uneteMovilmex 01


Per un pla unificat que continuï la lluita fins enderrocar el règim del 78 i conquerir la República dels treballadors i el jovent

Des del 14 d’octubre, el poble de Catalunya està protagonitzant una mobilització exemplar en defensa dels seus drets democràtics. Una mobilització a la qual el règim del 78 ha respost amb una escalada repressiva i una campanya de mentides, desinformació i criminalització mai vista des de la fi de la dictadura franquista. No obstant això, desafiant tots els atacs i amenaces, la lluita continua. Els resultats de les eleccions generals del 10 N a Catalunya són una nova confirmació de la voluntat de milions de persones de seguir les mobilitzacions fins enderrocar el règim del 78 i fer realitat una República dels treballadors, el jovent i el poble que serveixi per transformar la societat i aconseguir totes les nostres reivindicacions.

Victòria de l'independentisme, derrota de la dreta i l’ultradreta

El bloc reaccionari (PP, Vox, Cs), que ja va patir una patacada històrica en les eleccions generals del 28A a Catalunya, sumant entre tots menys del 15%, ha rebut una trompada encara més gran aquest 10N, perdent 87.000 vots i un escó. Ciutadans ha col·lapsat encara més estrepitosament que a la resta de l’Estat, obtenint un 60% de vots menys que fa 6 mesos: 216.373 enfront de 479.374. Llavors ja va caure un 57% respecte les eleccions catalanes del 21 de desembre de 2017. El creixement de PP i Vox prové íntegrament de l'enfonsament de Cs, d’on obtenen 179.723 vots, però quedant molt lluny del que perden Rivera i Arrimadas: ni més ni menys que 263.001 vots.

El PSC ha pagat el suport a la repressió dels seus dirigents obtenint 171.675 vots menys que a l'abril. També En Comú Podem retrocedeix: 68.932 vots. Considerant que Errejón obté 40.000 a costa d’ECP i del PSC, resulta evident que, com va passar el 28A i 26M , desenes de milers de joves i treballadors que donaven suport a ECP, indignats amb la negativa a donar suport a la lluita per la República catalana, han decidit votar ERC i la CUP.

Amb una participació 4 punts menor, només el bloc independentista incrementa el seu suport (5.000 vots), amb ERC guanyant novament les generals a Catalunya. Aquest vot no és un suport a congelar la república, buscar un acord amb el PSOE o aplicar retallades i privatitzacions, com estan fent els dirigents d'ERC al costat de JxCat des del Govern. Són vots que expressen el rebuig a la dreta espanyolista i a les amenaces de Pedro Sánchez, així com l'exigència de portar endavant la república aplicant polítiques d'esquerres. La crítica per l'esquerra als dirigents d'ERC es reflecteix en la pèrdua de 160.458 vots respecte la seva victòria en les anteriors generals.

Aquesta radicalització a l'esquerra s'expressa en la CUP, que entra amb 2 escons al Congrés doblant tant els seus vots en les municipals (244.754 per 121.274) com els 113.000 obtinguts en les generals del 28A per Front Republicà, coalició del corrent de la CUP Poble Lliure amb Pirates i Som Alternativa, el partit fundat per Albano Dante després de sortir de Podem.

El caràcter revolucionari del moviment per la República Catalana

El significat d'aquests resultats, i de les impressionants mobilitzacions de masses de l'últim mes, no pot ser més clar. Lluny de la imatge apocalíptica que presenten de forma interessada els mitjans de comunicació de la classe dominant sobre el que passa a Catalunya, la realitat és que estem davant del moviment de masses més gran contra el règim monàrquic reaccionari del 78 dels últims quaranta anys. Un autèntic aixecament popular que no només lluita contra la sentència infame d'un sistema judicial ple de franquistes, sinó que també exigeix que es faci realitat el dret legítim del poble de Catalunya a decidir el seu futur, portant endavant la república per la qual va votar fa dos anys i trencant amb el règim del 78.

L’ocupació de l'Aeroport del Prat, les imponents Marxes per la Llibertat organitzades per l’ANC, la vaga estudiantil de 72 hores convocada pel Sindicat d'Estudiants- amb més de 200.000 joves omplint massivament i pacíficament els carrers-, la vaga general del 18-O convocada per la Intersindical-CSC i la IAC que va paralitzar Catalunya amb més de dos milions de persones a les manifestacions, la mobilització per l'amnistia del 26 d'octubre en què van participar un milió de persones a Barcelona, i les desenes d'accions multitudinàries que s’han desenvolupat des del dia que es va conèixer la sentència fins al moment d'escriure aquest article… reflecteixen l'envergadura històrica d'aquest aixecament.

