de la Moncloa per a la "reconstrucció d'Espanya".

Fent seu el to patriòtic de Sánchez, repetint les crides "a l'esforç i al sacrifici comú per a superar les adversitats" i adoptant el discurs d’"unitat nacional" per sobre de les diferències ideològiques, els dirigents d'UP han anat encara més enllà en la seva subordinació total al PSOE, ignorant totes les lliçons extretes del retrocés i traïció a les reivindicacions històriques de la classe obrera i el conjunt dels oprimits que van suposar els Pactes de la Moncloa del 1977.

Nous Pactes de la Moncloa o com llançar la classe obrera als peus de l'Ibex 35

Cedint a les pressions dels empresaris, el govern PSOE-UP ha injectat 100.000 milions d'euros per a rescatar amb diners públics l'elit financera i empresarial, més fins i tot que el 2008. Ha dissenyat ERTOs a mida de la gran patronal i garantit per llei a terratinents i mitjans propietaris -aquella dreta agrària que es va aixecar a principis d'any- la mà d'obra barata i precària que exigien.

Mentrestant, destinen engrunes al famós "escut social" -que en teoria ha de protegir els més vulnerables- i aproven mesures que en realitat suposen blindar els beneficis de la banca i els especuladors, com passa amb els microcrèdits i moratòries en els lloguers.

Aferrant-se a la col·laboració de classes, la vella i nova socialdemocràcia rendeixen tribut als autèntics amos del poder econòmic i polític, assegurant-los que intentaran domesticar el moviment obrer amb un nou pacte social, tal com van fer el 1977.

Llavors, el suport dels dirigents del PSOE, PCE, CCOO i UGT va ser el factor decisiu que va permetre al govern del franquista Suárez, en col·laboració amb els partits de la burgesia catalana i basca (CiU i PNB) tirar endavant els pactes de la Moncloa , carregant el pes de la crisi capitalista sobre els treballadors per a garantir els beneficis empresarials.

Acomiadaments massius, tancament d'empreses, congelacions i reduccions salarials durant anys, així com obrir la porta a les privatitzacions i la precarització de les condicions laborals que posteriorment s'han estès com un càncer. Aquest va ser el resultat dels Pactes de la Moncloa. Per això els volen avui novament.

En el terreny dels drets democràtics, els pactes van suposar acceptar la negació del dret d'autodeterminació a Catalunya, Euskal Herria i Galiza i l'establiment de les bases de règim del 78: la monarquia i l'actual aparell estatal i judicial plagat d'elements franquistes.

És vergonyós escoltar intel·lectuals vinculats a UP recórrer a absurdes piruetes teòriques per presentar uns nous pactes de la Moncloa com una tàctica per combatre la dreta. Aquests pactes signifiquen supeditar-se en tots els punts clau als capitalistes i només poden tirar-se endavant confrontant obertament amb les necessitats i aspiracions del jovent i la classe obrera en tots els terrenys.

Però avui la situació és totalment diferent al 1977. Aquest govern té autoritat en la mesura que per a les masses l'opció de la dreta és molt pitjor, però no compta amb el crèdit que tenien aquells dirigents després d'anys de lluita contra la dictadura. Un crèdit que per cert van perdre ràpidament a causa de les seves polítiques.

A mesura que es dissipi la boirina de la propaganda i es comprovi l'essència de classe d'aquests nous pactes, les dificultats per aplicar-los aniran en augment. Amb una crisi econòmica més profunda que la del 2008, un qüestionament creixent al règim del 78, i no només a Catalunya (on la crisi revolucionària oberta l'1-O no ha pogut ser tancada) sinó també a la resta de l'Estat, i una polarització política tremenda a dreta i a esquerra, els pactes trobaran l'oposició frontal dels sectors més conscients i combatius del moviment obrer i el jovent.

Els Pactes de la Moncloa i la situació a Catalunya

Els dirigents del PDeCAT i JxCat es mostren disposats a "escoltar" el contingut dels pactes. A ningú enganyen parlant d'autodeterminació amb la boca petita. L'únic que els interessa és preservar els interessos dels empresaris catalans.

D'altra banda, Rufián elogia Suárez i s'ofereix a negociar amb una "dreta decent". Aquesta postura és especialment lamentable venint d'algú que es diu d'esquerres, ja que suposa blanquejar el règim del 78. Els dirigents d'ERC frenen la lluita als carrers per la república i es pleguen als interessos de la burgesia, tal com estan fent al Govern aplicant retallades al costat de JxCat.

La lluita per una república catalana dels treballadors i el poble que serveixi per acabar amb les retallades, els acomiadaments i els atacs als drets democràtics i socials, només podrà avançar amb un programa socialista que plantegi clarament acabar amb el sistema capitalista i construint una esquerra revolucionària que lluiti per aquestes idees a Catalunya, a la resta de l'Estat i internacionalment.