image image image image
Un poble en peu! Vaga general històrica a Catalunya
Violència policial salvatge i resistència exemplar del poble de Catalunya! Fora el govern del PP!
Per a derrotar la repressió i defensar els drets democràtics: convocar Vaga General ja!
Solidaritat internacionalista i socialista des d’Irlanda
uneteMovilmex 01


Continuar la lluita fins a conquistar la República Socialista Catalana!

Catalunya ha viscut avui un dia històric. Milions de treballadors, joves i ciutadans han paral·litzat les empreses, els transports, l’educació, l’administració... i han omplert de gom a gom els carrers clamant contra la brutal repressió policial de l’1 d’octubre i les amenaces de més violència contra el poble català llençades per Rajoy i els ministres del PP. La possibilitat de conquistar la república catalana a través de la movilització revolucionària de les masses està causant pànic entre la classe dominant espanyola.

Saben que aquesta victòria obriria el camí cap a la lluita per a la transformació socialista de la societat a Catalunya i a la resta de l'Estat. La crisi política catalana s'ha transformat en una crisi de caràcter revolucionari que posa contra les cordes el règim del 78 fins al punt de portar a Felip VI a dirigir-se a la "nació" aquesta mateixa nit. ¿Denunciarà el rei la violència de la policia i la guàrdia civil contra desenes de milers de famílies, gent gran, gent pacífica que només volia votar? ¿Mostrarà el seu suport als prop de mil ferits per aquesta intervenció repressiva pròpia del franquisme? ¿Ha de condemnar als dirigents del PP i Ciutadans que han qualificat aquesta vaga i les manifestacions del 3 d'octubre de "nazi" i "xenòfoba", utilitzant un llenguatge guerracivilista? S'oposarà rotundament a suspendre l'autonomia catalana i que no s'apliqui l'article 155? Podem avançar que no farà res d'això. Donarà suport a la política repressiva del govern justificant-la com a "defensa de l'Estat de dret".
L'opressió del govern del PP i de l'aparell de l'Estat sobre el poble de Catalunya mostra el seu autèntic ADN i l'herència del franquisme que perviu en ells. I després de l'1 d'octubre, lluny de retrocedir, la reacció ha intensificat la seva propaganda nacional-espanyolista, presentant la mobilització de 16.000 efectius de la policia i la guàrdia civil, i les futures mesures repressives, com a decisions legítimes per defensar l’"Estat de Dret".
Però ¿quin Estat i quin Dret? ¿El d'un govern ple de corruptes i lladres, que han saquejat els recursos públics per enriquir a una minoria? ¿El dels banquers que han robat a mans plenes milers de milions d'euros? L’"Estat de Dret" que ens ofega en l'atur massiu, en la precarietat, els baixos salaris i la pobresa i la misèria? Aquest "Estat de Dret", nascut del pacte del 78, quan la burgesia espanyola i les direccions de les organitzacions de l'esquerra (PCE i PSOE) van pactar reformar l'edifici de la dictadura per avortar una situació revolucionària, va garantir a la burgesia el control de la situació a través d'un règim monàrquic i parlamentari que acusava enormes tares autoritàries.
La Constitució de 1978 va sancionar moltes coses: un rei imposat per Franco, una llei de punt i final que va garantir la impunitat dels crims de la dictadura i que mai es depurés l'aparell de l'Estat, la judicatura, les forces policials i militars -que van seguir en mans dels reaccionaris de sempre-. Per descomptat, es va assumir l'economia de "lliure mercat" i el poder inqüestionable dels capitalistes, i es va negar el dret d'autodeterminació de Catalunya, Euskal Herria i Galiza, inscrivint en la Constitució la màxima de la dictadura: Espanya, una, gran i lliure.
L'actual moviment de masses que ha esclatat a Catalunya a favor dels drets democràtic-nacionals, ha situat el debat en un punt essencial: la negació que Catalunya és una nació -tantes vegades reiterada per la burgesia centralista i la dreta per mitjà de la repressió o la simple conquesta militar- s'ha combinat amb una frustració generalitzada per les conseqüències sagnants de la crisi capitalista, de l'atur de masses, dels desnonaments, de la precarietat i els baixos salaris, de la manca de futur per a la joventut. La lluita contra l'opressió nacional i l'opressió de classe s'han entrellaçat, com en altres èpoques (1909, 1931, 1934, 1936, 1977...), generant un potencial revolucionari que ha desafiat les formes de dominació política del règim capitalista espanyol.
La classe obrera i la joventut de tot l'Estat hem d'entendre que la causa del poble de Catalunya és també la nostra. "Un poble que oprimeix un altre mai pot ser lliure", deia Karl Marx. Per això el moviment obrer a través de la seva història sempre va inscriure en la seva bandera la lluita per l'alliberament nacional, per l'autodeterminació de les nacions oprimides, com a part del combat per la transformació socialista de la societat.

La burgesia espanyola i el seu Estat preparen nous cops contra el poble de Catalunya

L'1 d'octubre es va produir un punt d'inflexió en la lluita de classes no només de Catalunya, sinó de tot l'Estat espanyol. El govern del PP ha demostrat amb la seva actuació repressiva la seva extrema debilitat i la seva absoluta falta de legitimitat. Els intents de mobilitzar a la seva base social en els dies previs al referèndum, van quedar reduïts a manifestacions molt minoritàries i dominades per elements feixistes que cantaven el "cara al sol" i aixecaven el braç. Absolutament patètic.

