uneteMovilmex 01


Les protestes a Hong Kong duren ja tres mesos. Tot i la pressió del règim xinès i la violenta repressió policial desfermada pel Govern de Carrie Lam el moviment segueix mantenint tot el seu vigor i una major combativitat.

La vaga general del 5 d'Agost va marcar una nova etapa en la lluita contra la llei d'extradició proposada pel govern de Hong Kong el passat mes de març. A Hong Kong hi ha dos grans sindicats, el més gran amb 410.000 afiliats és la Federació de Sindicats de Hong Kong (HKFTU) i que compta amb una passada tradició de lluita contra el domini colonial britànic, però els seus estrets vincles amb el Partit Comunista Xinès i el règim burgès de Beijin han portat a la seva direcció a posicionar-se contra les protestes. El segon sindicat és la Confederació de Sindicats de Hong Kong (HKCTU) amb 200.000 membres, alineat amb el grup pandemòcrata, l'oposició oficial burgesa de Hong Kong que pretén una sortida negociada amb la Xina. Tot i que durant setmanes el KKCTU es va resistir a convocar la vaga general, finalment l'aclaparadora pressió que va patir per part de milers d'activistes i d’un jovent decidit a tot el van obligar a convocar-la juntament amb altres moviments i col·lectius socials, com el Front Civil de Drets humans, i partits de l'esquerra que també han estat al capdavant de les últimes grans manifestacions.

Una vaga general històrica

Desenes de milers de treballadors van participar en la vaga general, al sector ferroviari, a l'educatiu, la construcció, el metall, el bancari, els aeroports o en el sector serveis. L'èxit va ser total, superant amb determinació l'oposició del règim xinès i de molts empresaris de Hong Kong que van fer tot el possible per a impedir-la, i tot i els centenars d'acomiadaments que s'han succeït des de l'inici de les protestes. Aquesta vaga general representa un esdeveniment històric, ja que es tracta de la primera convocada des de 1925 quan la ciutat estava sota el jou de l'imperialisme britànic.

Aquesta irrupció de la classe obrera a la situació marca un punt d'inflexió: ja no només són els estudiants i els joves, ara els treballadors també han reptat el règim, donant impuls a un moviment que, fa temps, ha superat i ampliat les reivindicacions inicials. La població no demana només la retirada total de la llei d'extradició -suspesa fa un mes- ara exigeix la dimissió de l'executiva Cap Carrie Lam, l'anul·lació de tots els càrrecs contra els participants en les protestes, una investigació independent de la violència policial , l'alliberament dels més de 700 detinguts des del Juny i la celebració d'eleccions lliures i democràtiques basades en el sufragi universal.

La classe obrera i el jovent de Hong Kong no només s'enfronten a l'absència de drets democràtics, també pateixen en pròpia pell l'empitjorament de les condicions de vida. El que alimenta les protestes és la profunda crisi social produïda per l'estancament dels salaris, l'extensió de la pobresa, l'escassetat crònica d'habitatge digne que obliga a centenars de milers de persones a amuntegar-se en minúsculs espais perillosos per a la salut o l'absència d'oportunitats laborals per als joves. Tot això coexisteix amb una petita elit de multimilionaris de Hong Kong, molts dels quals mantenen estrets vincles amb la plutocràcia capitalista del mal anomenat "Partit Comunista de la Xina", i que dominen la vida econòmica de la ciutat mentre la majoria de la població sobreviu en un dels llocs més cars del món. Aquesta situació està darrere de tota la frustració i ràbia acumulades que ha esclatat als carrers d'Hong Kong.

El moviment de masses manté la seva força tot i violència del règim

Aquestes últimes setmanes s'ha intensificat encara més la repressió policial arribant a llançar gas pebre dins d'estacions de metro abarrotades, o recorrent a foc real contra els manifestants. També han augmentat els atacs de grups de criminals i de lúmpens, als quals el règim està recorrent per acovardir les masses. Concretament, la policia col•labora amb la màfia de la regió de Yuen Long (coneguda com la Triada Xina) perquè els seus homes armats ataquin de manera indiscriminada als manifestants i residents. El gran problema per als governs de la Xina i Hong Kong és que aquesta violència governamental i parapolicial lluny d'acovardir a la població ha provocat una major radicalització, l'extensió de les protestes i que aquestes cada vegada siguin més agosarades.

Des del 27 de juliol totes les accions de protesta són il·legals, però això no ha impedit que segueixin sent multitudinàries i diàries. No només són manifestacions, també hi ha talls de carreteres, assegudes, ocupacions de l'aeroport i del centre financer de la ciutat, etcètera. El 18 d'agost gairebé dos milions de persones van participar en una manifestació desafiant la prohibició policial i la pluja torrencial. Divendres 23 a la tarda, més de 200.000 persones van organitzar una cadena humana que va envoltar la ciutat; el dissabte 24 de nou centenars de milers van assistir a una altra nova manifestació i l'endemà, el diumenge 25 d'agost, desenes de milers van anar a un míting a Victoria Park.

La magnitud de les manifestacions contradiu les mentides llançades pel règim xinès i el govern de Hong Kong sobre que aquestes són obra de perillosos extremistes o de les intrigues de l'imperialisme nord-americà. Aquestes acusacions són utilitzades per Beijing per intensificar les amenaces d'utilitzar l'exèrcit per acabar amb les protestes. El 18 d'agost les forces pro-Beijing van convocar una concentració contra la "violència" que va reunir unes 100.000 persones segons els organitzadors i la policia. La comparació amb les protestes contra el règim il·lustra molt bé l'actual correlació de forces.