Totes aquestes imatges recorden les grans lluites revolucionàries i antifeixistes protagonitzades per la classe obrera catalana i de la resta de l'Estat en els anys 30 ó 70 del segle XX. Això és el que vol amagar la burgesia catalana i espanyola amb les seves mentides i les imatges de violència que ells mateixos provoquen amb les càrregues brutals de la Policia Nacional i els Mossos d'Esquadra i l'acció d'infiltrats.

Després de l'èxit de la vaga general, continuar la lluita amb un pla de mobilització unificat i continuat

L'èxit de la vaga general del 18-O demostra que hi ha les condicions per unificar el conjunt de la poderosa classe treballadora catalana amb un programa que uneixi la lluita contra la repressió i per la República Catalana a les reivindicacions socials i de classe. La vaga va ser massiva a l'ensenyament públic, administració i transport de viatgers: Metro, Renfe, Ferrocarrils de la Generalitat, autobusos... així com al Port de Barcelona, on els estibadors van sortir en columna cap a la manifestació. També els bombers es van mobilitzar massivament. El comerç va tancar en un 60-80% segons el Departament de Treball. Els carrers més importants de les ciutats amb prou feines van tenir circulació i la patronal PIMEC va haver de reconèixer que van aturar el 30% d'empreses, un 68% dels treballadors en la indústria i en els serveis un 40% d'empreses amb el 83,8% de els treballadors secundant la vaga. Aquestes dades són encara més rellevants si tenim en compte que les direccions d'UGT i CCOO, que van convocar la vaga de el 3 d'octubre de 2017 amb la boca petita, aquesta vegada s’hi van oposar.

I després d'aquesta mobilització massiva de la classe obrera i el jovent encara hem d’escoltar intel·lectuals que es fan dir "progressistes", o dirigents de l'esquerra reformista estatal, parlant de moviment de les "elits catalanes"! Quina forma tan patètica d'ocultar la seva claudicació davant el règim del 78! En lloc de combatre seriosament la campanya de repressió, calúmnies i catalanofòbia, posant-se al capdavant de les mobilitzacions en suport a la República Catalana que hi ha hagut en la resta de l'Estat, continuant-les i estenent-les, aquests dirigents, que van arribar denunciant "la casta" i prometent combatre el règim del 78, es renten les mans, sermonejant-nos perquè acatem “l'ordre constitucional" i renunciem a la república per la qual vam votar.

Derrotar la repressió i continuar la lluita fins acabar amb el règim del 78

No és casualitat que la classe dominant, els seus mitjans de comunicació i els líders polítics que defensen els seus interessos, des del trifachito al govern de Pedro Sánchez, facin pinya amb la repressió, intoxicació i criminalització del moviment de masses de Catalunya.

Amb l'economia mundial entrant en recessió, la burgesia espanyola i catalana preparen noves retallades i atacs i tenen pànic que l'exemple revolucionari de lluita massiva i continuada als carrers de Catalunya pugui estendre’s a la resta de l'Estat. Per això intenten introduir la màxima confusió i divisió possible dins de la pròpia classe treballadora catalana, així com entre aquesta i la de la resta de l'Estat, agitant la "unitat de la pàtria" i tota mena de prejudicis espanyolistes i calúmnies.

Per donar més credibilitat a aquesta campanya han recorregut a Pedro Sánchez i als dirigents del PSOE. En lloc d'escoltar a tot un poble que reclama el seu dret legítim a decidir, aquests han decidit embolicar-se en la bandera espanyola per dissimular la seva submissió a l'Ibex 35 i aliar-se amb els sectors més franquistes de l'aparell de l'Estat. Sánchez ha amenaçat amb un nou 155, anunciat que inclourà com a delicte al Codi Penal l'organització de referèndums no autoritzats per l'Estat (que va eliminar Zapatero i exigien recuperar PP, Vox i Cs) i donant suport a la decisió de l'Audiència Nacional de tancar els webs de "Tsunami Democràtic" titllant-les de "terrorisme". Es tracta d'una agressió frontal a la llibertat d'expressió i un "avís a navegants". Els arguments emprats contra Tsunami Democràtic seran utilitzats contra qualsevol col•lectiu que el sistema consideri una amenaça.

