image image image image image image
Més enllà de les aparences. La lluita de classes i el govern de Pedro Sánchez
Després de la investidura de Quim Torra, Rajoy perllonga el 155
50è Aniversari del Maig del 68 francès • Lliçons d’una gran revolució
No és abús, és violació · Èxit rotund de la vaga estudiantil convocada per Lliures i Combatives
Catalunya. Balanç d'una crisi revolucionària
Els bolxevics i la qüestió nacional
uneteMovilmex 01


Prou repressió! Continuar la lluita per la república catalana dels treballadors i el jovent!

El dilluns 14 de Maig el Parlament de Catalunya escollia com a President de la Generalitat Quim Torra. Després impedir antidemocràticament la investidura de Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull, el Govern del PP i l'aparell de l'Estat van tolerar inicialment el seu nomenament, però no van trigar gaire a amenaçar amb destituir-lo a la pràctica si es rebel·lava contra la tutela política del govern de Madrid. I han complert la seva paraula. Pocs temps després d’anunciar Torra el nou Govern, al qual inclou diversos consellers empresonats sense judici o exiliats, el PP, Cs i la direcció del PSOE tornen a trepitjar els drets democràtics del poble de Catalunya anunciant que perllongaran per temps indefinit el 155.

Caça de bruixes contra l'esquerra que lluita per la república

El PP, un partit ple de corruptes i franquistes, amb només 4 diputats i un 4% de suport entre l'electorat català, pretén seguir governant de manera semidictatorial Catalunya amb el suport de Cs i del PSOE. Rajoy i els seus aliats no només han anul·lat de facto l'autonomia catalana contra la voluntat de tot un poble, sinó que en la competició per veure qui és més espanyolista i està més disposat a trepitjar la democràcia amb més desvergonyiment, Albert Rivera marca la pauta i dicta l'estratègia del govern i del PSOE. És realment escandalós veure a Pedro Sánchez agenollar-se davant Rajoy i Rivera en el seu intent de pujar al carro de la dreta més rància, i exigir canvis en el Codi Penal per "encaixar millor" el delicte de rebel·lió i que la llei impedeixi ocupar càrrecs públics a forces polítiques o candidats que no acatin la Constitució. Quin bon paper de ministre orwellià del Pensament podria fer el cap de la socialdemocràcia espanyola!

Però no oblidem que aquesta última amenaça és part de tota una campanya de criminalització sense precedents contra el moviment independentista i totes aquelles organitzacions i individus de l'esquerra, inclosos cantants de rap i tuiters, que desafien el règim del 78. Les denúncies per "adoctrinament" i "incitació a l'odi" contra 500 docents i 134 centres educatius fetes per la Guàrdia Civil i recolzades per un ministre d'Educació que canta emocionat el "Novio de la Muerte", són tot un símbol de la brutal involució democràtica que estem vivint. Els atacs a la llibertat d'expressió, manifestació i organització s'han intensificat, mentre una munió de tertulians d'extrema dreta que copen els platós de televisió, animen les detencions i processos judicials contra militants i regidors de la CUP, activistes dels CDRs, i afiliats de sindicats com CGT, IAC, COS, CSC o CoBas per participar en mobilitzacions i vagues contra el 155.

Com no comparar aquesta política de caça de bruixes amb la repressió i les farses judicials que organitzava el franquisme? La persecució política no busca emmordassar únicament als qui defensen idees independentistes. Qualsevol que lluiti contra l'intent del PP i els seus aliats d'imposar la "Espanya una, grande y libre" està al punt de mira. Un exemple del que pretén el bloc del 155 són les declaracions de la diputada popular Andrea Levy exigint que els professors acusats d’"adoctrinar" siguin inhabilitats i sigui suficient una denúncia anònima per a processar-los. Volen teixir una xarxa d'espies i delators anònims per a perseguir els dissidents, com sota la dictadura!

Davant d'aquesta situació d'"emergència democràtica", utilitzat la terminologia a la qual en feia referència Pablo Iglesias no fa molt de temps, és realment xocant que els dirigents de Unidos Podemos segueixin mirant a un altre costat i mantinguin un silenci sepulcral. O pitjor: que se sumin covardament a les calúmnies que propaguen la dreta i els dirigents espanyolistes del PSOE contra les masses que lluiten per la república a Catalunya, mantenint l'equidistància entre les víctimes de la repressió i l'Estat, qualificant de "violència" la activitat dels CDR, o reprotxant al poble català que hi hagi "despertat al feixisme" per resistir l'ofensiva reaccionària del Rajoy i els seus cossos armats.