No són pocs els sectors de l'esquerra reformista i ex estalinista de molts països que només poden veure en aquesta rebel·lió popular la mà de l'imperialisme nord-americà. Són incapaços d'entendre que el govern xinès respon als interessos de la nova classe capitalista, que disputa a l'imperialisme nord-americà la supremacia del mercat mundial. No és un règim socialista, tot i que encara la propietat pública sigui important, estem davant d'una dictadura bonapartista autoritària i despòtica que explota a la classe obrera i la pagesia per accelerar l'acumulació de beneficis dels grans magnats.

L'administració de Hong Kong i Carrie Lam estan acorralats pel moviment de masses i això ja ha provocat diferències d'opinió dins del Govern. Alguns dels seus membres han demanat a Lam que cedeixi a algunes de les demandes del moviment -com la retirada total de la llei d'extradició o que organitzi algun tipus de recerca pública sobre la repressió policial- però, fins ara, l'única "concessió" és l'inici d'una "llarga negociació" sense donar més detalls sobre els seus objectius. És a dir, una tàctica dilatòria per enganyar les masses.

D'altra banda, el Govern xinès està amenaçant amb una intervenció militar si el règim de Hong Kong no acaba d'una vegada amb les protestes. La Xina ha acumulat tropes a la província limítrofa de Shenzhen. Que aquesta amenaça es converteixi en realitat és una aposta arriscada per al règim xinès a causa dels efectes polítics, tant interns com internacionals, que tindria una repressió salvatge com la duta a terme en Tianannmen. No respondre també té riscos. Manaria un senyal de victòria al moviment de Hong Kong i de debilitat del règim de Beijing, el que encoratjaria més tard o més d'hora una onada de protestes en el conjunt de la Xina.

Camí a la recessió

Una preocupació important per als capitalistes de Hong Kong i xinesos és l'impacte econòmic que estan tenint les protestes. El 25 d'agost el diari nord-americà The Wall Street Journal publicava un article titulat 'Les protestes a Hong Kong obliga les empreses a triar: els seus empleats o la Xina', i es podia llegir el següent: "La borsa de Hong Kong des de finals de juny ha perdut un valor de mercat de gairebé 300.000 milions de dòlars. El dany acumulat de despesa i inversió amenaça de portar a la recessió l'economia de 363.000 milions de dòlars de la ciutat, aproximadament la mida d'Israel. Analistes de Morgan Stanley esperen que el creixement econòmic de Hong Kong per al trimestre que acaba al setembre sigui el pitjor en una dècada".

El 15 d'agost el govern hongkonguès va anunciar que la previsió de creixement del PIB per a aquest any seria d'entre el 0% i 1%, rebaixant el nivell original del 2% al 3%. I segons el banc d'inversió francès Natixis la caiguda serà del 0,6%.

La guerra comercial de la Xina amb els EUA s'ha agreujat durant les últimes setmanes amb l'anunci d'aranzels a les importacions nord-americanes i amb la resposta de Trump de demanar a les empreses nord-americanes que abandonin el sòl xinès. D'altra banda, les negociacions amb Taiwan perquè l'any que passi a formar part del territori xinès amb el mateix model que Hong Kong, "un país, dos sistemes" també suposa un desafiament per a Beijin, i el desenllaç a Hong Kong pot ser determinant perquè la unificació es decideixi en un sentit o un altre. Per tant, el règim xinès està molt preocupat també pels efectes polítics dels esdeveniments a Hong Kong.

Xi Jinping s'enfronta a les crítiques internes de sectors de l'aparell que critiquen tant la seva gestió de la guerra comercial com dels esdeveniments a Hong Kong. Però el més preocupant és l'onada de protestes i vagues. El diari South China Morning Post va citar les paraules de Wang Xiaofeng, portaveu de la Federació Estatal de Sindicats a la Xina (ACFTU), qui a l'Octubre va dir que en els cinc anys anteriors les seves taules d'arbitratge havien tractat gairebé dos milions de disputes laborals. I el China Bolletin Labor publicava que el 2018 els conflictes laborals havien augmentat un 36% en comparació amb l'any previ. En cap cas el govern xinès vol que el moviment de masses a Hong Kong pugui esdevenir un punt de referència per a la classe treballadora xinesa.

Les masses hongkongueses no només han de enfrontar-se al règim i de la violència de la policia i la màfia, necessiten lluitar contra els capitalistes de Hong Kong que defensen i sustenten al govern i el sistema responsable dels patiments dels joves i treballadors de Hong Kong. La tasca urgent és construir un partit dels treballadors i el jovent armat amb el programa de la revolució socialista i que lluiti per l'enderrocament de la classe capitalista de Hong Kong i el règim burgès bonapartista de Xi Jinping. L'absència d'aquest partit permet que les idees de l'oposició oficial burgesa puguin trobar cert ressò dins del moviment, encara que a diferència d'altres ocasions la seva autoritat està més limitada. Aquest fet demostra la radicalització i el nivell de consciència dels joves i treballadors de Hong Kong.

Només amb el seu propi partit revolucionari els joves i treballadors podran aconseguir plens drets democràtics, acabar amb la repressió de les minories nacionals i acabar d'una vegada per totes amb el lladronici de la burgesia nacional, de les multinacionals imperialistes i amb la ferotge repressió que pateix la classe obrera xinesa i a Hong Kong. Cal una nova revolució, però aquesta vegada dirigida i sota el control de la classe obrera més forta del món que en les últimes dècades ha concentrat a les mans un poder immens.

Aquesta és avui la tasca de l'avantguarda revolucionària de Hong Kong, aixecar la bandera del socialisme internacionalista i connectar amb les demandes i aspiracions del conjunt dels treballadors xinesos unificant aquest moviment colossal.