Agitant l'espanyolisme més reaccionari i mentint sobre què passa realment a Catalunya, els dirigents del PSOE han perdut gairebé 800.000 vots a nivell estatal i només han aconseguit facilitar l'avanç de Vox i el PP. El fracàs de la seva estratègia i la pressió de la seva base social ha obligat a Pedro Sánchez a fer un gir de 180 graus i pactar amb Unides Podem per formar govern.

Aquest pacte ha generat expectatives entre molts joves i treballadors, també a Catalunya, en el sentit que aquest pugui significar un canvi i l'aplicació de mesures progressistes. Però en el pacte no es concreta res sobre retirar tots els atacs que hem patit (reforma laboral, LOMCE, Llei Mordassa...) ni sobre la llibertat pels presos polítics. I quan es parla de "diàleg a Catalunya" es planteja "dins del marc de la Constitució". Tot això vol dir que serà un govern sotmès a grans pressions tant per la dreta com per l'esquerra. La burgesia i la dreta exigiran que s'apliquin retallades i atacs contra els treballadors i mesures repressives contra el moviment de masses que lluita per la república a Catalunya. La millor manera d'impedir-ho és seguir mobilitzant-nos massivament pels nostres drets i reivindicacions, inclosa l'exigència de tirar endavant la república per la qual vam votar l'1 d'octubre.

Construir una esquerra combativa per lluitar per la República Catalana dels treballadors, el jovent i el poble

Tots els esdeveniments de l'últim mes a Catalunya demostren que la crisi revolucionària oberta fa dos anys, quan milions de persones vam decidir trencar amb el règim del 78 votant per la República Catalana, no només segueix oberta sinó que s’està aguditzant.

Dins el moviment d'alliberament nacional de Catalunya hi ha un xoc creixent entre centenars de milers de joves, treballadors i amplis sectors de la població que volem portar fins al final la lluita per una república catalana dels treballadors i el poble, i el programa de la dreta catalanista- que té un pes decisiu en el govern- i també els dirigents d’ERC- que busquen un acord amb l'Estat i el govern del PSOE- per buidar els carrers i tornar a fer la mateixa política de sempre.

Aquesta contradicció s'està fent més evident que mai amb la repressió dels Mossos seguint les ordres de la Generalitat i el clam massiu en les manifestacions exigint la dimissió o destitució del conseller d'Interior Miquel Buch, i rebutjant les polítiques continuistes, retallades i privatitzacions del Govern de JxCat i ERC, com la Llei Aragonès, sense anar més lluny.

Hem de treure les lliçons de l'experiència dels últims anys. L'esquerra política i sindical combativa i els moviments socials hem d'aixecar un pla d'acció prolongat en el temps, amb un calendari clar de noves vagues generals, assemblees en els centres de treball, repartiments massius de fulls informatius i comitès d'acció que generi el suport massiu de la població.

Un moviment de resistència d'aquesta envergadura exigeix deixar clar que lluitem per una república socialista en benefici dels explotats i explotades, no perquè continuï al poder l'oligarquia econòmica de sempre, tot i que s'emboliqui amb l’estelada. Una república que nacionalitzi les palanques fonamentals de l'economia, la banca i els grans monopolis i acabi amb el malson de les retallades, la manca d'habitatge públic i assequible, la precarietat i els salaris miserables, la violència patriarcal i la destrucció del medi ambient. Així també convencerem als treballadors i treballadores i al jovent de la resta de l'Estat, i a molts altres a Catalunya, que aquesta república és també la seva.

Les bases exigeixen una estratègia clara per fer front a la repressió de l'Estat i fer realitat la República catalana. El factor fonamental que ho impedeix és el pes decisiu que segueixen tenint en la direcció de el moviment els sectors que accepten el capitalisme com l’únic sistema possible i rebutgen unir l'alliberament nacional a la transformació socialista de la societat. Per superar aquest obstacle no n'hi ha prou amb la voluntat de lluitar, cal actuar conscientment per construir un partit dels treballadors i el jovent que aixequi aquest programa revolucionari i internacionalista.