Amb el PDeCAT i la dreta catalanista no hi haurà alliberament de Catalunya

Dit tot l'anterior, la designació de Quim Torra, un dirigent identificat amb el catalanisme més reaccionari i de dretes, ha causat força sorpresa i malestar dins del moviment d'alliberament nacional, especialment entre els sectors que componen l'espina dorsal de la lluita per la república. Centenars de milers de joves i treballadors que (dins i fora de Catalunya) rebutgem el 155, i hem resistit la repressió de l'Estat per fer complir el mandat de l'1 d'Octubre, no podem tancar els ulls davant l'intent descarat dels polítics burgesos del PDeCAT i la direcció d'ERC per arribar a acords amb l'Estat i Rajoy, abandonant d'una vegada per totes l'acció als carrers i la mobilització revolucionària. En aquesta estratègia cal inserir l'elecció de Torra per Puigdemont, més enllà de la retòrica de les declaracions puntuals.

L'odi gens dissimulat de Torra contra el 15M, els seus comentaris despectius i xenòfobs contra sectors de la població catalana nascuts fora de Catalunya, va contra tot el que ha fet avançar durant els últims mesos la lluita per la república catalana. El 2012, mentre milers de persones envoltaven la Generalitat contra les retallades del Govern del PDeCAT (aleshores Convergència) presidit per Artur Mas, Torra escrivia: "Això d’aquest matí és intolerable. Immediatament em ve la idea de Tejero i el tricorni (...)He tornat a sentir la mateixa nàusea, la mateixa suor freda.  (...) Aquesta colla de ximples dels indignats [del 15M] ens porta directament al cinquè món. I lamento ser tan bèstia però avui no hi ha temps per matisos.” És el mateix menyspreu pel poble, pel jovent, que mostren Arrimades, Rajoy o Rivera quan parlen de l'1 i 3 d'Octubre! Com pot encapçalar la desobediència a l'Estat i portar endavant la lluita per la república algú així?

Per descomptat, que personatges procedents de la ultradreta i que defensen idees encara més reaccionàries i de dretes, com Rivera, Arrimades o Albiol acusin a Torra de "excloent" o "supremacista" reflecteix el cinisme i desvergonyiment de la classe dominant espanyola. Però és precisament el nomenament de Torra el que proporciona a la dreta espanyolista munició per a la seva demagògia i dificulta la tasca de guanyar a milers de joves i treballadors a la lluita per la república catalana.

Tot i que en el seu discurs d'investidura va prometre treballar per fer "realitat" la república, Torra no va exposar ni una sola mesura concreta de com fer-ho, ni va proposar el menor compromís per a acabar amb les retallades, la precarietat, l’atur i la manca de futur per al jovent. Mentre plantejava al Govern de Rajoy diàleg "sense condicions", ni tan sols va demanar la llibertat immediata dels presos polítics i el cessament de la persecució contra els CDR i activistes d'esquerra. Ara, amb el nomenament dels Consellers detinguts, intenta recuperar terreny i esborrar el seu passat, però no té un pla de mobilització per a respondre a l'ofensiva de la dreta espanyolista i l'Estat.

El nomenament de Torra ha vingut a confirmar el que des d'Esquerra Revolucionària hem sostingut durant molt de temps: cal desplaçar a aquests polítics catalanistes burgesos de la direcció del moviment d'alliberament nacional, i que els seus autèntics protagonistes, el jovent i els treballadors, es facin amb el lideratge amb una estratègia revolucionària capaç d'unir a tots els oprimits contra l'enemic comú: la burgesia espanyola i catalana i el sistema capitalista.

L'1 i 3 d'Octubre mostren el camí

Per a trencar amb la dinàmica actual, i frenar l'ofensiva reaccionària, només hi ha una alternativa: la mobilització massiva als carrers, seguint l'exemple de l'1 i 3 d'Octubre. Això és el que reclamàvem el 15 d'Abril més d'un milió de persones, quan vam inundar novament els carrers de Barcelona per la llibertat dels presos polítics. La manifestació va ser un clam per la vaga general ja. Un mes després, els dirigents d'ERC, PDeCAT i JxCat segueixen sense donar resposta a aquesta exigència i fan tot el possible per portar a la gent a casa, insistint què la prioritat és tenir un "govern efectiu" i reconegut per a negociar amb Rajoy . Com si el govern i l'Estat no haguessin donat proves suficients que l'únic que volen discutir són les condicions de la rendició!

