uneteMovilmex 01


 Repressió a les esquerres, impunitat per a la dreta

 

El passat 13 de setembre diverses organitzacions independentistes d'esquerres van convocar a Girona una manifestació unitària contra la presència dels monarques a la ciutat. Al final de la manifestació es van cremar fotografies del rei i la reina. Una vegada identificats els presumptes autors van ser cridats a declarar a l'Audiència Nacional. Arran d'aquest fet s'ha desencadenat una onada de repudi cap a la monarquia (amb noves manifestacions i cremes de fotografies) i contra l'evident doble tracte de la "justícia" que no dubta d'atacar qualsevol expressió de l'esquerra mentre dóna total impunitat a la dreta i els feixistes.

 

Doble tracte de la justícia burgesa

 

És evident que hi ha un pacte tàcit entre les institucions de l'Estat, els mitjans de comunicació i els polítics "responsables" en no fer cap comentari desfavorable a la monarquia i el monarca. En aquest pacte, que inclou també a la socialdemocràcia, CiU i el PNB, tots entren en una espècie de competència per veure qui té una actitud més servil i submisa. Tots s'agenollen amb veneració davant d'una institució medieval, cara i antidemocràtica per definició.

Hi ha també un esforç permanent per convèncer-nos que les institucions de l'Estat, l'exèrcit, la justícia, la monarquia, etc. són democràtiques, imparcials i independents. Tanmateix cada vegada és més clar que això no és així. En el cas de l'exèrcit sol fa falta recordar l'últim episodi de "pronunciament" de Mena Aguado. Amb la monarquia passa el mateix, els últims casos d'atacs a la llibertat de premsa i d'expressió posen en descobert el seu rang especial, intocable. Però en el cas de la justícia, que és la que ha sortit en defensa de la corona, queda clar que utilitza un doble criteri a l'hora d'encausar i sentenciar. Quan la justícia actua contra qualsevol expressió de l'esquerra els seus veredictes són sempre durs i desproporcionats. Mentre, la dreta i els feixistes gaudeixen de total impunitat.

En aquest mateix diari ens hem fet ressò dels últims atacs a drets democràtics elementals i a persecucions descarades a opcions d'esquerra. Vegem alguns casos de l'últim any: Cándido i Morala dirigents del Corriente Sindical de Izquierdas (CSI) van estar recentment a presó per defensar un model de sindicalisme combatiu. L'excusa legal no mereix ni la pena ser comentada. Aquest últim any s'han il·legalitzat manifestacions del Sindicat d'Estudiants, una a Alcorcón i una altra a Barcelona. La revista El Jueves va ser segrestada per ordre del jutge del Olmo perquè la imatge dels prínceps en portada li va semblar "infamante e injuriante". La llei de partits va ser aprovada exclusivament per il·legalitzar les formacions abertzales. Aplicant aquesta llei Jarrai-Haika-Segi van ser declarades organitzacions terroristes i es va tancar Egunkaria. D'aquesta onada contra els drets democràtics elementals no es deslliura ni la Guàrdia Civil. Uns 3.000 membres es van manifestar a Madrid per exigir la democratització del cos: es van obrir expedients a membres que pertanyen a l'AUGC i les seves peticions no van ser escoltades.

Mentre passa això, la dreta i els feixistes tenen total impunitat. Després de la tragèdia del Prestige i de les mentides d'Acebes i del govern Aznar davant de l'atemptat terrorista més greu de l'Estat espanyol no sembla que la justícia els vagi a demanar explicacions i menys castigar pels seus crims. El mateix succeeix amb les agressions feixistes, mai no acaben en càstig (o el càstig és ridículament lleu), de vegades al contrari: es converteix el botxí en víctima com va passar a Vitòria/Gasteiz amb les agressions a la Fundació Frederic Engels. Fins i tot l'imperialisme pot permetre's passejar avions per sol europeu amb ciutadans segrestats amb destinació a Guantánamo sense que la justícia i el govern facin cap comentari. També tenen total impunitat els mitjans de comunicació de dretes, especialment la ràdio dels capellans, la COPE, o Telemadrid que dediquen espais íntegres a fomentar l'odi nacional contra Catalunya i Euskal Herria amb mentides que farien riure si no fos un fet tan greu, mentre afegeixen que el president del govern és terrorista o alguna barbaritat per l'estil sense que passi absolutament res.

Hi ha una llarga llista de greuges comparatius però ja que parlem del rei, ens preguntem per què no s'encausa Ricardo Sáenz de Ynestrillas, líder de la ultradreta i membre de l'AVT o Federico Jiménez Losantos quan injurien la monarquia? El primer va dir:El Rey, ese subnormal genético (…), ha permitido todo lo que está ocurriendo, como el asesinato -que él sancionó con su firma de borracho- de 80.000 niños al año aún en el seno de sus madres, la eutanasia pasiva y la legalización de los matrimonios homosexuales”. Mentre Losantos va rematar referint-se a l'Estatut i al
monarca: “
Este Golpe de Estado cuenta también, como el de entonces (el de 1923), con el respaldo del Rey, (…)”. I tanmateix joves independentistes d'esquerra són encausats per cremar unes fotos dels monarques...el criteri judicial és un criteri polític. Els fets l'han posat en evidència.


El paper de la monarquia

 

Fins i tot el rei ha hagut de sortir en defensa del seu propi negoci declarant que la monarquia "ha proporcionado el más largo período de estabilidad y prosperidad en democracia vividos por España que sustenta nuestra Constitución ".

No és així. La més que relativa estabilitat social que ha viscut l'Estat espanyol des de la "transició" va tenir altres causes (moltes d'elles de caràcter internacional) més profundes. La més important de totes ha estat la complicitat dels dirigents polítics i sindicals socialdemòcrates que de fet han gestionat el capitalisme en benefici dels rics, dient amén a totes les mesures reaccionàries que la patronal, l'església i la dreta els han proposat.

La monarquia és un esglaó més de l'antidemocràtica societat capitalista. Va ressorgir de les cendres del franquisme investida de l'autoritat que li van donar els dirigents de les principals organitzacions polítiques i sindicals de l'esquerra i serà utilitzada en el futur per la burgesia com "una institució neutral", que es posarà per sobre de la societat quan la lluita de classes sigui més franca, amb l'objectiu de "restablir l'ordre". Aquesta és la seva funció i no una altra. A la monarquia caldrà fer-la fora amb tota la resta d'institucions burgeses putrefactes que sostenen aquest sistema capitalista decadent lluitant per l'única societat realment democràtica: la societat socialista.