uneteMovilmex 01


La Llei de Partits entrà en vigor el 26 de juny 2002 després de ser aprovada al Congrés dels Diputats. Fou redactada expressament per a il•legalitzar a l’esquerra abertzale, però representa una amenaça per aquelles organitzacions polítiques que el sistema consideri molestes i pretengui eliminar.
Fa poc, a la Universidad de Granada, Fraga va ser esbroncat per grups d’estudiants (entre ells el Sindicat d’Estudiants) que li van recordar l’assassinat el 1976 de cinc obrers a Vitòria i quasi 100 ferits de bala, a mans de les forces de seguretat que ell comandava com a ministre de Governació (Interior). Determinats mitjans de comunicació han utilitzat un llenguatge similar al que es va utilitzar amb l’esquerra abertzales abans de la seva il•legalització. La portaveu del PP es referí al SE com “una organització que rebutja els principis bàsics de la convivència democràtica emparats per la Constitució i l’Estatut”.
La Llei de Partits en els seus principis declara: “Los partidos políticos deberán respetar en sus actividades los principios democráticos y los valores constitucionales (...) Un partido político será declarado ilegal cuando su actividad no se ajuste, de forma reiterada y grave a lo dispuesto en el apartado anterior”. La llei exposa els supòsits d’il•legalitat: “Fomentar el odio, la violencia y la confrontación social como método para la consecución de objetivos políticos o perseguir la imposición de pretensiones políticas procurando la desaparición de las condiciones precisas para el ejercicio de la democracia, el pluralismo y de las libertades políticas y la creación de un clima degradado de enfrentamiento y de exclusión”.
Amb aquest text, podria ser declarat il•legal la defensa de la lluita de classes com a motor de la història i la vaga general i la insurrecció per part de la classe obrera com a motor de canvi social, com defensem els marxistes. Nacionalitzar i expropiar a la burgesia sense indemnització podria ser interpretat amb la mateixa direcció.
Aquesta Llei senyala també que “las conductas concretas que provocan la ilegalización”, entre elles, “dar apoyo expreso o táctico al terrorismo, legitimando las acciones terroristas (...) o exculpando y minimizando su significado y la violación de derechos fundamentales que comporta”.
Els marxistes estem absolutament en contra dels mètodes del terrorisme individual, però sempre expliquem que el principal responsable de la seva existència és el capitalisme i l’Estat burgès. No pot ser interpretat això com que s’exculpa i es minimitza el seu significat? La Llei de Partits defensa acabar amb qualsevol partit polític “que apoye desde las entidades que gobierna a agrupaciones alternativas a las instituciones constitucionalmente establecidas”. Posem un exemple, avui a Mèxic qualsevol organització que recolzi a l’APPO (Asamblea Popular del pueblo de Oaxaca) amb aquesta llei a la mà podria ser il•legalitzada, igualment a l’Estat espanyol es podria perseguir als qui recolzen organisme com Udalbiltza al País Basc. Que s’estigui encausant al Lehendakari Ibarretxe per reunir-se amb Batasuna i que s’investigui a Patxi López pel mateix és una petita mostra de les possibilitats que ofereix als reaccionaris aquesta llei.
En un altre apartat es diu: “La disolución judicial de un partido o en su caso, su suspensión será acordada (...) cuando no respete en sus actividades los principios democráticos y los valores constitucionales. Están legitimados para instar la declaración de ilegalidad: el Gobierno, cincuenta diputados, cincuenta senadores o el Ministerio Fiscal”. A més serà la Sala Especial del Tribunal Supremo la que tingui tot el poder a les seves mans per deixar fora de la Llei a un partit. Els efectes de la dissolució seran “el cese inmediato de toda actividad (...) la liquidación patrimonial y la incapacidad de volver a presentarse a ninguna elección”.
Les lleis, com podem veure tots, s’apliquen i interpreten seguint criteris polítics. Els jutges, lluny de ser imparcials, són l’instrument de la classe dominant per aconseguir els seus fins. Aquesta Llei representa un pas enrera molt important en els drets d’associació, reunió i expressió. Els partits feixistes no estan sent perseguits per l’ordre burgès, a pesar que utilitzen la violència contra les esquerres i els immigrants com la seva principal raó d’existir. Pel contrari les esquerres tenen en aquesta Llei una espasa de Damocles que la burgesia pot utilitzar quan consideri arribat el moment.
Derogació de la Llei de Partits!