image image image image image image
28 de abril: derrotar la dreta a les urnes i als carrers. No passaran!
8M: Hem tornat a fer història!
Més de mig milió als carrers contra la repressió franquista i per la República catalana
Podemos davant el règim del 78
Nova edició de Marxismo Hoy, la revista teòrica d'Esquerra Revolucionària
Els bolxevics i la qüestió nacional
uneteMovilmex 01


El passat dissabte 16 de febrer més de mig milió de persones vam abarrotar la Gran Via des de Plaça Espanya fins Plaça Universitat en una gran demostració de força del moviment d’alliberament nacional. Treballadores i treballadors, estudiants i jubilades i jubilats vam respondre amb contundència a l’inici del Judici Farsa de l’1-O i a la supeditació del PSOE als arguments del reaccionaris dels fiscals del PP, i vam tornar a deixar clar la nostra disposició a enfortir la mobilització als carrers i sortir a la vaga general del proper dijous 21F com la via per aturar la repressió franquista i conquerir la República catalana.

Les consignes corejades amb més força van ser les referents a la llibertat dels presos polítics i l’1 d’octubre, però també a la vaga general i la independència, i no és cap casualitat! Centenars de milers de persones veuen amb claredat que l’única manera d’aturar la repressió franquista és derrotar el règim del 78 que la genera. El sistema judicial i polític del 78 porta aparellada la repressió dels drets democràtics; és una conseqüència inevitable d’una Transició que va permetre que totes les estructures de l’Estat seguissin infestades de franquistes que defensen la “España una, grande y libre” i mai permetran el dret a l’autodeterminació de Catalunya. Però, a més, aquesta repressió és també fruit de la voluntat dels capitalistes espanyols i catalans d’aixafar les aspiracions de canvi socials i econòmiques del poble de Catalunya, que vol una independència que permeti posar fi al malson de les retallades, els desnonaments, les sentències masclistes i els atacs als drets laborals. És per això que la lluita contra la repressió i els drets democràtics ha d’anar vinculada a fer avançar la lluita per la República catalana dels treballadors/es i el jovent.

Renunciar a la República no és una garantia ni per “eixamplar la base” en la lluita contra la repressió ni per ser més a prop de derrotar-la. La clau per aturar la repressió és enfortir la mobilització als carrers i assegurar que la direcció del moviment republicà és formada per tots aquells i aquelles que de veritat volem tombar el règim capitalista del 78 i construir una República catalana al servei de la classe treballadora, i no pel govern de Quim Torra que ni tan sols ha revertit les retallades educatives o sanitàries. De fet, en la història observem com l’alliberament de presos polítics sense claudicació o contrapartides polítiques ha estat aconseguida en base a la mobilització massiva contra l’ordre social del règim opressor de torn.

El PDeCAT i els dirigents d’ERC han tombat els pressupostos de Pedro Sánchez després d’haver notat la pressió de centenars de milers de voler avançar amb fermesa cap a la República catalana i donar una resposta davant el judici farsa de l’1-O i l’ofensiva repressiva que aquest representa, però segueixen buidant gerros d’aigua freda sobre el moviment. L’últim cas l’hem vist amb Oriol Junqueras, que ha afirmat recentment que aconseguir la República catalana “no és factible” i que la correlació de forces “està en contra nostre”; afirma que cal buscar el suport dels “demòcrates europeus” perquè “el republicanisme català” és dels seus millors aliats per frenar l’avanç de l’extrema dreta. Des d’Esquerra Revolucionària responem a continuació.

En primer lloc, la correlació de forces és enormement favorable a la República catalana, com vam demostrar l’1-O exercint el a dret a l’autodeterminació tot i la repressió i la violència policial salvatge i votant majoritàriament per la República, i aturant el país el 3-O tot i la campanya de la por dels capitalistes, els partits del règim del 78 i els mitjans de comunicació al seu servei; les mobilitzacions de la passada Diada, l’1-O de 2018 i el passat dissabte en són una mostra més. Podem augmentar el suport a la República catalana? Sí, és clar! Però això no ho farem replegant-nos, desobeint el mandat de l’1-O i aturant la mobilització als carrers; això ho podem fer defensant una República catalana dels treballadors/es i el jovent amb un programa socialista que permeti acabar amb les xacres i injustícies socials del capitalisme. Per això és tant important que els sectors revolucionaris encapçalin el moviment republicà. I finalment: l’extrema dreta ha crescut a Europa com a conseqüència de les polítiques de retallades i atacs als drets de la majoria implementades pels dirigents socialdemòcrates (PSOE, SPD, PSF...); buscar una aliança amb els seus dirigents no permetrà frenar l’avanç de la ultra dreta. La única manera de frenar el populisme d’extrema dreta és impulsar la resposta antifeixista als carrers i defensar un programa que de forma clara legisli a favor de la majoria i derroti el domini econòmic de banquers i grans empresaris sota el qual només pot créixer la misèria, la desesperació i la confusió. Els nostres aliats i companys de lluita són els joves i treballadors andalusos mobilitzant-se contra Vox, els milers de madrilenys cridant “¡Madrid sin Franco!” i els oprimits i oprimides de la resta de l’Estat! La lluita per la República catalana dels treballadors/es i el jovent ha de servir per impulsar la mobilització contra el feixisme, el règim del 78 i el capitalisme arreu del territori espanyol!

Estem vivint moments històrics, amb centenars de milers que volem trencar amb el règim del 78. Els dirigents de Units Podem i CCOO i UGT han de deixar de mirar a una altra banda i impulsar la lluita als carrers contra la repressió franquista. Des d’Esquerra Revolucionària fem una crida a secundar la vaga general del proper dijous 21F convocada per la Intersindical-CSC, de professors/es per USTEC-STEs i estudiantil pel Sindicat d’Estudiants, SEPC i Universitats per la República, amb el suport de l’ANC, Òmnium, CUP CDRs, i a participar activament en les mobilitzacions que es realitzaran aquell dia. Els dirigents dels sindicats alternatius CGT, COS i els integrats en IAC que no han convocat han d’abandonar les mitges tintes i organitzar la vaga de forma decidida! Ara és més necessari que mai enfortir la lluita als carrers i deixar clar que la lluita contra la repressió franquista i l’extrema dreta està unida a la defensa de la República catalana dels treballadors/es i el jovent!

Totes i tots als carrers i a la vaga general del dijous!

Uneix-te a Esquerra Revolucionària per defensar una Catalunya lliure, republicana i socialista!

 

Consulta les mobilitzacions de la teva zona a les xarxes socials!