També cal assenyalar la complicitat dels actuals dirigents del PSOE amb el PP per emmordassar al poble de Catalunya i impedir que votés l'1 d'octubre. La intervenció de Pedro Sánchez el mateix dia que desenes de milers de persones eren sotmeses a una violència desmesurada, plorant llàgrimes de cocodril per les "càrregues policials" sense ni tan sols atrevir-se a dir les coses pel seu nom, i tot seguit reafirmar el seu suport indestructible a l’"Estat de dret, a les institucions, la Constitució i la integritat territorial", és a dir, al govern del PP i a l'España Una, Grande y Libre, subratllen la seva completa fallida política.
Com en tots els grans esdeveniments de la història, ha estat l'acció directa de les masses, la seva intervenció revolucionària, la qual ha canviat tot l'escenari. La crisi del règim polític espanyol ha entrat en una fase explosiva. El desafiament és de tal envergadura que des del govern del PP i des dels mitjans de comunicació de la reacció es parla directament de donar un cop d'Estat contra les institucions catalanes, dissoldre el Govern i acabar amb l'autonomia. Tant el PP com Ciutadans estan disposats a jugar a fons la carta del nacionalisme espanyolista i encoratjar una dinàmica de polarització en línies nacionals, utilitzant la demagògia reaccionària contra Catalunya i els catalans. Albert Rivera considera aquesta conjuntura una oportunitat d'or per arrencar una porció important de la seva base social al PP, i per això clama per l'aplicació de l'article 155, tancar la porta a cap negociació amb la Generalitat i augmentar la repressió. Una estratègia que pressiona molt al PP, que no pot renunciar a mantenir agrupada a la seva base més reaccionària i d'extrema dreta.

Cal respondre amb la mobilització massiva. Per la república socialista catalana!

La vaga general del 3 d'octubre ha demostrat l'enorme força del moviment. Sí, som tan forts que hem fet possible allò que semblava impossible fa setmanes: derrotar la repressió del PP i suscitar la solidaritat activa dels sectors més avançats de la classe obrera i a joventut de l'Estat espanyol i de tot el món. Però ara cal dur a terme una estratègia que permeti aconseguir la victòria. Per això cal organització i un programa revolucionari.
Des d'Esquerra Revolucionària cridem a la direcció de la CUP, Podem i Catalunya en comú, ERC ... a què estableixin un Front d'Esquerres clar i nítid, que es basi en els Comitès de Defensa del Referèndum (CDR) i en tots els organismes que han anat sorgint en aquestes setmanes a Catalunya, que organitzi comitès per la República a tots els centres de treball, i coordinar-los defensant una alternativa de classe, internacionalista i revolucionària que impulsi el moviment de masses amb accions cada vegada més audaces i massives. I diem clarament que aquest Front d'Esquerres ha de mantenir una política d'independència de classe, ha de trencar qualsevol subordinació a la burgesia nacionalista, al PDeCAT o a Puigdemont. No podem oblidar que encara que ara pateixin l'envestida reaccionària del PP, aquests polítics han aplicat retallades socials salvatges que han causat un patiment immens, defensen els seus propis privilegis i uns interessos de classe molt concrets: els de l'elit econòmica. Tampoc podem descartar que aquests dirigents burgesos, com han fet en el passat tantes vegades, traeixin de nou les aspiracions del poble i intentin pactar una sortida beneficiosa per a ells amb l'Estat i el govern del PP.
L'esquerra que lluita, el moviment obrer i els seus sindicats de classe a Catalunya, hem d'aixecar aquest Front Únic i oferir una solució a favor dels oprimits en aquesta crisi revolucionària, i això passa per aprofundir i estendre la lluita, preparant una vaga general indefinida en els centres de treball per resistir qualsevol acció violenta de l'Estat, perquè se’n vagin les forces repressives d'ocupació, i per conquerir la república catalana amb un govern d'esquerres al capdavant.
Aquest govern d'esquerres hauria de portar a terme de manera urgent un programa per resoldre els greus problemes de la població, que acabi immediatament amb les retallades, que garanteixi una educació i una sanitat públiques de qualitat; que creï milions de llocs de treball amb salaris dignes i drets, i posant fi als desnonaments amb un pla d'habitatges públics i lloguers socials. Aquest govern hauria de fer front a la dictadura dels grans poders econòmics amb la nacionalització de la banca i les grans empreses, per a col·locar la riquesa al servei de les necessitats de la majoria de la societat.
Una República Catalana guanyada mitjançant l'acció revolucionària de les masses, implicaria necessàriament la lluita contra el PDeCAT i Puigdemont, contra tota aquesta oligarquia política i econòmica que ha governat Catalunya aplicant les mateixes receptes neoliberals que el PP, i obriria la porta a la lluita per la República Socialista a Catalunya i a una República Socialista Federal basada en la unió lliure i voluntària dels pobles i nacions que componen actualment l'Estat espanyol, conquerint la solidaritat activa de les masses oprimides d'Europa i de tot el món.
Som molts més que ells, tenim la força i ara és el moment.

Visca Catalunya lliure, republicana i socialista!
Fora les forces repressives d'ocupació!
Uneix-te a Esquerra Revolucionària!

Veure la galeria d'imatges de la vaga general a CatalunyaVeure la galeria d'imatges de la vaga general a Catalunya