Dins el moviment per la república catalana hi ha dues tendències oposades. La que representa la majoria del moviment, formada pel jovent, els treballadors i amplíssims sectors de les capes mitjanes que estan girant a l'esquerra, que hem decidit construir una república i trencar amb el règim monàrquic reaccionari del 78 pel que aquest representa: la seva justícia masclista i franquista, la seva casta política corrupta, les lleis i mesures capitalistes que retallen les nostres pensions, sanitat i educació, que ens condemnen a l'ocupació precària, els desnonaments i l'atur.

Davant d'aquesta majoria, hi ha també una ala nacionalista i catalanista de dretes, les forces dins del moviment de masses són reduïdes, però que té un enorme protagonisme en la direcció. Aquesta tendència burgesa tem la iniciativa revolucionària de la població i intentarà sembrar el major desànim possible.

El veritablement excepcional d'aquesta situació és que tot i els empresonaments, la repressió indiscriminada, i la campanya d'espanyolisme vociferant que inunda els mitjans oficials, milions de persones a Catalunya hem arribat a la conclusió que no volem seguir vivint sota un règim antidemocràtic, classista, masclista i racista com aquest. Al nostre costat, hi ha també sectors de joves i treballadors que rebutgen la corrupció, les retallades i la repressió del PP i l'Estat però no donen suport a la república perquè desconfien de la dreta catalanista i els burgesos del PDeCAT, dels quals només han rebut retallades, atacs als seus drets i fins i tot insults racistes i xenòfobs. Aquests sectors només poden ser guanyats a la causa de la república amb un programa de mesures que millorin dràsticament les condicions de vida de tots els oprimits. No volem una república de la burgesia catalana, sinó una república socialista que faci realitat l'alliberament nacional i social, i que sigui la punta de la transformació socialista a la resta de l'Estat espanyol i a Europa.

Necessitem una Esquerra Revolucionària forta

Reflectint el malestar amb la candidatura de Torra, les assemblees territorials de la CUP del Baix Llobregat, Barcelonès i Camp de Tarragona van exigir un debat sobre la possibilitat de votar NO a la investidura. Arran, el jovent de la CUP, va difondre un comunicat considerant a Torra una "mala opció". El discurs de Carles Riera va ser molt crític, insistint que es mobilitzarien contra el Govern d'ERC i JxCat si renuncien a construir la república o aplica mesures contràries als interessos del poble. Aquestes paraules cal dur-les a la pràctica, aixecant un front unitari de tota l'esquerra que lluita per la república catalana, basada en els CDR, la CUP, els sindicats alternatius que van convocar i van recolzar el 8N, el Sindicat d'Estudiants i el SEPC , les bases de  l’ANC i Òmnium, i els militants de Catalunya en Comú, de CCOO i UGT, que han participat en la mobilització del 15A, per a derrotar la repressió amb un pla de lluita contundent, començant per la convocatòria una vaga general.

Juntament amb la mobilització sostinguda i massiva, cal defensar un programa d'independència de classe i les idees del socialisme en el moviment d'alliberament nacional. I això requereix construir una Esquerra Revolucionària fort en tots els territoris de Catalunya i de l'Estat espanyol.

Uneix-te a Esquerra Revolucionària per a lluitar per la república catalana dels treballadors, el jovent i el poble

• Fora el 155! Llibertat per a tots els presos polítics. Retirada de les forces de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil de Catalunya.

• Derogació de les contrareformes laborals i de les pensions. Jubilació als 60 anys amb el 100% del salari i contractes de relleu pel jovent.

• Salari mínim de 1.100 euros i 35 hores setmanals sense reducció salarial.

• Prohibició per llei dels desnonaments. Parc d'habitatge públic amb lloguers socials, expropiant els pisos buits en mans dels bancs.

• Remunicipalització dels serveis públics privatitzats, mantenint i ampliant les plantilles i respectant els drets laborals.

• Derogació de la LOMCE, LEC i el 3+2. Ensenyament públic de qualitat, democràtic, laic i gratuït des d'infantil fins a la universitat.

• Dret a la sanitat pública digna, gratuïta i universal.

• Solidaritat real i concreta amb els refugiats: ni contingents ni camps d'internament. Derogació de la Llei d'Estrangeria i dels CIEs.

• Plens drets democràtics d'expressió, reunió i organització. Derogació de la Llei Mordassa.

• Nacionalització de la banca i els sectors estratègics de l'economia per rescatar les persones i garantir el benestar de la majoria.

• Pel dret d'autodeterminació per a Catalunya, Euskal Herria i Galiza. Per la república socialista de Catalunya i la república socialista federal, basada en la unió lliure i voluntària dels pobles i nacions que componen actualment l'Estat espanyol i que així ho decideixin.